Bloc de l'Eduard Batlle

Ha arribat l'hora. Esquerra afronta el Congrés en clau interna i només la inèrcia del propi partit ha generat aquest final a la dinàmica que es va anar creant en els darrers anys. Puigcercós és qui sortirà victoriós, però s'enfronta a l'oposició del sector Carod i a l'esperit de renovació que representa Carretero. El poder, l'alternativa o la veu de la consciència. La gran rivalitat del tàndem Puigcercós-Carod era evident en el si del partit,i potser aquest cap de setmana suposarà el final d'un trajecte, que s'ha traduït en bons resultats electorals però, al mateix temps,ha desorientat la militància. I entre aquesta cúpula que defensa els acords amb el PSC per tenir un govern d'Esquerres a la Generalitat, hi ha la reivindicació de Carretero, que lidera els qui defensen la puresa d'un partit que ara sobreviu a la dinàmica d'un govern.

I serà el conjunt de la pròpia Esquerra que decidirà per quin marge de solidesa guanya Puigcercós, quin pes pot tenir l'ala Carod, quina importància pot tenir el deixeble Uriel i fins on pot arribar la sacsejada Carretero. I els rivals, tant el PSC com el CiU, a esperar. Per molt que ERC defensi la regeneració interna que suposa aquest Congrés, els rivals és evident que desitgen una trencadissa. Però en el fons, ERC no només posa a prova el futur del partit sinó la rellevància del catalanisme. I la seva significació entre unir o desunir ERC. De fet, una mostra més, de les fractures que pateix actualment.

Música / En un instant # Gossos

PD: Els Celtics comencen la sèrie amb 1-0.

PD2: El dilema d'Obama: Clinton de dos, si o no?

PD3: Sempre patint les males influències. No m'imagino que el cas d'Air Berlín pugui passar a la inversa amb els empresaris dels Països Catalans.

PD4: Tour de force entre l'Akasvayu i l'Ajuntament de Girona sobre la continuïtat del club a l'ACB.

Carod i Puigcercós, finalment, han confirmat públicament les seves històriques diferències dins del partit. La rivalitat es podia camuflar perquè les victòries, com en el Barça, amaguen les espirals internes del grup. Però que Carod i Puigcercós rivalitzin i hi hagi soroll de sabres no ens ha de sorprendre perquè a la cúpula es vivia aquest enfrontament i hi havia, fins i tot, equips diferents de treball i gairebé tots i totes eren homes i dones de...

El que més em dol pel bé del partit i alhora del catalanisme és que hi hagi alguna gent a Esquerra que esperava aquest moment per treure'n profit personal. Ja sé que la política i el poder tenen aquestes coses, però en temps de crisi... A tota aquesta gent que amaga el cap sota l'ala i vol sortir reforçat quan hi hagi la trencadissa, crec que cal dir-los que ara és l'hora dels valents i no esperar a convertir-se en la tercera via i sortir a l'escenari públic com a immaculats. Potser sí, potser el futbol és més primitiu, però la gent sap anar més de cara i almenys dir el que pensen. I mentrestant ERC hi surt perdent, com també el catalanisme per la seva fragilitat. Quin mèrit va tenir Pujol quan ens va intentar fer creure en aquest país tan petit!

Música / The Healer # John Lee Hocker & Santana

ERC pot analitzar la davallada del 9-M i pot fer-ne una doble lectura després de posar en marxa el Pla A: la sortida de Puigcercós per tornar a comandar el partit. La primera és que amb la remodelació pot ser suficient per afrontar la crisi i la segona, que la caiguda electoral és tan important que s'esperava un canvi més profund. Un dilema que divideix el partit i que té un origen que encara no s'ha valorat prou a fons fins fa poc més de 24 hores: haver fet president de la Generalitat a José Montilla (abans Maragall). El nucli dur d'Esquerra pot recórrer a tots els argumentaris que vulgui per defensar el pacte amb Montilla i la lògica és que la cúpula, la que toca poder, li sigui fàcil justificar-ho. Però les bases ja són una altra història i la seva llibertat els permet ser més crítics, menys conservadors i fidels a la utopia d'un somni. El procés de la independència no passa per qüotes ni conselleries.

Aquesta és la nova cruïlla que ha d'afrontar ERC i és el preu d'haver-se fet gran. Un mèrit, però un progrés tallat en sec. I la política tan mediàtica com l'actual no viu del passat sinó del present i, moralment, afrontar aquest nou pols entre la bicefàlia Carod-Puigcercós, mentre CiU i el PSC estan en la dinàmica positiva, encara fa més mal. ERC no ha fet res més que pagar el mateix peatge que va tenir CiU per donar suport a Aznar. I ara la història es repeteix: la cúpula convergent justificava el pacte sense que la militància ho acabés d'entendre. Per això fa quatre anys ERC va tenir 8 diputats al Congrés i ara en té 3.

I mentre CiU i ERC competeixen per la quota catalanista de l'electorat, el PSC sense afrontar aquest debat i només pensant en la gestió governamental en fa prou per aconseguir resultats històrics. Per tant, és lògic que si la Catalunya electoral està dividida, encara que sigui el bipartit guanyador al Parlament, la fórmula PSC se n'aprofita per guanyar i governar.

Música / Storybook Love # Willy Deville

PD: El perfil de Jordi Ausàs, el nou conseller de Governació. La demarcació de Tarragona continua sense cadira a les conselleries.

PD2: La cursa dels socialistes catalans per tocar poder a Madrid ja ha començat. En funció dels resultats, quants ministeris haurien de caure?

PD3: Llibre rebut: El meu ofici, del mestre Josep Maria Espinàs. La Campana, sempre!

Nou bloc d'ERC a Girona (stopppgi) per a la recta final de campanya. Tots a córrer! El fantasma del PP sempre ven però sinó surt Joan Puig com a segon diputat republicà, ja tothom el garanteix a Alcícia Sánchez Camacho. CiU i el PSC tenen la feina feta amb Xuclà i Surroca i Palma i Sáez. Canet també està salvat!

Música / Suddenly I See # KT Tunstall