![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_u038MG98uvxaLbLrjJr1sbdsY8Vg67uU6mbwNyLPvdosltZqJnRjU5TFbYYtNTLqhmbFyYNKVvq3hk01ZkPz7Crv5via4YJOA7ONFAjVc=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Ha estat una Eurocopa molt esportiva, però molt ben gestionada en l'àmbit polític i ideològic per tots aquells que volen l'España sense esquerdes. I, en el fons, m'hen alegro de la victòria per Luis Aragonés i Cesc Fàbregas i la seva família i no em sento gens representant per l'article d'ahir de José Montilla a La Vanguardia. Crec que em fa sentir més sol i com a país, també. Ja ens ho imaginàvem president, però cada vegada més veig que el problema és nostre: sempre buscant oportunitats i patint esperançes malgastades.
Música / 1234 # Feist
De Girona als Països Catalans i dels Països Catalans al món. Eduard Díaz acaba de presentar Cercabloc, un directori de blocs específic per als Països Catalans, que incorpora un sistema de rànquings propis (Països Catalanas, provincial, comarcal i temàtic) que es podran incloure en els blocs respectius, a modus de gadget, per indicar els diferents rànquings generats. Conté un cercador de blocs, una fitxa complerta dels blocs enregistrats possibilitant l'enllaç a quantes xarxes socials els autors hi tinguin perfil d'alta, la situació de cada bloc al damunt de un google maps, etc.
Tot i que encara està en format Beta, cal fer l'extranet, i la confecció dels rànquings, m'agrada aquesta iniciativa innovadora i les ganes de l'Eduard d'apostar sempre per aquest tipus de comunicació (post al respecte de Camil Ros). Un pas 2.0 més, una progressió més per potenciar el català a la xarxa. Ànims i sort, Eduard!
Música / Don't Look Back # Lloyd Cole
PD: Una descoberta: Malgrat confidencial.
PD2: R.E.M. a Castelló d'Empúries el 6 de juliol amb el Doctor Loft.
PD3: El País, com sempre, compromés amb el socialisme espanyol. Entrevista especial a Zapatero.
PD4: Leonard Downie Jr. deixa la direcció del The Washington Post. Se'n va un dels grans.
PD5: Veure'm què passa amb la crisi i les rebaixes que ja són a punt.
Antoni Bassas ha posat el punt i final a l'etapa a Catalunya Ràdio. El seu programa matinal ha estat un referent de la ràdio al nostre país, com en el seu moment ho va ser el de Josep Cuní. Deixa el nivell alt després de 14 anys i afrontarà un nou repte personal més que professional. Fins i tot, potser un descans li anirà tan bé en ell com a la pròpia emissora per fer un canvi. En el fons, Bassas deixa un prestigi d'una tasca exigent, creible, i un llegat informatiu molt meritori, quan no són temps fàcils degut a les pressions polítiques. Ara les dificultats seran per als directius de la cadena pública per trobar un professional que mantingui la seva audiència. Perquè a Catalunya ja hi ha bons periodistes, el problema està en saber si qui ens dirà el clàssic "Bon dia, Catalunya" a partir del setembre serà una carta marcada. Personalment i perquè no hi hagi dubtes... espero que sigui de la famosa crosta.
Música / I'm Jours # Jason Mraz
PD: S'estrena el I Congrés Nacional Internet a l'Aula. Interessant i necessari.
PD2: Un taller atractiu sobre la comunicació dels blocs a la UB.
El biespanyolisme i la divisió del catalanisme
5 comentaris Publicat per Eduard Batlle a 5:54:00 a. m.Ara, l'espanyolisme passa dies d'eufòria. Vist amb distància, és com un sentiment estrany, de com si governés el PP. Quan semblava que amb Zapatero arribaria el model de les autonomies ens trobem igual d'encallats després de quatre anys. I a més, veient aquesta dosi d'espanyolisme que fins ara només arribava amb el tennis, la Fórmula 1 i el bàsquet. L'esport, una vegada més, uneix i no és fàcil entendre-ho a Catalunya després de tants anys d'esforços i frustracions. De fer les coses bé i malament, però d'inversions i diners perquè Catalunya avancés amb el temps. I ho fem però estem en terra de ningú. Per què, quin gran objectiu tenim ara, a quatre anys vista, per exemple? Mentre identitàriament els catalans existim, ideològicament estem molt fracturats, i alhora veiem com l'espanyolisme no té dubtes: español i del PP o español i del PSOE.
Música / Hymn to Red October # Russian Red Army Choir
PD: Ibarretxe veurà aprovat avui el pla de consulta sobre el dret a decidir. Un pols més contra Madrid.
PD2: Sandro Rosell deixa de ser el tapat. Després de la feina bruta de Giralt...
PD3: El projecte de l'artista danès Olafur Eliasson a NYC: Watery dimensions.
Però ara toca viure aquest contrast, almenys fins d'aquí dotze hores. I pot arribar a diumenge, en la possible final contra Alemanya. Però la febrada futbolística és només un dels mals que està patint el nostre país. Mediàticament, poques alternatives hi ha en català a tanta eufòria espanyolista. I no parlem de futbol sinó de periodisme, cinema, literatura, arts, economia, educació, vídeojocs... estem tan influenciats que ja ens va bé. I és així perquè molts s'apliquen una teoria basada en l'economia personal i no en la ideologia de país. I mentrestant, subsistim, governi qui governi.
Música / Я так люблю тебя # Дима Билан
Sovint sents la por o el respecte de no saber trobar les paraules apropiades per expressar el que vols dir. I en aquest cas, encara és més gran quan s'evoquen tants sentiments de la infantesa. Són des de quan entrava a casa vostra amb la mare o l'àvia i, durant aquelles hores, sempre em divertia més si em trobava a algú de vosaltres. Perquè les habitacions buides eren sinònim d'avorriment. En Jordi i la Isabel eren els més divertits i tenien ja, aleshores, un caràcter diferent al teu i al de la Pili. Però quan algú em preguntava qui era el meu preferit de tots quatre, sempre contestava que en Joan. I va ser la mare la que va traslladar aquest afecte per a tu perquè em deia que t'estimava com un fill. I sabem perquè.Amb el temps, ens hem anat retrobant perquè Girona és petita. I Llafranch, és a prop. Sempre, des de la distància, he desitjat que al meu preferit li anessin bé les coses. El meu afecte continuava intacte. La família, la feina, la política... Mai em podia estar de preguntar per tu a la gent que et coneixia perquè tenia massa records acumulats i els sentiments de la mare. I ara, no és fàcil sentir aquest buit, però ens queda el teu gran afany de superació i el record de la teva persona. Per a mi, encara ara existeix: quan sovint passo per davant de casa vostra, on encara hi ha aquell petit i vell drac de fusta a la façana, no puc evitar pensar en la vostra família i el meu preferit. I res canviarà ara. És per això que et desitjo molta sort Joan i espero que el destí em permeti que algun dia ens podem retrobar.
Música / River of Sorrow # Marc Almond & Antony And The Johnsons
PD: Articles a El Punt, el Diari de Girona i al bloc de Carles Puigdemont.
I la maquinària és massa gran com perquè des de Catalunya hi podem posar remei. No sé si ahir, a Catalunya, hi havia més gent que anava amb Itàlia o amb Espanya però aquesta ideologia que generen esportistes com Nadal, Alonso, Gasol, Casillas i companyia... té una gran repercussió. I això fa que un que vulgui creure en el seu país encara tingui més dificultats perquè les icones que més arriben a la gent són les espanyolistes. Crec en la marca Catalunya tot i la gran manca de referents identitaris.
Música / Així i tot # Ja T'ho Diré
PD2: Va de bèlit, bloc dedicat al joc del bèlit.
Marcel Zamora ha tornat a guanyar l'Ironman de Niça per tercera vegada consecutiva. Un gran mèrit esportiu que al nostre país no hauria de passar desapercebut. Guanyar tres vegades aquesta prova tan competitiva per part d'un atleta català suposarà un abans i un després a Niça. Enhorabona Marcel pel gran sacrifici i l'esforç personal.
Cap de setmana de tres P seguides, que són la suma del setzè Congrés del PP a València i els famosos quarts de final de la selecció espanyola de futbol a l'Eurocopa, amb el crit de guerra Podemos! Mèdiaticament, els catalans rebem aquests imputs tan espanyolistes com una gran esperança que té un país pendent al darrere. Clar que la teràpia dels populars no és per fer pujar tant l'adrenalina com el partit que jugarà aquest vespre la selección contra Itàlia. I la veritat, no crec que ni el Congrés ni el partit pintin bé per als espanyolistes de dretes i els fans de la roja. Futbolísticament parlant, a cap dels dos els hi veig consistència al mig del camp per fer front a les dificultats: el PP perquè ja no pot fer més evident la divisió entre Rajoy i l'Aznarisme i la selección, perquè té un mig del camp massa tou per frenar els azzurri (La Gazzeta). A més, diria que Luca Toni en algun moment s'haurà d'acabar destapant, no?
I clixés per estimular les hormones per al cap de setmana encara no s'acaba aquí. Alonso és una testosterona més, que provoca que les motos quedin en un segon terme. De moment tercer al GP de França, però els Ferrari sortiran primers. I el gran Rossi sortirà segon a la graella de Moto GP a Donington Park. Un presagi?
Mentrestant, la bona notícia és que a Catalunya ha nascut un Cercle Català de Negocis amb esperit independentista. Passi el que passi avui, segur que tenim almenys una bona ocasió per fomar-nos un Toscano.
Música / Tutto è relativo # Dottor Livingstone
Amb internet i la nova societat del coneixement, Catalunya Ràdio té menys rellevància i un altre significat. La qualitat, més enllà del servei públic, és el que li pot donar l'audiència desitjada davant l'allau de competidors privats, molts d'ells en castellà. La llàstima és que després d'un quart de segle, encara tens la sensació que l'emissora fa falta perquè el nostre país acaba d'arribar als 7.354.441 i necessita potenciar el català a través de les ones. Són altres temps, però el país continua necessitant els seus mitjans per fer front al pools totalment amb visió espanyolista. Felicitats!
Música / Seguirem Somiant # Sopa de Cabra
Intueixo que Esquerra té un problema seriós més enllà de si Carod o Puigcercós són els líders visibles del partit. Cervell o muscle, ideologia o acció, tal com se'ls ha classificat, no poden definir, gairebé a mig mandat, quin ha de ser l'acord de coalició en el govern de la Generalitat. No entenc com el partit no s'estructura més enllà del dirigent que pugui pilotar l'aparell perquè, indubtablement, aquesta incertesa dóna més poder als socialistes. Montilla governa i al mateix temps veu com els seus socis es fracturen. Per això governa amb la comunicació emocional a favor. I el tripartit hauria de ser tot un pacte, però com que rivalitzen per l'espai polític d'aquí venen les esquerdes i, com sempre, els dèbils són els qui tenen més a perdre. I el mateix li està passant al PP, que amb la derrota del 9 de març, està posant en qüestió tot el seu model d'alternativa quan deixa escapar una gran protagonisme a través de la crisi econòmica. És el desgast de quatre d'oposició, tot i tenir més de deu milions de vots.
En la mateixa línia es troba la Unió Europea, després de tantes entrebancades en els darrers temps: França, Holanda... i ara el "no" d'Irlanda! El problema de la UE no són els estats que puguin donar suport o no al nou full de ruta, sinó la manca de lideratges clars que puguin donar un nou rumb a l'aliança de països. Els estats tenen influències però, perquè els ciutadans aprovin o no quins han de ser els objectius principals, també es necessiten polítics de prestigi i renom per projectar-los. A grans objectius, grans perfils. Per tant, el missatge comunicatiu, encara que encertat, també necessita més que bones esperances de futur.
I el mateix ha passat en el Barça. La directiva ha canviat d'estratègia comunicativa perquè s'ha sentit molt pressionada més enllà dels mals resultats. Ha hagut de ser una moció de censura perquè la comunicació del club canviï i el president Laporta entengui que l'afició, de personalismes, ja en va tenir prou amb el de Núñez. Laporta ha complert els objectius que es va proposar però des de la victòria de la Champions, el club ha fallat en els missatges a l'afició. Especialment, en com gestionar l'estructura de la plantilla que, ara, tot quedarà en mans de Pep Guardiola perquè la junta ja no es vol cremar més. El cicle s'acaba i es vol sortir del club amb un cicle positiu.
Música / Déjame vivir # Jarabe de Palo
PD: L'amic Àlex Hernández, com a bon paracaigudista, començarà una nova etapa professional després del PSC. Li desitjo molta sort perquè se la mereix.
PD2: L'Àrtic en el moment actual.
PD3: La seu de l'Institut Europeu de Tecnologia que volia Sant Cugat es construirà a Budapest.
PD4: Gran mèrit de Digital Legends, que s'ha convertit en la primera desenvolupadora catalana que fa jocs per l'iPhone.
És curiós veure com els congressos alteren l'ordre natural del partits. Ara ha estat el d'ERC i aquest cap de setmana serà el del PP. Però després vindran el de CiU i el PSC. La pressió mediàtica és tan gran que cada vegada aquestes tan calculades reflexions públiques dels partits necessiten oferir novetats. Més enllà de la necessària regeneració, cada cop més els partits catalans i espanyols senten la pressió dels cicles de vuit anys. O sigui, dos mandats i deixar pas a una nova alternativa. Una idea que s'aplica a la presidència dels Estats Units i que, tot i les crítiques, cada vegada hi ha més perfils polítics que adopten aquest model. En aquest començament de segle, ja sembla impensable que els càrrecs amb més rellevància puguin eternitzar-se i puguin pensar en mandats de quatre i cinc cicles com va passar en el post-franquisme. Som en l'era mediàtica i les cúpules dels partits actuen en funció d'aquesta pressió.
Música / Le bon dieu est une femme # Corneille
PD: Guanyen els Celtics i s'emporten l'anell. Gran victòria.
PD2: Firefox i l'esclat de les descàrregues.
PD3: Plurk és la nova competència a Twitter i Twitpic, el nou competidor de Twitxer.
PD4: Xavier Trias ja s'ha apuntat als microblocs.
Segurament el govern espanyol del mandat de Zapatero ha comès molts errors en política internacional i és evident que no ha gestionat prou bé la relació diplomàtica amb els Estats Units. I és cert que Moratinos no és un ministre de perfil alt i és evident que Aznar va deixar el llistó molt alt per la relació directa amb Bush. I a més, va marcar una política econòmica que ara s'enyora en aquest cicle de desacceleració. Però també és lloable que Zapatero volgués passar pàgina a la guerra contra l'Iraq i a les imatges de les Açores.
I ara, en aquesta fase tan incòmoda per als empresaris, és fàcil culpar-ne el govern. Però en aquest feix de lamentacions i crítiques també estaria bé que es digués que el preu del barril de cru ha passat a valdre de 10 dòlars a més de 100 en només 10 anys. I amb això, no només en paguen les conseqüències Alemanya i França sinó tota Europa.
Música / Closer # Travis
PD: No sóc ningú per defensar Xavier Vendrell, ja que ser a la sala de màquines de qualsevol partit té un preu. Però tampoc mereixia aquesta sortida d'Esquerra.
Joan Puigcercós ha aconseguit el gran ascens que feia temps que anhelava.De moment, és el partit, però el seu entorn més proper sap que el seu somni no acaba aquí: el gran repte és la Generalitat.Allà és on hi ha el seu Sant Greal i ara el seu nucli dur s'ha preparat a la seva mida per intentar l'assalt final.
De moment, el bipartidisme amb el PSC, més PSOE que mai, no li ha donat prou futur al seu partit i ha provocat més crítiques i divisions internes de les esperades. Al final, han arribat les conseqüències i Puigcercós té el mèrit d'haver sortit victoriós. Però també té ara més enemics. I en aquest procés intern i extern es troba la "nova" Esquerra de Joan Puigcercós. L'arqueòleg que somia amb el Sant Grial i que ja té moltes ferides de guerra i perseguidors que volen que quedi encallat a mig camí.
Música / Perfect Day # Lou Reed & Luciano Pavarotti
PD1: El Girona FC obté un ascens històric a Segona A després de massa anys. Com ha canviat la dinàmica en molt poc temps! I ara el repte hauria de ser el de no caure en la mateixa trampa que el bàsquet. Un mèrit d'aquesta plantilla i la directiva, i un reconeixement a tots els qui van creure en el club quan jugava a tercera divisió, especialment a la família Roche.
PD2: Guanyen els Lakers. 3 a 2 pels Celtics i Boston decidirà.
PD3: Jazzpera. Música i records familiars.
Ponent: Jordi William Carnes
Conferència: Barcelona repensant el seu model
Lloc: Castell de Sant Ferran
- "Visc a Barcelona". La nova marca de la ciutat
- BCN té 7 milions de pernoctacions a l'any
- 22.000 persones arriben diàriament a BCN a través del port
- Impacte del turisme al Casc Antic: 45 milions de persones passen pel Portal de l'Àngel a BCN a l'any
- Reflexió actual: Ho fem bé? Ara el ciutadà és més exigent i més descregut i et diu "et votaré en funció del que m'ofereixis". És un canvi social important ("pago impostos, per tant, demano")
- 46 llengües és poden arribar a parlar ara mateix a les Rambles de BCN
- Adaptar-te als nous desafiaments
- Com em veig i com em veuen: Identitat local i identitat global
- Construir un nou paradigma econòmic. No podem ser una Venècia
- BCN ha ser un node a la xarxa de ciutats del món. Aquest és l'objectiu del 2020
- Crisi? Sí. Tenim ara un 5% menys de visitants, però els que venen gasten més
- La marca Barcelona no és la de només d'1,6 milions d'habitants
- Els executius nord-americans ens demanen camps de golf i si hi ha una bona interacció aquests poden ser a Sant Cugat
- Cal gestionar la marca amb els grans operadors
Música / Just The Way You Are # Diana Krall
Camioners, pescadors, taxistes, eros... La situació es va complicant a causa dels efectes de l'elevat preu del petroli, amb el benefici que això comporta per a les grans multinacionals. Amb l'evidència del mal moment econòmic dels Estats Units i les conseqüències que ha provocat a Europa, això fa que es tracti d'una crisi mundial del sistema que provoca aquesta desacceleració en cadena. I com més avanci aquesta situació, més en qüestió es posarà aquest govern i l'especulació interessada prèvia a les eleccions del 9 de març.
Ja no és només un mal moment derivat de la davallada de la construcció, sinó l'inici del cicle global. I aquest panorama, no convé a cap governant: ja no pel present, sinó per l'escenari de futur que es divisa. Per això, Rubalcaba i Solbes sols, per no cremar la imatge del president, ho tenen complicadíssim a nivell mediàtic. I si continua augmentant la incertesa (a l'Argentina ho tornen a passar malament), cada vegada tindrà més efectes de pressió contra el propi executiu socialista que, per sort seva, l'oposició ja té prou problemes interns com per pensar en fer d'oposició.
Música / I Feel It On # Feist
PD: Montserrat Nebrera torna a l'atac i avui estrena bloc. El mantindrà?
PD2: El 15è Congrés de Convergència convida els blocaires. Una experiència pionera a Catalunya i que Artur Mas ja va utilitzar en la presentació de la Casa Gran del Catalanisme.
PD3: L'hora del Marca Ciutat a Figueres, un mèrit de Pau Canaleta. Repensar les ciutats a través del marquèting 2.0.
PD4: Acord entre Yahoo! i Google sobre la publicitat en línia. La pugna pel money.
PD5: Tavèrnoles acull aquesta nit la primera trobada blocaire de l'Osonosfera. Miquel Serrabassa, actiu com sempre.
PD6: Els Celtics avancen a una victòria de la final de l'NBA. Ara, 3 a 1.
I Google ha trobat ingredients en aquesta gran Tercera Revolució Mundial (Digital, després de l'Agrícola i la Industrial) per una estratègia atrevida:
a) Enfocament cap a l'usuari, simplicitat i utilitat al 100%
b) Worldwide molt ràpid
c) Publicitat contextual
d) Molts productes gratuïts i pensats per a l'usuari i amb la complicitat de l'usuari
e) Neutralitat comunicativa
Per aquest motiu ha esdevingut l'entrada a internet més famosa del món, també s'ha convertit en la plana d'entrada i els usuaris ja no escriuen la URL a l'Explorer sinó que posen el nom a Google. El mateix passa a l'hora de buscar un restaurant, un hotel, contractar un treballador o tenir una reunió amb una empresa... poses el seu nom a Google i a buscar... Ara, però, ja no podem obviar el component comercial al planeta Google. I, per cert, guanyarà l'any vinent el mateix premi Apple?
Música / Luce # Elisa
PD: Lluís Maria de Puig, Joan Margall i Camil Ros s'atreveixen a fer el salt a Twitter.
PD2: Pendents d'Irlanda i del seu si o no a la UE.
PD3: M'agrada saber com li va a Catalunya en aquesta altra l'Eurocopa.
Del màrqueting del passat a la crisi del present
1 comentaris Publicat per Eduard Batlle a 7:00:00 a. m.Però, és clar, tres mesos després la situació s'ha convertit en delicada i cada vegada més causa alarmisme entre la societat. Avui ja és el tercer dia de l'aturada dels transportistes, amb el conflicte que això va generant a través d'un degoteig constant. I uns cinc mil camions a la frontera! Per això, ara, ja hi ha prestatgeries buides, fàbriques mig paralitzades, s'omplen dipòsits dels cotxes a gairebé 70 euros i augmenta la tensió. Si els propers efectes són els estalvis, això ja serà una crisi històrica.
Música / Troy # Sinead O'Connor
PD: El nou informe d'Esade sobre l'economia espanyola. Oportú.
PD2: Els Lakers posen el 2 a 1 a Los Angeles. Go Celtics!
PD3: El reconeixement que es mereix Teodor Garriga. Un lluitador valent.
PD4: El govern d'Antich estableix que el català serà llengua preferent en totes les activitats. Les Illes tornen a la normalitat.
Música / I Put A Spell On You # Katie Melua
Entrades
