Ni optimistes, ni victimistes... realistes

S'acaba l'any i tant el president espanyol com el català ens han demanat que no perdem la confiança en els seus respectius governs. Zapatero ja té més marge de valoració després de gairebé un mandat sencer, mentre que Montilla tot just inicia la seva etapa. Tots dos executen la seva obra de govern en coalició i necessiten el suport de partits nacionalistes com Esquerra, que ha pres el relleu de CiU al Congrés. Ara, a tres mesos vista de les eleccions generals, diria que els catalans no podem ser ni optimistes, com va demanar Zapatero, ni victimistes, com va anunciar Montilla... sinó realistes.

Zapatero és la clau en el nostre procés en aquests quatre anys i juga amb avantatge: no té oponent i el PP -i que duri- no guanyarà mai a Catalunya. I com sempre, ens continuen valorant com a comunitat decisiva per configurar el nou govern. Doncs que es noti! Tinc la sensació, de fa massa anys, que independentment de qui presideixi l'executiu estatal Catalunya mai hi sortirà guanyant. Grans avenços socials -amb l'Església empipada com va demostrar ahir- i millores col·lecitves en reformes respecte els drets humans, però la Constitució sempre privarà els nostres interessos. I aquesta mancança ja fa massa anys i anys que dura mentre la Unió Europea va transformant el mapa geopolític a causa dels nous temps.

Música / Sing of The Faders # UB 40

PD: Bon any 2008 a tothom. Que la força ens acompanyi.

PD2: Música per salvar vides, una bona causa al Palau de la Música.

PD3: Joan Herrera compleix allò d'any nou, propòsit nou. Comença un bloc.

PD4: El polèmic i intencionat vídeo Silenci, de Duran i Lleida.