Bloc de l'Eduard Batlle

Al final suposo que els catalans ja no sabrem quina cara posar. Igualment que els polítics. No sé si recórrer a l'humor sarcàstic de Polònia és per flagel·lar-nos encara més o per intentar observar la realitat amb el caràcter necessari per intentar no deprimir-se. I just aquesta nova averia (maleïda catenària) d'aquest matí coincideix amb els 5.000 milions d'euros que Zapatero ha anunciat per a la xarxa ferroviària de Madrid. No ens cal aquesta comparació, encara que sempre Madrid! (i París? I Milà? I Berlín? I Brussel·les?,) però que coincideixi en el temps evidencia que el nostre país fa massa temps que arriba tard. I aquest temps es pot traduir en anys i aquest resultat, en un món tan competitiu com el nostre, ens condiciona totalment i ens impedeix progressar com a societat moderna.

I a 40 dies de les eleccions generals, que ja són poc motivadores per a Catalunya, és inevitable que tots aquests ingredients passin factura als polítics. Al final, per força, seran els comicis de les infraestructures i no les ideologies. Mentrestant, l'abstenció passa cada vegada més factura després de 30 anys de democràcia i això significa que alguna cosa està passant en el nostre sistema. I la llàstima és que el vot en blanc mai té la traducció real que es mereix i només té el concepte moral.

Música / Downbound Train # Bruce Springsteen

PD: Els republicans Giuliani i Edwards tiren la tovallola. I ara, amb tots vostès... McCain, John McCain.

PD2: Una descoberta més: The Art Newspaper.

PD3: Un bon premi per a la sempre oblidada política local.

PD4: Toni Puntí abandona Time Out. Motius familiars...

PD5: Una temptació més a la taula: l'elegància de Bernardaud.

PD6: Un bloc més a seguir, el de la politòloga i comunicòloga Esther Clos.

Amb els assessors que tenen tan un com l'altre i acaben fent una trobada divertida però pensada per al conjunt de l'Estat i no per als milers i milers d'afectats del sud de Barcelona. Amb la factura que pot passar al PSOE, perquè els dels Llobregat són els seus votants per a les properes generals (tan important pot ser Catalunya?), que els guionistes intenten fer moure els actors a base de la gracieta fàcil. Amb el famós talante es pot anar a tot arreu però els xous televisius nocturns millor que quedin per als artistes i actors, fins i tot, encara que sigui la cadena amiga: La Sexta de Jaume Roures, que ja té Público i ja té ganes de ser el biògraf audiovisual de ZP: en la línia del desaparegut Polanco de Felipe González i Pedro J. d'Aznar.

Que Zapatero vulgui publicar avui un article a La Vanguardia titulat Rendir cuentas és que la cosa és molt greu. A més, que Zapatero no fulmini la ministra Álvarez és que aquesta política té set vides i ha d'estar molt ben connectada amb el president espanyol: els interessos només són el de ser la futura candidata a Andalusia? I que LV publiqui aquesta carta és que pot ser tan camaleònica com calgui per a cada moment de la història de Catalunya i Espanya. Les vendes són les vendes (el poder és poder) i sinó que li preguntin al conde per què un bon dia es va decidir publicar tants anuncis a classificats amb l'etiqueta XX.

La crisi per la gestió de les infraestructures segur que ha alertat els indicadors de la sala de màquines del Carrer Nicaragua i de Ferraz. Quan això passa és quan s'activen mecanismes com aquests. Ara potser ja és tard, però l'estratègia d'intentar demanar perdó als ciutadans encara pot donar un bon resultat electoral, sobretot, per quina va ser l'actitud de l'últim president i quina pot ser l'alternativa. M'ha dit el meu cosí (no és polític, ni periodista) que Rajoy té molt descrèdit entre els seus i que ZP...

Música / Dirty Girl # Eels

PD: El Just M. Casero, més que un premi a Girona. Per cert, Roger Casero també ha felicitat amb un bloc i un Youtube la seva dona. Felicitats Sira pels 30!

PD2: M'ha agradat que Cristina Alsina i Pia Bosch, amb bloc, siguin les col·laboradores del nou portal del Diari de Girona.

PD3: Pujol no para. Ara, un debat públic sobre educació.

PD4: Arriba la Marathon of New York. Una cursa molt especial.

PD5: L'Editorial Gedisa ja té a punt un còctel per celebrar els trenta anys.