La carta Jordi Pujol

Jordi Pujol va ser a Girona convidat pel partit. Actes de tota mena i una agenda atapeïda per amortitzar el seu efecte, ja que la carta Pujol encara funciona a CiU. L'expresident s'entrega a la causa i es deixa du, com si fos conscient que la travessa del desert és molt dura. El registre del dinar al restaurant Les Goges, de Sant Julià de Ramis, va ser promogut per Carles Puigdemont, que va intentar aplegar comensals "transversals perquè vull un dinar transversal". Suposo que 2.0. Gent jove i que l'expresident gairebé triplica l'edat.

Es comença parlant del País Valencià, es deixa caure Israel, les noves tecnologies i la repercussió d'Internet en la comunicació de les persones. L'expresident és lògic que s'ho miri amb certa reserva perquè ell era i és un animal polític i sap que la seva habilitat encara és la distància curta. Com suposo que passa amb la majoria de polítics i, especialment, les persones que han encarnat el poder. Sempre tens la sensació que en els seus
flash back podria estar-s'hi mitja hora, tot i que és conscient que ha de resumir ràpid per no fer caure l'auditori. Molts pocs podrien i poden seguir-lo.

Política descrispada perquè defuig de l'actualitat, tot i que considero que CiU està en via morta en aquestes eleccions generals i només el pot salvar la campana: el destí el du a pactar amb el PSOE o el PP. Amb el PSOE necessita que Zapatero no guanyi amb diferència i respecte el PP ja sembla impossible un segon pacte. L'expresident, conscient que cal esperar el moment amb molta serenor, defuig del dilema perquè suposo que espera que a la tercera vagi la vençuda: ell va pactar amb el PP i Mas va fallar en l'operació Moncloa amb Zapatero. I ara... Al final, llarga sobretaula d'uns afortunats amb un referent del país, que guanya amb Marta Ferrusola al costat.


Música / Dream Catch Me # Newton Faulkner

DP: Em va agradar que l'amic Antonio Maceiras em confirmés que no té previst tornar al Barça, quan sé que en trobades com les de dijous a la nit la candidatura invisible de Sandro Rosell va prenent forma.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Batlle, la teva doble personaliat al Saratoga cada dia et delata més

Anònim ha dit...

Sandro? si algú vol presidir el Barça, el primer que ha de fer és duir un nom català. És clar que en el seu cas, Sandre, són igual que Sandra, i la conya està assegurada.

Dessmond ha dit...

Crec que una "carta" com en Pujol la jugaria qualsevol partit. No podem escandalitzar-nos del que tan alegrement faria qualsevol.
Segon, essent en Pujol com és, crec que la qüestió va més enllà de pensar en clau de "carta". La trajectòria del president no feia sospitar que l'endemà de deixar la política se n'aniria a jugar al parxis en un casino o al bar de sota casa. En Pujol no pararà fins que hi hagi una causa de força major que l'aturi, que no respón a cap estratègia ni a cap cojuntura. Aquest personatge és bastant més que una pura "carta". Afortunadament.

saltenc ha dit...

És clar, Catalunya es troba en una davallada d'identitat prou important i necessitem de persones com ell. Ens tenim que adonar que tot i tenir avui un partit independentista en el govern, aquest tossudament dóna suport a una opció que ens porta directament a convertir-nos una delegació mes del PSOE a Espanya.

Anònim ha dit...

Tinc 28 anys. Sento nostàlgia dels temps de Pujol, quan em sentia orgullosa i respectada de ser catalana. Tinc la sensació que cada dia estem perdent més la identitat i ens estem dil.luint més dins d'Espanya. Trobo a faltar la rebeldia d'ERC, ara lligats i aferrats a les seves cadires, trobo a faltar el cop damunt la taula. Què ens espera amb un país governat per un president que pensa en castellà (és políticament incorrecte dir-ho..però és així)i una ERC submissa,calladeta i que s'està acostumant al poder. Jo sóc pessimista. Com m'agradaria que Catalunya fos governada per forces nacionalistes, crec que ja toca que deixem enrera les "trifulques" personals i que comencem a treballar de veritat per fer més forta Catalunya.