Bloc de l'Eduard Batlle

Jordi Xuclà i Àlex Sáez s'abracen perquè tornaran a repetir com a diputats al Congrés. És la satisfacció dels bons resultats del 9-M de CiU i el PSC, després de la tertúlia del migdia a Punto Ràdio, amb Eduard Cid d'amfitrió.

Música / Trouble Sleeping # Corinne Bailey Rae

Girona, Barcelona, Tarragona, Lleida. Diputacions, Generalitat i el govern espanyol. Es pot acumular més poder? El socialisme és la ideologia triomfant a Catalunya perquè només ha resistit CiU i la tercera via s'ha enfonsat. I com a resultant tenim ara que el catalanisme, a part de desunit, està coix. M'és indiferent què ha fet i què farà el PP i no és cap consol que no hagi sortit Alícia Sánchez Camacho a Girona o Dolors Nadal hagi millorat a Barcelona. O fins i tot, deixo a banda els registres d'ICV. Perquè en el fons, Catalunya torna a estar en mans de CiU a Madrid i amb un líder com Duran i Lleida, que primer és la salut i no té recanvi a Unió. I CiU torna a estar a veure-les venir però ha de pactar amb l'home que sempre els va trair a la Moncloa. Mas suposo que encara no ho ha assimilat.

Mentre tot això passa a casa nostra, el PSC-PSOE ha aconseguit consolidar els seus perfils de futur. Zapatero i Chacón lideren el canvi del canvi al partit a Catalunya i l'Estat. Són figures de progrés i en aquest escenari, amb tant de vot a favor, tenen la sort de governar i que els adversaris es vagin desgastant, com ha passat amb ERC, que de ser influent ha passat a sucumbir. Perquè ni la manca d'acord de pau amb ETA, ni el deute del Nou Estatut, ni la crisi de les infraestructures amb el TAV, ni la davallada econòmica han passat massa factura a un partit i una ideologia que pot tenir la sensació d'estar pletòrica i en la part superior d'un cicle. I un partit governamental i amb inèrcia positiva conviurà a Catalunya amb una força catalanista, cada vegada menys independent i sedada, i amb inèrcia negativa. Hi ha futur? Pel bé de les esquerres, sí!, però pel bé de Catalunya, no!

Música / Maria Caipirinha # Carlinhos Brown

PD: Lamentablement avui serà la mort de tants i tants blocs, que servirà per separar el valuós gra de la moltíssima palla.

ERC i el PP són dues ideologies que es retroalimenten però en aquestes eleccions Zapatero ha tingut el gran mèrit de no engrandir ni a uns ni als altres i per això ha aconseguit un resultat excel·lent, quan en les últimes setmanes la davallada econòmica del 2008 li passava factura. I es parlava d'empat tècnic! Però Rajoy no ha demostrar ser el gran líder que necessitava el PP per tornar a recuperar el govern espanyol. És Zapatero, que no és cap bambi, qui conduirà l'Estat durant 8 anys i al mateix temps debilita els adversaris, un gran mèrit en política. Si finalment el PSOE obté la majoria absoluta, Rajoy hauria de tirar la tovallola i pensar en Brussel·les o la retirada i deixar passar l'ala més ultradretana d'Esperanza Aguirre, Zaplana, Acebes... o bé que torni Aznar, una via que sembla impensable.

ERC també pateix una saccejada important. És un míssil a la línia de flotació que no serà fàcil de digerir. Quan el partit anava a l'alça, ara haurà d'afrontar el debat d'haver fet president del govern a José Montilla. L'Entesa entra en un altre estadi perquè un soci està tocat, molt tocat. Una dinàmica que, a més, reforça CiU. Com lamento que Catalunya, el meu país, no tingui un projecte! Reitero, on vas Catalunya?

Es confirmen unes enquestes fiables que m'havien passat a mitja tarda. El PSOE acarona la majoria absoluta i aguanta molt bé a Catalunya. La victòria del PSC i el PSOE és doble i es pot qualificar de rotunda. El socialisme és converteix en la ideologia triomfant i tomba per segona vegada Rajoy i alhora supera a casa nostra dos partits condemnats a rivalitzar: CiU i ERC. Però és més, Convergència resisteix i surt reforçada per la gran patacada d'ERC. Esquerra paga cara la presidència de Montilla, de la mateixa manera que ho va pagar CiU fa quatre anys amb Aznar. La nit és socialista!