Bloc de l'Eduard Batlle

Debat obert una altra vegada sobre el català i el castellà al nostre país, amb massa connotacions polítiques intervencionistes. Polèmiques, negocis i declaracions interessades al marge, la Fira de Frankfurt és un certamen que Catalunya no pot desaprofitar. És cert que potser no cal dimensionar-ho, ja que tampoc som un país lector i se celebra a 2.000 quilòmetres, però prescindir de voler promoure la nostra llengua i rebutjar un lluïment com aquest, encara ens empetitiria més.

No cal valorar si tenim bons autors o no, calcular quantes editorials catalanes tenim i si es llegeix més en castellà o no... en el fons el que preval és que s'ha convidat la literatura catalana en un fira de referència mundial. I dit això, que alguns facin la sang que vulguin, que si fos a la inversa aquests alguns no lamentarien que el català no hi fos convidat. Com passa sempre. Aquesta vegada hem guanyat nosaltres. Disfrute-m'ho! I escoltant i llegint a segons qui, em venen ganes d'anar-hi.

Música / If you were coming in the fall # Carla Bruni

*Jo sóc l'home dibuixat, el que no té carn ni cos.D'homes dibuixats com jo se n'aprofiten els grans *

PD: La Gamba de Palamós compleix 40 anys. Són quatre dècades de plaers.

PD2: El 23 d'octubre es commemorarà el 30è aniversari del retorn de Terradellas. Trenta anys del llegendari «Ja sóc aquí!»

PD3: Brillant article de Jordi Sánchez a El País: Cuando la amenaza es un pañuelo.

PD4: Van néixer el 1982 i ja són 25 anys de la creació dels emoticones ;-)

És l'hora de la veritat perquè la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt ja és a punt. És un moment històric perquè la literatura catalana es pugui lluir internacionalment, ja que d'oportunitats com aquesta són gairebé úniques. Però després de tanta polèmica generada per, una vegada més, la divisió entre la literatura catalana i la castellana al nostre país, tens la sensació que aquest espiral ens ha d'acompanyar sempre. S'accentua en la política, però es traspassa en àmbits tan comercials i productius com l'esport i la literatura. Per això, fem el que fem, anem on anem i avancem cap on avancem, Catalunya ha de conviure sempre amb aquesta convulsió interna i acostumar-s'hi no et permet ser optimista, ni tampoc t'omple d'orgull. Forma part ja del destí dels catalans.

La Fira del llibre de Frankfurt té de convidada d'honor la cultura catalana en l'edició d'enguany. És un gran honor per a Catalunya, ja que és la primera vegada que la invitació es fa a una cultura i una llengua sense estat propi. Per tant, la responsabilitat és doble i el pressupost també, prop de 12 milions d'euros que se'n van en exposicions, invitacions, trobades, rodes de premsa, regals i publicitat dels llibres que s'editen a Catalunya. Perquè aquesta fira és d'editors.
Dit això, què és el que s'està fent malament perquè aquesta invitació excepcional i única i aquest pressupost importantíssim només donin notícies negatives als diaris, com l'article del Frankfurter Allgemaine? Doncs ben bé no s'acaba d'entendre si no pensem que algú està fent una utilització política de tot plegat.

La discussió originària era: Què entenem per cultura catalana? La que s'escriu en català o tota la que es fa a Catalunya, sigui en català o castellà? La discussió no tindria sentit en qualsevol context normalitzat: la cultura és la que es genera en la llengua del lloc, però aquí hi ha dues llengües i s'escriu en totes dues. I el que no hauria de ser un problema, ho és. Però... per a qui?

L'aparador que significa Frankfurt és tan preciós per promocionar la nostra llengua i la nostra cultura que ens hem perdut en banalitats, i els escriptors ara ja no volen saber res de qui va convidat i qui no. Com pot ser que un escriptor com Sergi Pàmies no hi vulgui anar? Com pot ser que Quim Monzó hi sigui? Quina diferència hi ha entre tots dos, que els han fet situar-se en llocs oposats? La raó podria ser que els responsables polítics n'han fet un bumerang de la fira i que, ara, fins el més sensat vulgui desfer-se'n. Mala peça al teler. Bargalló ha volgut posar tothom al mateix sac, quan ja és tard i quan no tothom pot estar a dins. Una altra ocasió perduda per fer visible Catalunya i el català al món? Potser que ens ho fem mirar.

Música/ Knocking'on heavens door # Bob Dylan

*Al meu parèixer, el millor govern és el que deixa a la gent més temps en pau *

PD: Climate savers Computing Initiative.Ordinadors més ecològics. La novetat de les grans empreses informàtiques i WWF .

PD2: Mateo Valero, director del Centre de Supercomputació de Barcelona obté el premi Eckert-Mauchly.

PD3: La Documenta de Kassel té com a convidat estrella d'enguany a Ferran Adrià, i serà a El Bulli on hi haurà el Pavelló G d'aquesta fira de l'art mundial.

PD4: Molts records de l'adolescència són del Cafè L'Arc de Girona, que demà divendres celebra els 50 anys. Van ser emocions a peu de catedral.

PD5: L'amic Toti Negre ha dit prou a la política. Llegit el testament final respecto que tiri la tovallola. Jo el trobaré a faltar.