Lluny de la realitat


He escoltat el debat a Catalunya Ràdio que Antoni Bassas ha plantejat entre Artur Mas i Joan Puigcercós sobre el nou Estatut de Catalunya. El cara a cara ha quedat centrat bàsicament amb el tema del finançament i per les interioritats de la negociació del nou text que, sincerament, als ciutadans és evident que poc els pot fascinar. També ha quedat palès una vegada més el distànciament entre dos partits catalans que, en aquesta fase de la història, no tenen punts de trobada. I el més trist és que la Catalunya nacionalista els necessitaria més units que mai. Per culpa d'aquest deteriorament ara tenim aquest tripartit tan antinatural que el mateix conseller Joaquim Nadal va definir aquest cap de setmana amb encert: "És més difícil viure dins d'un túrmix, que és viure dins del govern de Catalunya, que fer l'amor en un Simca 1.000 ."


Mas i Puigcercós són una mateixa generació però dividida en la concepció de la nostra pàtria. La ideologia els distancia. Mas representa encara el poder, el llegat de Jordi Pujol i el model d'aquesta Catalunya. Puigcercós projecta l'ambició d'una sava nova en la política i un tarannà més trencador. Tots dos són el nostre futur però tal com han portat el debat aquest matí, només fan que allunyar-se de la ciutadania, fer més avorrida la política i, per tant, enrocar-se ells sols en el seu cercle de poder. Les noves generacions estan al caure i estaria bé que anessin amb peus de plom perquè el mateix president del FC Barcelona, Joan Laporta, i destacades persones de la societat civil en podrien preparar una de grossa. Per tant, no ha guanyat Mas. Ni Puigcercós. Han perdut els oïents i el prestigi de la política una vegada més ha quedat tocat. Qui ha guanyat doncs? L'audiència del programa i quelcom que alguna gent ja sap que es comença a moure.