![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
M'agrada la iniciativa de la pastisseria Can Castelló de Girona, que ha impulsat una campanya per situar el tradicional xuixo com un dels referents gastronòmics de la ciutat. Aquesta pastisseria vol ressaltar la manera tradicional d'elaboració del xuixo i rellançar-lo per fer-lo atractiu tant per als gironins com per als visitants i turistes. La presentació d'ahir al Museu d'Art de la ciutat ja va ser una posada en escena amb una àmplia representació, que el van venerar.
El xuixo és un dels productes típics de la ciutat de Girona que data de principis del segle XX i que durant dècades ha estat elaborat de manera artesanal a nombroses pastisseries de la ciutat. Ara, la família Castelló ha decidit donar-li un nou impuls perquè la gent conegui aquest tradicional pastís i situar-lo "a un nivell alt". El producte funciona a Girona, agrada i és fàcil rendibilitzar-lo, tal com s'ha demostrat sovint, però per fer-lo encara més visible només calia posar-s'hi. Si és que a vegades... no calen grans invents sinó fer rendible allò que et dóna el propi territori i que té el valor afegit de la història, la ciutat i la gastronomia tradicional.
Música / Romeo Had Juliette # Lou Reed
Aquest matí és l'hora de l'últim adéu a Sebastià Salellas, un home que ha ocupat un espai a la societat civil gironina i catalana que serà molt difícil de substituir. Se'n va un mes de maig, quaranta anys després del de 1968, per culpa d'una malaltia que no té sentiments. Tenia un esperit basat en convicció i que el traslladava molt més enllà de l'àmbit judicial, per això semblava incansable. Era un lluitador de causes i un combatent nat en la seva particular lluita diària, com l'home a qui admirava i molt sovint ens ensenyava clavat al seu pit: Hasta siempre comandante Che Guevara.
No m'ha agradat aquest matí, mentre passava pel carril bici de Girona a Salt, trobar-me en aquest mal estat la Sèquia Monar en el seu pas per la Marfà. Fa temps que el Rec està força abandonat en aquest pas a Santa Eugènia però la imatge d'avui ha estat de decadència total. Fins i tot, desprèn una mala olor que segurament als veïns els deu molestar.
Música / Il Ragazzo della via Gluck # Adriano Celentano
PD: S'estrena a la Mirona el Black Music Festival 2008. Sort als amics! Maceo Parker, el 26 d'abril. Inevitable.
PD2: Just in case I die, web per enviar correus post mortem.
Jordi SolerAixí doncs, si volem construir un nou pavelló de barri res millor que ubicar-lo al Palau Firal i deixar la Devesa com es mereix, perquè el Palau Firal ja no té futur i la renovació passa per traslladar-se el Pla d'Abastaments. Pregunta: Com pot ser que el pavelló de Fontajau tingui més dimensió urbanística que un recinte comercial? En el fons, estic convençut que d'aquí uns quants segles els gironins lamentarem que Girona no tingui un espai verd al centre de la ciutat com es mereix o bé que no s'intercanviés la Devesa per qualsevol altre pulmó. Perquè totes les grans ciutats de referència de l'Estat i ja no diguem d'Europa, tenen un espai urbà, digne i natural, i que llueix a les seves guies turístiques.
Música / Never Forget # Take That
Foto: Jordi Soler, més que un fotoperiodistaEl futur de la Devesa de Girona s'ha polititzat i s'han creat dos bàndols (Ajuntament i l'associació de veïns) molt marcats més enllà de si el futur de la ciutat es pot permetre el luxe de perdre la seva artèria verda a canvi d'asfalt. Aquest majestuós parc urbà (ara només a vista d'ocell) és el pulmó de Girona des de fa més de 150 anys, data del 1.850, i compta amb uns 2.500 plàtans, que probablement, avui ja no són tants.
Però aquesta Devesa ja no té res més de neuràlgica que la seva ubicació. És un parc natural oblidat, deixat i que no permet lluir-lo. La condició humana de les darreres èpoques ha intercanviat la zona verda i rural per l'asfalt i diners. I la construcció, evidentment, no s'ha deixat de romanticismes. Per això ha anat tan i tan bé la transformació, independentment de les ideologies dels governants.
Sopar amb els amics Albert i Marta, que gestionen la nova Casa Marieta d'ençà el canvi de segle. Nit agradable, càlida i relaxada a la Plaça de la Independència de Girona. Envoltats de turistes dialogem sobre els viatges de l'estiu i records i anècdotes dels darrers anys. Sense voler-ho, amb tants estrangers que van i venen, et sents una mica turista a casa teva. La plaça està il·luminada però amb foscors agradables davant l'omnipresent catedral. Valores el que tan sovint observes com habitual i lamentes que una plaça que hauria de ser peatonal pateix la desgràcia de ser un anar i venir de cotxes i motos, que amb soroll afegit només fan que trencar un encant d'una vetllada per als qui volen gaudir de la Girona nocturna i calmosa.
Música / My Friends # Red Hot Chili Peppers
"Amb aquesta oferta no cal que anem a escoltar la música que ens agrada a Barcelona", m'explicava divendres una amic després de l'actuació de l'Orquestra de Cadaqués a l'Auditori de Girona, amb una direcció estelar de sir Neville Marriner. Com espera de preveure, la intervenció més esperada va ser la de Beethoven, amb la Simfonia n. 6 en Fa major, Pastoral. El públic va respondre i alguns coneguts que vaig saludar són espectadors fidels que valoren l'oferta de l'Auditori, que té el repte de presentar un cartell que no sigui plat de segona categoria. Per exemple, divendres vinent actuarà l'Orquestra Simfònica de de Barcelona i Nacional de Catalunya. Per tant, la programació manté el nivell alt que desitgen els melòmens i que sovint surten de l'Auditori amb un somriure i la satisfacció de tenir un recinte que durant tant temps van esperar a Girona.
Entrades
