Quedem a La Forca, on arriba amb retard pel cúmul d'obligacions. És l'últim dia de campanya; s'acaben els nervis, angoixes, tensions i emocions electorals. La nit anterior va ser llarga amb el míting final al Teatre de Salt i el despertar és lògic que sigui més lent de l'habitual. Entra envoltat del suport dels actius de la llista -els de la back office com se'ls anomena ara- i es va activant a mida que va reflexionant sobre el Salt que ha projectat i el futur d'un municipi que té cada vegada té més personalitat. Amb llums i ombres. I mentre comença a parlar penso que encarna l'estat d'ànim de tots els qui han encapçalat una candidatura: cansament i esperances, barrejades amb els reptes d'esperar ser valorat. Pren un cafè llarg.
Defineix la campanya de "bastant correcta", després de dies al carrer i d'allunyar-se dels hàbits del despatx a l'Ajuntament. Mentre va expressant les sensacions electorals la Qtex no el deixa prosseguir amb constància. Atèn inevitables trucades familiars i de l'alcaldia, amb la sensació d'optimitzar les paraules pel cansament i per tenir forces per a un dia llarg. Però una conversa el fa expressar una sensació que és la que s'amaga rere les cortines en qualsevol campanya: "És millor que controlem l'enfrontament polític". Educat en el fons i les formes, mentre frena pensaments i escolta saltencs com plasma la imatge.
Qualifica la famosa portada de La Vanguardia de "tendenciosa perquè és falsa" i la notícia intencionada enceta els raonaments sobre els reptes de la immigració, que és un plantejament que vol fer amb esperances i amb el discurs de "fer pedagogia perquè sigui assimilable". Argumenta que Salt ha patit els efectes del model de Catalunya i considera que el que ha fet el municipi és "acollir els qui han vingut a buscar les nostres circumstàncies". Sap dosificar el seu pensament perquè a banda de l'autocrítica que fa en la distància curta també té arguments que li donen força respecte altres models municipals.
Però pren forces quan l'allunyes d'un terreny espinós per a tots els alcaldes que tenen el poder civil de planificar el seu model de ciutat. Perquè l'ànim creix quan pot defensar que Salt és "molt més que això!". I Salt és "un hospital comarcal, un centre cultural de primer nivell i un gran centre comercial", que cataloga "d'elements de capitalitat". I té més planificacions per completar el seu mandat a l'alcaldia i encara que no els esmenta els reptes passen per tenir la Facultat de Ciències de la Salut, la comissaria dels Mossos d'Esquadra, un punt més de gran comerç i l'utòpic per ambició projecte del nou complex i pavelló que anhela la marca Akasvayu. Però aquests estadis també tenen un desgast i pugnes amb el model de centralitat de Girona i amb un concepte de l'àrea metropolitana "que feia anys que perdíem per 4 a 0 i és l'hora d'admetre els equilibris", reivindica mentre lloa la "flexibilitat política" de qui precisament va tenir enfrontament i ara té una amistat: Quim Nadal.
Sol davant del perill davant de temps de canvi i de predomini de tres forces: Convergència, Socialisme i Esquerra. Alcalde d'Unió, dels pocs, i home de perfil d'home solitari que intenta avançar a Salt i a la Diputació per obtenir recompenses. No seran fàcils però en tot cas ho intentarà amb l'esperança que tenir una ideologia "socialcristiana que té com a base les persones" no ha de ser cap inconvenient. I en aquesta línia acaba d'estrenar una pàgina web personal amb el propòsit de tenir un mitjà més amb el ciutadà i amb el repte de traslladar missatges "i saber que poden ser bidireccionals". És la resultant dels nous temps dels qui governen i volen governar.
Música / Ne Me Quitte Pas # Jacquel Brel
[El cotxe du l'últim de Rod Stewart, però "sí, sóc romàntic però ho expresso poc"]
* És més fàcil destruir que construir *
PD: La Clàudia, en Sasha, l'Albert i l'Eva és la il·lusió de tantes esperances com concentra l'Associació Catalana de Síndrome de Rett. Enhorabona pel sopar.
PD2: Exposició única i magistral del cubisme a Girona. Tendències obligatòries.
PD3: Els Eppy Awards, premis de periodisme digital d'internet mundials. TV3 n'ha guanyat un: felicitats!
PD4: Detall de Dídac Lee pensant amb Econeme. Compromisos compartits.
Defineix la campanya de "bastant correcta", després de dies al carrer i d'allunyar-se dels hàbits del despatx a l'Ajuntament. Mentre va expressant les sensacions electorals la Qtex no el deixa prosseguir amb constància. Atèn inevitables trucades familiars i de l'alcaldia, amb la sensació d'optimitzar les paraules pel cansament i per tenir forces per a un dia llarg. Però una conversa el fa expressar una sensació que és la que s'amaga rere les cortines en qualsevol campanya: "És millor que controlem l'enfrontament polític". Educat en el fons i les formes, mentre frena pensaments i escolta saltencs com plasma la imatge.
Qualifica la famosa portada de La Vanguardia de "tendenciosa perquè és falsa" i la notícia intencionada enceta els raonaments sobre els reptes de la immigració, que és un plantejament que vol fer amb esperances i amb el discurs de "fer pedagogia perquè sigui assimilable". Argumenta que Salt ha patit els efectes del model de Catalunya i considera que el que ha fet el municipi és "acollir els qui han vingut a buscar les nostres circumstàncies". Sap dosificar el seu pensament perquè a banda de l'autocrítica que fa en la distància curta també té arguments que li donen força respecte altres models municipals.
Però pren forces quan l'allunyes d'un terreny espinós per a tots els alcaldes que tenen el poder civil de planificar el seu model de ciutat. Perquè l'ànim creix quan pot defensar que Salt és "molt més que això!". I Salt és "un hospital comarcal, un centre cultural de primer nivell i un gran centre comercial", que cataloga "d'elements de capitalitat". I té més planificacions per completar el seu mandat a l'alcaldia i encara que no els esmenta els reptes passen per tenir la Facultat de Ciències de la Salut, la comissaria dels Mossos d'Esquadra, un punt més de gran comerç i l'utòpic per ambició projecte del nou complex i pavelló que anhela la marca Akasvayu. Però aquests estadis també tenen un desgast i pugnes amb el model de centralitat de Girona i amb un concepte de l'àrea metropolitana "que feia anys que perdíem per 4 a 0 i és l'hora d'admetre els equilibris", reivindica mentre lloa la "flexibilitat política" de qui precisament va tenir enfrontament i ara té una amistat: Quim Nadal.
Sol davant del perill davant de temps de canvi i de predomini de tres forces: Convergència, Socialisme i Esquerra. Alcalde d'Unió, dels pocs, i home de perfil d'home solitari que intenta avançar a Salt i a la Diputació per obtenir recompenses. No seran fàcils però en tot cas ho intentarà amb l'esperança que tenir una ideologia "socialcristiana que té com a base les persones" no ha de ser cap inconvenient. I en aquesta línia acaba d'estrenar una pàgina web personal amb el propòsit de tenir un mitjà més amb el ciutadà i amb el repte de traslladar missatges "i saber que poden ser bidireccionals". És la resultant dels nous temps dels qui governen i volen governar.
Música / Ne Me Quitte Pas # Jacquel Brel
[El cotxe du l'últim de Rod Stewart, però "sí, sóc romàntic però ho expresso poc"]
* És més fàcil destruir que construir *
PD: La Clàudia, en Sasha, l'Albert i l'Eva és la il·lusió de tantes esperances com concentra l'Associació Catalana de Síndrome de Rett. Enhorabona pel sopar.
PD2: Exposició única i magistral del cubisme a Girona. Tendències obligatòries.
PD3: Els Eppy Awards, premis de periodisme digital d'internet mundials. TV3 n'ha guanyat un: felicitats!
PD4: Detall de Dídac Lee pensant amb Econeme. Compromisos compartits.
Cap a casa Jaume...
ResponElimina