Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estatut. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estatut. Mostrar tots els missatges


Gestionar el Nou Estatut va tenir un procés inevitable -llarg, tens, feixuc i car- però un any després no ha tingut l'efecte desitjat. Poques espectatives, vaja. Escolto Joan Saura durant el balanç del primer any i la visió del govern difícilment pot coincidir amb l'opinió de la societat. Són tantes esperances dipositades en el nostre Full de Ruta, que després de tantes lamentacions (Renfe, Fecsa, aeroports, peatges, l'habitatge, l'impacte de la Diputació de Girona...) és difícil ser optimista amb aquest nou marc constitucional. Poc crèdit. És evident que el Nou Estatut és un procés d'ambició del país però si aquest laboriós camí després no té una repercussió social serà perquè no té un llindar de màxims. I si ho valoréssim amb termes comercials, si el producte falla és impossible que es pugui vendre o ser comprat.

Música / Give a Little Bit # Goo Goo Dolls (Cançó recomanada per un amic a qui desitjo molta sort en la seva etapa professional)

PD: El Dalai Lama serà a Barcelona per la Diada. Una estada esperançadora per als dies 9, 10 i 11 de setembre.

PD2: La mort de Nicolau Casaus tindrà un homenatge sentit. A la Premier League, amb clubs com el Liverpool, el Manchester o el Newcastle, seria convertit en una figura llegendària.

PD3: Dos anys després, m'agrada que l'Ajuntament de Girona hagi recuperat el Festival de Jazz de Girona.

PD4: Cases de somnis. Alguna cosa mes que uns allotjaments...

En camp contrari
Era de preveure que de Madrid no arribessin bones notícies per al Nou Estatut. L'última maniobra del PP ha apartat el jutge Pérez Tremps, que no podrà intervenir en la reunió que ha de resoldre els recursos d'inconstitucionalitat presentats contra l'Estatut. I és que just ahir, el ple del Tribunal Constitucional va acceptar la recusació presentada pels populars per 6 vots a 5. Quin panorama! Sense el magistrat al ple del Constitucional hi queda una majoria conservadora que pot condicionar el resultat dels recursos. Seran onze magistrats, cinc dels quals han donat suport al PP en un intent de paralitzar la tramitació de la reforma catalana a les Corts. A més, d'aquests onze, sis han decidit apartar Pérez Tremps. Ara, la presidenta del tribunal, María Emilia Casas, que va fer costat a Pérez Tremps, té un vot que val per dos.

Després de tantes esperances catalanistes, posades en escena mediàtiques, sessions parlamentàries, confiances dipositades en el tripartit, il·lusions amb Zapatero i molts diners invertits en el projecte... si aquest procés queda encallat a Madrid per acabar-ne sortint sota mínims, el resultat serà tan decebedor que sentir parlar del Nou Estatut serà una frustració. Perquè si mutilen l'Estatut, retallen un segon somni històric d'ençà la transició. I si no progressem la patacada serà tan forta que no ens quedarà ni l'excusa d'afirmar que és el PP qui governa a l'Estat espanyol.


Música / One Step Too Far # Faithless - Dido

El Procés de l'Estatut
Comprovo que després de la reunió de Montilla amb Zapatero jo tinc un Estatut diferent al del nostre President. Quan acaba la trobada a la Moncloa, els imputs que transmet Montilla són els de calma i expressa frases com "no va a ser un camino de rosas", "proceso complejo, con altibajos", "no hay que echar las campanas al vuelo"... Però les nostres reivindicacions no poden quedar en punt mort quan parlem de la nostra Constitució. Realment, Montilla em transmet una fredor que no m'agrada i ho deixa entreveure amb aquesta expressió: "Siempre los habrá que querrán que vayamos más deprisa y otros más despacio, pero hay que ir con el ritmo adecuado y no pararse". Doncs jo sóc un d'ells.

Entenc que aquests tòpics s'utilitzin quan hi ha un procés de pau com el d'Euskadi, amb víctimes pel mig, i cada expressió necesiti una dosi de prudència, però l'Estatut... després de marejar-lo tant amb el model de finançament, ara no caldria més optimisme i esperança? Si són dos presidents socialistes, per lògica, la política no s'hauria de complicar tant i entendre que són esclaus d'un compromís. Per tant, desplegar el text és qüestió de consciència i responsabilitat.

Música / Let's Dance # David Bowie als 60.

;;