Ja som aquí

Trenta anys són una etapa molt breu d'una història. Però en l'actualitat, les tres dècades ens donen una perspectiva de l'evolució de Catalunya després de gairebé 32 anys de la mort del dictador. És un temps que el nostre país ha patit convulsions importants i ha anat adaptant-se als canvis amb mentalitat acollidora. Perquè som terra receptora i si primer va ser el ciutadà de la resta de l'Estat, ara ens trobem en ple procés d'integració de l'immigrant que prové del nord de l'Àfrica i els països de l'Est. No és fàcil anar digerint aquests transformacions socials i culturals, i evolucionar com a país, com a llengua i alhora mantenint la nostra identitat. Potser per això, el català té tantes fraccions i opcions polítiques.

Hem complert en molts indicadors que demostren que hem progressat com a conjunt. Però també n'hi ha d'altres que no hem sabut afrontar o hem preferit amagar el cap sota l'ala. Madrid sempre ha estat una bona excusa per buscar un culpable però també ens ha castigat perquè té l'arma del poder i el control autonòmic. En tot cas, trenta anys han servit per demostrar que els catalans som receptius, acollidors i que hem respectat el famós cafè para todos. Ara, després de la gran punt d'inflexió dels Jocs Olímpics, amb el fracàs del Fòrum de les Cultures, el nostre país encara el segle XXI amb criteris que recullen tot tipus de mentalitat. Entre aquest dibuix de pensaments, amb moltes divisions de catalanitat i sense un objectiu clar, avancem. El 2037 en podrem tornar a parlar.

Música / No és nou # Gossos

PD: El vídeo de LV sobre l'agressió a una jove equatoriana segur que serà un dels més vistos del dia.

PD2: El nou llibre de Quim Monzó Mil cretins ja és a punt.

PD3: Rajoy, com sempre, demostrant la seva capacitat de lideratge: ara sobre el canvi climàtic. El PP té un problema a cinc mesos vista.

PD4: El Col·legi de Periodistes de la demarcació de Girona entregarà dijous els premis de les Mosques de la Informació 2007.