![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_vMKZAiAK9aeLbctfwA55_EQOz31S6WPJutLp5xUok882ftLaZECL0ag_rC8m_pnjS68hskEaGlrxU6N7QdmvSXDRbNSds2TGh6biPrJRc=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Som massa hores les que hem parlat amb Carles Puigdemont de política, de projectes de país, d'esperances, il·lusions i reptes. El Catalonia Today, les nits del Fòrum de Barcelona i els peatges de l'autopista en són testimoni. Per això, vam quedar en el km. 0 de l'auditori. El seu tret de sortida va tenir els ingredients necessaris: un sala a la mida adequada i un públic fidel i disposat a escoltar i perdonar-ho tot. Com el cas de la reiterada tos, pels efectes d'una grip.
El candidat de CiU va oficialitzar el canvi d'aires amb una oratòria ben estructurada i basada en vuit compromisos "personals" que pretenen que Girona faci "un salt de qualitat democràtica després de 28 anys". Puigdemont creu que el canvi és possible i vol una saccejada amb tota la seva plenitud "perquè obrirem les finestres de l'ajuntament i ho farem amb molt de gust". El canvi és ambiciós i pretén trencar "l'apoltronament de la ciutat d'aquells que en tenen un sentit patrimonial". Directe a la llaga de la Girona benestant i que se sustenta en la màxima que el candidat va reiterar: "Pensem en gran i mirem lluny". Ortega y Gasset, dixit.
Puigdemont s'estrena amb un discurs trencador i és lògic que encara sigui amb un text més periodístic que polític. Anirà canviant. Però la pregunta és: Girona vol una proclama contra, tal com va dir subliminalment, la Supernanny i el Big Brother? Girona ha arribat lluny, amb virtuds i defectes com a ciutat, i és de sentit comú que un desitgi i critiqui el que no es té. I Girona, com Catalunya, ara són a mans d'una Entesa que si pot ho governarà tot, mentre que l'era Pujol va servir per lluir el castell de Catalunya però es van despreciar les capitals de demarcació.
PD: Aprofitant el Liverpool-Barça d'aquesta nit, l'amic Martí Ayats, que té un talent especial pel periodisme esportiu, em recomana un Youtube que mostra el darrer dia que seguidors dels red van poder estar drets al mític gol d'Anfield Road anomenat The Kop. La història d'un club mític es forja en moments i homenatges com aquest: Last Day of the Kop 1994. I amb precedents llegendaris com la graderia cantant els Beatles el 1964.
Música / Chariots Of Fire # Vangelis
La Vanguardia ha posat avui el dit a la llaga. CiU fa dies que està tocada i el lideratge d'Artur Mas cada dia és més qüestionat i no per la seva personalitat i eficiència sinó directament amb la gent que l'ha assessorat i els mètodes de gestió interna que ha aplicat en els darrers temps. La diana és David Madí, vaja. Un dia de Nadal, fent el cafè amb una diputada de CiU, vam coincidir totalment en les visió de futur del partit i els dos camins de futur que té Mas: continuar com fins ara i amb el mateix equip d'assessors o adoptar un altre trajecte, amb un tarannà més planer i persones més properes.
Ara, el futur passa per fer Artur Mas ministre a Madrid i que pugui sortir del labertint de Catalunya, però tampoc és fàcil vendre aquest procés perquè treballarà per a un Zapatero que sempre es considerarà que l'ha deixat tirat a l'oposició. Però quedar-se al Parlament, seria com no poder-se treure del damunt l'etiqueta de perdedor. Són dues derrotes en tres anys i això genera molts dubtes entre els seus cercles més propers. Per tant, si Mas marxa a Madrid, amb Duran en una altra cartera, s'obrirà un nou cicle a CiU a Catalunya amb altres dofins com el mateix Felip Puig, Oriol Pujol i Josep Maria Pelegrí.
Però deixar Catalunya per no caure definitivament devorat pel tripartit també té un preu: el de voler exercir un lideratge sense ser-hi. Però de fet, a Montilla i Puigcercós tampoc els ha anat tan malament perquè, precisament, són ells ara qui han creat aquest segon govern d'esquerres.
I tot això a les portes de les municipals, que significa massa poc temps per pensar i alhora cal actuar. Amb la crisi al damunt, amb el PSC sense força però governant a la Generalitat, amb ERC que progressa dia a dia i mossega el sector catalanista de CiU, i amb ICV que va consolidant el seu projecte. I el PP, atacat per Ciutadans prou feina té.
Música / Camins # Sopa de Cabra
Entrades
