Bloc de l'Eduard Batlle

No sé i sé alguns dels embolics del Barça però tot i això em continua agradant Frank Rijkaard. Si deixem de banda la Premier, el Barça, com els grans clubs europeus, és un especialista en cremar entrenadors quan les coses no van bé. Aquesta no és una bona temporada per al mister holandès, tot i que l'equip es viu a la Lliga i és a quarts de la Champions. Però el problema és que ja es té la sensació que s'ha acabat un cicle i el mèrit del tècnic és combinar la baixada cíclica dels cracks (Ronaldino, Deco, Márquez, Puyol, Henry, etc.) amb l'aire fresc que aporten Messi i Bojan, especialment. I sempre, amb seny.

Rijkaard, pel seu caràcter, ha aguantat molt al club. La pressió és a diari i la directiva sempre tindrà l'oportunitat de salvar-se amb el canvi de tècnic. Però a més dels efectes de la pressió mediàtica, el famós entorn, i la necessitat de guanyar títols, l'home tranquil és conscient que algú ja està fent i farà el que calgui per ocupar el seu lloc. Surten noms de jugadors per a la temporada vinent que no donen estabilitat a la dinàmica de grup i el nom d'un voltor com José Mourinho, que pot ser bon entrenador, però que suposa un canvi de mentalitat total amb la de Rijkaard (un amic m'ha dit que ja ha enviat vídeos a la junta perquè sàpiga quins són els mals de l'equip). Per tot això, mister, potser ets tu qui també t'has cansat del Barça. I no és d'estranyar. I més si t'esperen a Londres i Milà. Goed geluk, Franklin.

Música / Como la vida # Hanna