Bloc de l'Eduard Batlle: Futbol

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Futbol. Mostrar tots els missatges

Marca España

0 comentaris Publicat per Eduard Batlle a 3:16:00 p. m.

Dóna la sensació que, com a país, a Catalunya hem fet alguna cosa malament perquè després de processar les noves realitats socials tenim els mateixos problemes d'identitat de fa tres dècades. Avui tinc la sensació que ens guanya i, amb diferència, la marca España. Amb el futbol mateix, és una evidència i anit en va ser la prova, amb les celebracions d'arreu del nostre territori. Però hi ha moltes més marques ideològiques que, des del govern espanyol, es volen imposar per cohesionar l'Estat. Aznar, per exemple, va creure fermament en aquesta possibilitat en tots els àmbits i li va donar molt prestigi aconseguir-ho en l'àmbit internacional, tant en l'àmbit polític com financer, amb l'expansió a l'Amèrica llatina.

I la maquinària és massa gran com perquè des de Catalunya hi podem posar remei. No sé si ahir, a Catalunya, hi havia més gent que anava amb Itàlia o amb Espanya però aquesta ideologia que generen esportistes com Nadal, Alonso, Gasol, Casillas i companyia... té una gran repercussió. I això fa que un que vulgui creure en el seu país encara tingui més dificultats perquè les icones que més arriben a la gent són les espanyolistes. Crec en la marca Catalunya tot i la gran manca de referents identitaris.

Música / Així i tot # Ja T'ho Diré

PD: Detall humà d'Artur Mas amb Pasqual Maragall. L'existència del seu vídeobloc ja queda demostrat amb només aquest curt. Sens dubte, Catalunya és més forta unida.

PD2: Va de bèlit, bloc dedicat al joc del bèlit.

Avui juga "la nostra"

0 comentaris Publicat per Eduard Batlle a 3:54:00 p. m.

Probablement, aquesta tarda, Catalunya juga un partit més contra l'Argentina. Probablement, al nostre país li falten moltes realitats per superar les constants utopies. En un altre estadi, el de la sempre esperança, l'esport pot ser un primer pas. I il·lusiona veure com encara hi ha dirigents que s'ho creuen, tot i les pressions que reben. Com és el cas de Jordi Roche. Per això, lamento el seu adéu i li reconec l'esperit d'intentar haver estat alguna cosa més que un president d'una comunitat autònoma a mans de Villar i la maquinària d'un govern. Amb el mèrit de la Federació Catalana de Futbol d'haver dut fins el final el partit amb els Estats Units. Però tot i els obstacles, les pressions i la dura realitat... avui juga Catalunya. La que per alguns, per pocs que siguem, és la selecció del nostre país i la que voldríem a l'Eurocopa. Agradi o no. Perquè sucumbir a Chikilicuatre i Eurovisió és massa fàcil, fins i tot, encara que sigui així com ens volen.

Música / Now We Are Free # Noa

PD: 27 i 28 de maig. Arriben els dos dies de l'Emprenedor a Barcelona.

PD2: La UOC organitza el IV Congrés IDP Internet, Dret i Política.

PD3: Campanya a internet a favor del futur del CB Girona a l'ACB. És part de la Girona que ha de lluitar per no sucumbir a la inèrcia de viure a cent quilòmetres de la "gran" Barcelona.

Barça: qüestió d'actituds

1 comentaris Publicat per Eduard Batlle a 9:52:00 a. m.

El Barça està pagant massa car aquests dos últims anys després de l'èxit inicial amb l'arribada de la nova directiva, el tècnic Frank Rijkaard i emblemes com Ronaldinho. El famós cercle virtuós també es va trencar amb la marxa de Sandro Rosell i la divisió que es va produir a la directiva. A més, l'actual junta ha caigut en el divisme al president i s'ha perdut el feeling després de la llarga època Nuñista i la transició Gasparista. Per això, ara alguns invoquen el tarannà de Núñez o comparen els tics de Laporta amb els de Núñez o ja es decanten perquè l'alternativa de l'elefant Rosell prengui cada vegada més força en l'entorn (entrevista a Àlex Santos). Qüestió d'actituds a nivell global: des de la junta a la plantilla, amb el tècnic inclòs (per qui tinc una debilitat especial), i passant per les males planificacions com, per exemple, en la secció de bàsquet.

Gestionar aquest moment (trista lliga però semifinals de Champions) no hauria de ser titllat de crisi però les actituds han generat aquesta espiral de tensió, males vibracions i sentiment que Laporta ja ambiciona fer el salt a la política. I en limitar la presidència a dos mandats, ara ja sabem que el president té data de caducitat a Can Barça i això també li fa més mal que bé. Es crema ell i crema el seu successor, que evidentment serà del seu entorn. Arribats en aquesta cruïlla, el Déu Johan hi té molta influència i per això no s'ha fitxat un tècnic com volia l'afició, el cas de Mourinho, i vindrà Pep Guardiola. Marca de la casa, però amb una alta responsabilitat per a un gran repte: regenerar l'equip i conquerir algun títol després de dos anys de sequera. La sensació és que serà l'última oportunitat de l'era Laportista.

Música / Cruzando el paraíso # Loquillo

PD: Després diran els polítics, quan se'n va a les empreses privades, que la política no els deu res: cas Zaplana a Telefónica.

PD2: Milton Nascimiento & Jobim Trio, aquesta nit a l'Auditori de Girona.

PD3: L'última onada de l'EGM, una vegada més quan tothom escombra cap a casa. Comunicació21.

Com un mur de les lamentacions

3 comentaris Publicat per Eduard Batlle a 6:53:00 p. m.

Diumenge. 19.20h. Estadi de Montilivi. Mitja partit del partit entre el Girona i l'Alcalá de la fase d'ascens a segona divisió B. Cues d'aficionats davant d'una lona que tapa les vergonyes d'un estadi municipal històric i que està en decadència. Tant parlar del model de l'Akasvayu de bàsquet a Girona, que un club de futbol veu com les seves localitats de preferent no existeixen. La peregrinació va ser durant el descans i en l'últim partit de la temporada. La lona serveix per tapar el deshonor d'un club que està perseguit per un desideràtum: no poder brillar en el futur més que en la seva història.

Música / Lord Raise Me Up # Matisyahu

* L'esperança és el somni de l'home despert *

Qüestió d'estat d'ànim

0 comentaris Publicat per Eduard Batlle a 12:21:00 a. m.

Escolto parlar dues persones durant un cafè que estan decebudes amb el partit del Barça i amb el joc de l'equip després de la derrota amb el Liverpool. Queda la tornada però regna el pessimisme. I la sentència d'un d'ells és que, a banda de cometre dos errors garrafals, hi ha un símptoma que augura què li passa al Barça. "Fa temps que no veig Ronaldinho riure al camp i fer el signe dels windsurfistes". Brillant. Tingui o no tingui un excés de pes com mostrava injustament la portada de La Vanguardia d'ahir, l'astre brasiler és evident que no brilla en el seu interior. Aquesta va ser la gran virtut del 10 només arribar a l'equip i no tan sols per la seva classe i allò del cercle virtuós sinó també per com irradiava alegria i contagiava els companys. Ara s'aparca l'autoestima i vinga crítiques i més crítiques a Ronaldinho, l'equip i Rijkaard, quan encara queda la tornada a Anfield i a la banqueta hi ha un dels millors tècnics del món. La consciència del culé és aquesta. Patir més que somriure.

Música / Cucurrucucú paloma # Caetano Veloso

0 comentaris Publicat per Eduard Batlle a 9:31:00 a. m.

Sánchez Llibre-Laporta

Gràcies a Josep Sánchez Llibre comprovo de ben a prop la tensa enemistat entre els dos presidents del RCD Espanyol i el FC Barcelona. Daniel Sánchez Llibre i Joan Laporta compleixen amb el protocol del partit però res més. I això també transpua a la directiva. Precisament, les negociacions pel fitxatge de l'autor del gol del Barça en el derbi, el conejo Saviola, és el motiu d'aquesta indiferència entre els dos presidents. Aquesta vegada, Dani guanya la partida i l'eufòria esclata a la llotja. Però Laporta no vol sortir amb la cua entre cames i posa un somriure artificial, tot i l'escridassada injusta dels seguidors més efervescents pels efectes del 3-1. Què hi guanya l'Espanyol insultant Jan Laporta? Laporta va ser llest i va apostar per un posat humiliant que no per una imatge de derrotat.

Si l'Espanyol necessitava aquest bàlsam i volia ridiculitzar el president blaugrana, res millor que el resultat final per demostrar-ho. La resta és innecessari i per qüestió de causa-efecte sempre tindrà una resposta. En definitiva, l'Espanyol continua amb un peu a cada part de la classificació i esperant que De la Penya sempre jugui igual de motivat i el Barça, com bé va dir Laporta al descans, que Messi i Eto'o tornin el més aviat possible a l'equip i Deco tardi molt a tornar a estar sancionat.

I el que són les coses i com és el futbol, Àlex Sáez preveia una derrota del seu Espanyol, l'argentí Zabaleta un empat, Jordi Roche una reacció del Barça a la mitja part i Josep Sánchez Llibre, una victòria ajustada. Si fos tan fàcil per pronòstics entre els entesos, les travesses anirien regalades.

Música / I'll Be Missing You # Puff Daddy