Publicat per Eduard Batlle a 2:01:00 a. m.

Alejo, el traïdor
Tots sabem les limitacions que té el nostre país, però no per això el deixem d'estimar, sentir i lluitar perquè el futur ens permeti gaudir de l'autodeterminació que ens mereixem. Però mentre hi hagi polítics o personatges com Alejo Vidal-Quadras el destí de Catalunya estarà en molt males mans. Alejo, tu que encara saps que la teva sang està incrustada en alguna moqueta de l'Hotel Majestic, després de la negociació entre Aznar i Pujol, com és que encara t'atreveixes a creure't algú? Quan et veig, llegeixo o escolto, sempre penso en una afirmació que un dia vaig escoltar a un mossèn progressista quan va dir en to desafiant: "El pitjor que et pots trobar en aquesta vida és un renegat." Alejo, tú ets un renegat per a la nostra pàtria.
Ja és trist que ara siguis tu, des de Brussel·les, on intentis perjudicar-nos: has aconseguit el gran èxit d’impedir, amb el teu vot en contra, la utilització del català a la cambra de la Unió Europea. Què no n'has tingut prou! Ja és trist que sigui el teu partit des de Madrid qui encara et dongui carnassa perquè tu et puguis sentir realitzat com a espanyol. Has de viure dels ultres del carrer de Gènova perquè a Barcelona, estàs mort políticament parlant. I la prova és que tu has guanyat a pols. Ja no tens crèdit a casa nostra perquè només et poden ressuscitar els quatre amics i la banda ressentida de bufons d'en Boadella.
Que vagis a vegetar a Brussel·les no l'importa a ningú: és la selva dels elefants per a molts polítics, tot i que en les properes dècades això canviarà. Ni li interessa al teu partit on ets, ja que et manté com un estendard pels serveis prestats durant la teva etapa a Barcelona. I ara, Piqué tu ja saps que et vol com més lluny millor -lògic-. De fet, Piqué serà moltes coses però és un dels polítics més intel·ligents que tenim al Parlament. El problema és que potser ho és tant que així li han anat les coses a l'empresa privada: s'ha hagut de refugiar a la dreta més rància per amagar els cadàvers que té a l'armari.
Però tornant a tu, Alejo. Ara, segurament, deus estar content, feliç i rialler. Potser, fins i tot, has recuperat una mica més la veu. Ja sabem els teus dots maquiavèl·lics i ja és trist que després de tants anys encara puguis viure de les desgràcies dels altres. Disfruta traïdor perquè et queda poc. Desitjo que les coses no quedin així perquè tens un altre deute més pendent amb Catalunya i la seva història, tot i que molta gent continua i continuarà lluitant per aconseguir el reconeixement del català a les institucions comunitàries. Tant de mal t'hem fet? Tan dolents som? Tant ens repúdies? No entenc com l'espècie humana pot arribar a ser tan carronyer.

 

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)