Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 11-M. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 11-M. Mostrar tots els missatges

No hi ha termes mitjos. Després de fer-se pública la sentència de l'11-M i descartar-se ETA en els atemptats, Eduardo Zaplana i Ángel Acebes haurien de desaparèixer del mapa polític. Per ètica, moral, dignitat, responsabilitat, credibilitat, orgull i manipulació haurien de, fins i tot, demanar disculpes als ciutadans espanyols. Si, justament, Zapatero ho feia hores després al Congrés (per segona vegada) per la crisi de les infraestructures a Catalunya...

Ha estat la victòria de l'estat de Dret davant de la calúmnia dels últims dies d'un govern que va intentar crear una gran mentida. I amb Acebes i Zaplana no s'acaba tot: la Cope i El Mundo també són mitjans que han conspirat i han ajudat a promoure «la ineficiència» d'uns jutges i, ara, volen que sigui del sistema policial. Quina barra! Amb la seva responsabilitat periodística, van promoure la teoria de la conspiració molt interessadament.

31 d'octubre de 2007: Morta la farsa, visca la justícia!

Música / Tetes de Bois # Battiato

PD: Modest Cuixart ens ha dit adéu. El seu llegat es valorarà en els temps. Queda la Fundació Cuixart i el prestigi.

PD2: Error imperdonable el del DVD editat pel departament d'Educació amb les Tres Bessones com a instrument de promoció. Sánchez Llibre té raó i els altres clubs catalans ignorats, també. Tot i la gran inversió, ara encara més despessa pública per refer l'error.

PD3: Dinar a Vallromanes: Mont-Bell. Molt recomanable.

PD4: Totalment d'acord amb Carod: «En els aspectes essencials que afecten el país, Catalunya no hi pinta res».


Queden ja poques hores perquè arribi el moment de passar comptes amb els atemptats de Madrid de l'11 de març de 2004. Tres anys i mig després de l'11-M, sembla que només la justícia pugui dictar sentència i tancar un capítol de la història espanyola que s'ha basat en un farsa. Una manipulació d'un govern per negar una evidència a només tres dies d'unes eleccions generals. La història recordarà la gran mentida del triumvirat Aznar, Acebes i Zaplana, que van basar l'estratègia electoral en la culpabilitat d'ETA. I fent justícia (entre tant desconcert, rumors i desinformació), pocs mitjans de l'Estat com El Punt no van sucumbir a les pressions del PP. Per sort, també van quedar els mitjans de comunicació del País Basc i la majoria d'agències i mitjans internacionals.

Però els del PP mentien abans i menteixen ara, en no reconèixer la farsa. Com ho van fer amb el cas Prestige i més tard amb l'11-M. Són experts i no poden instrumentalitzar l'eficiència política amb l'ús i abús de poder. I encara són els mateixos de fa tres anys i que han sobreviscut gràcies als altaveus de mitjans com la COPE, El Mundo, La Razón i l'ABC, que els han difós la seva gran mentida: «Ha sido ETA». Però la calúmnia contra ETA ja està més que desmuntada i ara serà avui la justícia l'encarregada de dignificar la memòria dels 190 morts. I l’orgull d’uns familiars. I la causa d’un país. I una veritat que necessita la història moderna.

Música / History Repeating # Shirley Bassey & Propellerheads

PD: La responsabilitat social de l'empresa, un debat impulsat a Girona per Intermón Oxfam, amb la iniciativa de l'amic Martí Batllori.

PD2: Tom Peters serà a la IV Edició del Fòrum Mundial de Marketing e Innovació de Barcelona. Imprescindible!

PD3: El Barcelona Meeting Point començarà en ple caos ferroviari i viari. Ai si Jordi Hereu (amb bloc a mida) fos de CiU o ERC...

PD4: Dues potències com la NBC i la FOX creen la competència a Youtube: Hulu.

PD5: Em va agradar descobrir ahir els del Club Saratoga dinant a Can Marqués i temptejant una nova incorporació.

PD6: Sort a la bomba Navarro en el seu debut aquesta matinada a l'NBA amb els Grizzlies. Veure'm si demostra la confiança depositada per Marc Gasol.

PD7: Valoració de Jacob Nielsen sobre els blocs i YouTube. El 2.0! Com el nou Skype-phone, que permet parlar gratis a través d'internet.


Des de la primera sessió de dijous del judici de l'Audiència Nacional pels atemptats de Madrid s'ha demostrat que els lectors de diaris i oïents de ràdio poden tenir la informació que volen. A la carta. El Mundo i la Cope ens serveixen la seva veritat informativa mentre que mitjans com El Pais es decanten per una línia governamental. De fet, res sorprenent si valorem la tendència des dels origens. Però periodísticament parlant és fàcil que es qüestioni la credibilitat dels mitjans de comunicació quan comproves dues informacions tan contràries. I és evident que des de Catalunya podem prescindir i criticar mitjans com El Mundo i la Cope però a la capital l'acceptació és molt més generalitzada i menys interpretativa de la realitat.

És per això que tens la sensació que si vols estar informat amb certa distància del què passa al judici estàs obligat a comprar o escoltar els mitjans catalans. Aquests dies, precisament, seguint els informatius de
Telemadrid comproves com, fins i tot després de la crisi per la influència del PP, l'ombra d'Esperanza Aguirre és molt allargada. I així és com es jutgen els presumptes autors dels atemptats i com s'interpreta el rol de les víctimes: com si fossin conillets d'índies de tota una maquinària governamental que potser infinitament perversa.

Música / King Without A Crown # Matisyahu

;;