Durant el programa ja avisen en dos o tres ocasions que els nens no practiquin aquests tipus de lluita, però era evident que acabaria passant a la vida real. Suposo que després de tant parlar dels horaris infantils i els continguts audiovisuals, no té lògica que els dissabtes i diumenges, quan els infants són a casa, Cuatro emeti aquest espai a les sobretaules. També és responsabilitats dels pares que el mirin o no, però una vegada s'ofereix i trasllada els seus efectes més enllà de les pantalles passa als patis de les escoles. I després en pateixen els efectes els nens de totes les edats, que és evident que tinguin curiositat per veure-ho. Ara arriben les quedeixes dels pares, però un programa de tanta audiència és un bombó per a una cadena tan progovernamental com aquesta.
Música / Everybody Hurts # R.E.M
PD: Sopar amb Alfons López Tena. Quan ets sets orgullós d'estar envoltat dels teus amics.
PD2: M'agrada trobar-me amb Jordi Martinoy. Una altra política necessària.
PD3: Poliblocs a Twitter. L'efecte es dispara.
PD4: Dos nous blocs anunciats per l'amic Eduard. De drets i Girona2008. El PP gironí també salta a la xarxa.
Etiquetes de comentaris: Televisió
7 comentaris:
Els pares també han de vetllar pels fills. Canviar de canal no costa res. I si els deixen veure aquest programa, que els ensenyin a destriar realitat de ficció.
L'aprenentatge de la vida és constant. No es fa sobre tot a base de censurar o de prohibir.
El perill real apareix quan hi ha una voluntat de delegar certs papers a tercers. Com ara el de la paternitat.
Que fa un independentista com tu promocionant blocs del PP?
Eduard, ahir et vaig veure al míting d'Esquerra a Girona i et recordo que tenim el cafè pendent. Aixi no t'oblidaràs
Als socialistes els perd el merchandaising i són capaços de passar-se pel forro el codi ètic que calgui perquè ja tenen que per què dimoni al PP. Això és trampa
Els que formem part de Costa Brava Confidencial et donem les gràcies per la teva menció el passat divendres.
Salut
Ser independentista i practicar el "fair play" no sembla incompatible. Com tampoc no ho sembla no ser d'esquerres i poder respirar o pagar impostos.
El cas és que sovint no en vetllen. Els nens de 4 anys de la meva escola segueixen pressing catch a casa, i de dilluns a divendres intenten imitar-ho quan són al pati. Es barallen insistentment, tot i que "en broma", i és la nostra tasca conscienciar i evitar que es facin mal. Però poca cosa podem fer les mestres, si el cap de setmana tornen a mirar-ho del bracet del pare.
I per cert, tot el merchandising que hi va relacionat... molts nens que venen amb els collarets del programa... unes plaques tipus militar que pres tendència a p-4.
Publica un comentari a l'entrada