La nostra dignitat

L'acte d'ahir de la Comissió de la Dignitat va ser un èxit. Més de 12.000 persones van donar suport a una convocatòria reivindicativa que ja no hauria de tenir raó de ser si s'hagués tornat a Catalunya tota la documentació furtada pels franquistes i que encara es troba a l'arxiu de Salamanca. No és un bon símptona haver d'invocar la famosa societat civil, però quan hi ha una causa global i de país, aquesta sempre respon. Tan fàcil que és qüestionar la mobilització de la societat quan no compleix en actes polítics o en els comicis electorals, que resulta que ahir va omplir el Sant Jordi per una causa històrica.

Ara representa que la devolució dels arxius necessita una pressió social, doncs ja en tenim una prova a les portes d'unes eleccions generals, que sembla que és l'únic moment que els catalans tenim dret a les nostres reivindicacions. I tenim el dret perquè ens necessiten, perquè després és quan es passen més de tres anys jugant amb els nostres interessos. Per això, Terricabras va sintetitzar molt bé que «la paciència democràtica també es pot acabar». Doncs d'aquí a la primavera és el moment!

Música / La Bohème # Charles Aznavour

PD: Räikkönen va deixar en evidència McLaren i va fer baixar de l'Olimp els déus de la mitologia de la brunete mediática esportiva.

PD2: La nova vida de l'expresident Maragall necessita el suport dels seus i el respecte del nostre país.

PD3: Que Saura vagi fent enfadar al RACC, que ja s'ho trobarà.

PD4: Avui es posa a prova el pla de transport alternatiu a Barcelona. Arrenca l'operació bus per substituir Renfe i en joc està la seva credibilitat.