Quedem al Moma per parlar de la nova revista trimestral Empresarial Girona, que vol ser una referència per als emprenedors des de Blanes a Cadaqués i passant per Puigcerdà, "que sempre ens deixem Puigcerdà". Dos i dos cafès mentre l'objectiu és valorar el projecte editorial "perquè s'ha omplert un buit", però amb l'esperança de treure'n idees per millorar el segon número. Justament el seu web té una frase que explica la raó del que pretén anar recollint aquest banyolí establert a Girona: "Només es tenen bones idees quan se'n tenen moltes". Du un bolígraf curiós "que escriu fins i tot dins l'aigua" i una llibreta on recull anotacions que l'ajuden a "crear una estructura mental". A mida que entrem en detalls, anem prenent notes.
Ens vam conèixer fa un any en el premi internacional Xifra Heras 2006, durant la conferència de Dennis L. Wilcox a la UdG, organitzada pel tàndem Jordi Xifra-Rosa Collell. Precisament, aquest referent nord-americà va donar molta importància als blocs i al nou estadi de comunicació que s'havia generat al seu país. I pèriodicament ens hem anat retrobant en conferències, actes o en trobades puntuals a Girona. Sempre té projectes i ganes de crear per innovar a través de les TIC i sovint acabem parlant d'Infonomia. Però té raó en una premissa, que té una resultant: "Els catalans som especialistes en destruir-nos a nosaltres mateixos."
El balanç del projecte és satisfactori i ja ha nascut amb la solidesa d'arribar a 700 taules de despatx i en un territori "on hi ha negoci i hi ha aspiracions de ser millors". Cert. Hi ha clients potencials que, ja en l'estrena, animen a potenciar la revista impulsada per l'Ajeg, Volcano i el mateix Francesc Grau, un professional inquiet i amb ganes de crear una comunicació efectiva i molt activa. Hi creu fermament i per això col·labora activament en projectes de l'associació dels joves empresaris.
Pel que fa a la política, afirma que votarà "però encara no sé qui" perquè està descontent amb tots "com tothom!". Lamenta que la marca Catalunya no es pugui vendre amb més força en el panorama mundial i reivindica una política més innovadora, atrevida i que permeti que joves empresaris com ell "trobin menys traves". "Ja sé que és un típic i tòpic, però les idees de negoci s'han de potenciar perquè al final en aquest país t'obliguen a lluitar contra tu mateix, l'administració, la competència i tothom". Però tot i això, surt la moral que permet a més d'un "transformar-se en un petit reaccionari, però que t'estimula a crear el teu propi moviment". Ànims, doncs!
Música / Moonlight Shadow # Mike Oldfied
* Cadascú és cadascual *
[Frase que creu recordar que va inventar el seu avi]
PD: França necessita un tomb i té una candidata preparada per donar-li. Els sondejos no li són favorables, la dreta és la virtual guanyadora, però Le jour de gloire est arrivé!, com diu La Marsellesa.
Ens vam conèixer fa un any en el premi internacional Xifra Heras 2006, durant la conferència de Dennis L. Wilcox a la UdG, organitzada pel tàndem Jordi Xifra-Rosa Collell. Precisament, aquest referent nord-americà va donar molta importància als blocs i al nou estadi de comunicació que s'havia generat al seu país. I pèriodicament ens hem anat retrobant en conferències, actes o en trobades puntuals a Girona. Sempre té projectes i ganes de crear per innovar a través de les TIC i sovint acabem parlant d'Infonomia. Però té raó en una premissa, que té una resultant: "Els catalans som especialistes en destruir-nos a nosaltres mateixos."
El balanç del projecte és satisfactori i ja ha nascut amb la solidesa d'arribar a 700 taules de despatx i en un territori "on hi ha negoci i hi ha aspiracions de ser millors". Cert. Hi ha clients potencials que, ja en l'estrena, animen a potenciar la revista impulsada per l'Ajeg, Volcano i el mateix Francesc Grau, un professional inquiet i amb ganes de crear una comunicació efectiva i molt activa. Hi creu fermament i per això col·labora activament en projectes de l'associació dels joves empresaris.
Pel que fa a la política, afirma que votarà "però encara no sé qui" perquè està descontent amb tots "com tothom!". Lamenta que la marca Catalunya no es pugui vendre amb més força en el panorama mundial i reivindica una política més innovadora, atrevida i que permeti que joves empresaris com ell "trobin menys traves". "Ja sé que és un típic i tòpic, però les idees de negoci s'han de potenciar perquè al final en aquest país t'obliguen a lluitar contra tu mateix, l'administració, la competència i tothom". Però tot i això, surt la moral que permet a més d'un "transformar-se en un petit reaccionari, però que t'estimula a crear el teu propi moviment". Ànims, doncs!
Música / Moonlight Shadow # Mike Oldfied
* Cadascú és cadascual *
[Frase que creu recordar que va inventar el seu avi]
PD: França necessita un tomb i té una candidata preparada per donar-li. Els sondejos no li són favorables, la dreta és la virtual guanyadora, però Le jour de gloire est arrivé!, com diu La Marsellesa.
Estic espantat, tanta concentració de matèria grisa en una entrevista devia ser tremendo. En Grau no sap a qui votar? Ja t'ho diré clar: a qui li contracti alguna cosa. A més, què és això de "sempre ens deixem Puigcerdà". Els hi heu preguntat als de la Cerdanya si volen que els tingueu en compte? Em fa l'efecte que els d'allà dalt passen molt de les vostres interactuacions planetàries. Amb efecte, el Doctor Carretero.
ResponEliminaAmic Eduard si t'escriuen els resentits i els fracassats és símptoma que fas les coses bé. Així és que ànims i continua la teva progressió i la tasca de destacar la gent que ens envolta.
ResponEliminaL'has clavada xaval! Allez Sarko!
ResponEliminaJa només quedeu vosaltres a Europa, l'esquerra més retrograda del continent, amb un president espanyolista!
El tripartit patirà a les municipals, Catalunya endavant!
No acabo d'entedre com una conversa entre amics de la que es fan resó en un espai personal com és aquest blog, es pot degradar en una batalla política.
ResponEliminaNo seria el que jo publicaria en un blog evidentment... però tampoc cal arribar a l'atac personal. Si no t'agrada simplement "bona nit i tapa't".