El president de la Generalitat ha fet una mostra mediàtica aquest cap de setmana de l'aspiració de Catalunya en temes de finançament. Una reivindicació necessària, pendent i històrica, encara que sigui en temps de desacceleració econòmica. Vostè President té tot el dret a exigir, només faltaria!, i té el suport moral dels catalans que sempre tenim més aspiracions respecte el que donem i després rebem de l'Estat. De raó no li'n falta i té bones credencials: el PSC va contribuir molt el 9-M a la victòria de Zapatero i això sempre s'ha de pagar en política. I a més, hauria de tenir l'avantatge de negociar amb el mateix partit que governa Catalunya.
Però per contra, que a l'Estat se li reivindiqui poder i diners sempre és una qüestió que posa en dubte el sistema de governabilitat. I posar en evidència el nucli del poder, per retornar més a Catalunya, ja sabem que després genera desaquilibris i s'ha de compensar la balança. La mentalitat de la post-transició encara és la del "café para todos". I per això, governi qui governi, ningú està disposat a què es doni més a Catalunya, ja que després és la resta que rep menys.
Música / You Go To My Head # Diana Krall
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada