Publicat per
Eduard Batlle
a
7:34:00 a. m.
La tercera via
Anthony Giddens, teòric de la tercera via, va proposar uns canvis en la conservadora política anglesa que no es van acabar de produir, tot i que amb Tony Blair com a primer ministre, es van començar a moure les velles teories. Giddens, si més no, va tenir el mèrit de creure en els seus ideals i d'aportar nous conceptes i projectes després del mandat autoritari i desfasat de Margaret Thatcher. Giddens, per tant, va marcar el camí i Blair va apostar per seguir una part del seu itinerari. I tot aquest gran canvi, va passar sense que Giddens exigís res a la societat anglesa: tan sols que tingués esperances en el canvi.
Conscient del tòpic que totes les comparacions són odioses, deixem Blair i el Regne Unit però situem-nos ara a l'escenari de Catalunya. Arribats en aquesta cruïlla del post-pujolisme i el fracàs del Maragallisme, s'obren nous horitzonts però, una vegada més, no hi ha una visió àmplia de conceptes, idees, projectes i creences de futur per estimular els catalans. El primer gran objectiu és utilitzar la ciutadania per guanyar unes eleccions i aquesta setmana ja n'és prova: acabades les vacances comença el foc obert entre CiU, el PSC i ERC, amb ICV i el PP com a espectadors.
Els catalans ja sabem que estem en el segle XXI i després de demanar-nos tant que ens adaptem als nous canvis socials -les tecnologies de la informació, la integració de cultures, el canvi climàtic, l'educació, etc- necessitem i reivindiquem que els nostres polítics també vagin més enllà de la picabaralla de baixa volada i ens acompanyin en el canvi del nou pensament per a les noves accions. I no estem davant de problemes sinó de reptes i precisament els reptes són els qui reivindiquen un nou model de societat. I els polítics no se'n poden salvar.
Música / Have I Told You Lately # Van Morrison
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Què lluny de la "polis" grega aquests "professionals" de la política, que s'omplen de paraules buides per entabanar-nos. No els volem, però sí volem "Política" en majúscules i persones que la practiquin...
Els polítics porten el pas canviat, respecte de la societat que creuen representar.
L'espectacle per lograr vots pot lograr l'efecte contrari al desitjat.
Cada dia més Catalunya sembla Espanya.
Publica un comentari a l'entrada