Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ETA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ETA. Mostrar tots els missatges

Ha estat patètic veure avui com més enllà dels dos grans partits polítics espanyols, els mitjans de comunicació també han pres partit. Alguns articles d'opinió i alguns tertulians evidencien que el periodisme ja no es basa en la independència sinó en donar els arguments que vol exportar un gran pool de mitjans. És la ideologia política al servei de la comunicació. I una vegada més, a menys de 24 hores d'unes eleccions generals, el PSOE i el PP han intentat apropiar-se d'un conflicte i els altaveus s'han dedicat a expandir-ho sense criteris perquè hi ha massa en joc. Amb la sensació que cada bàndol no té límits per contrarestar l'adversari i són unes maquinàries imparables. Per això, fins i tot, les víctimes no importen. Ni un procés de pau, importa.

Música / The Crossing # Johnny Clegg & Savuka


Després de l'atemptat, si ETA intervé en aquest procés electoral és quan hi sortirà guanyant. L'oportunisme dóna vida a l'organització terrorista però la unitat democràtica és l'única via del triomf. Es cobren vides humanes per debilitar la democràcia.

El dolor del turment


És inevitable que cada vegada que accedeixo a la Meridiana de Barcelona, em torni el record de l'atemptat d'Hipercor. Ara són vint anys però el dolor del terrorisme és, precisament, aquest: que passin els anys un, cinc, dotze, vint... i el turment moral i mental de moltes persones continuï en la seva ment. A banda del dolor, el terrorisme s'aprofita del pànic dels humans i es reencarna en la por de les ments dèbils amb el dolor. Tenia una amiga que vivia prop del centre comercial i quan algunes vegades quedàvem al voltant de casa seva, tenia la sensació de voler esquivar la imatge d'un edifici aparentment normal però dimonitzat pel dolor. La tragèdia són víctimes i les víctimes són els records d'un edifici i d'un centre comercial inesborrable dels pensaments.

Música / My City Of Ruin # Bruce Springsteen


PD: Cúbica. Un bon referent sobre l'arquitectura.

PD2: Postcapital, un model de networking en estat pur.

PD3: Loftcube és un projecte de futur que cada vegada serà més present.


Ho ha intentat però els dos grans reptes dels mandat de Zapatero, com són el procés de pau al País Basc i l'estat federal de les autonomies, ja no donen marge de maniobra al seu govern. La fractura és massa importat i més a les portes de les eleccions generals que arrencaran a la tardor: s'avancin o no a final d'any. La data màxima del març del 2008 és massa a prop i els moviments polítics a Madrid ja van en aquesta direcció. Si han fracassat les negociacions s'arriba a un camí sense sortida on la solució tornen a ser les armes. Però si el govern socialista ha comès errors i li toca pagar-los, és evident que el nou escenari dóna més esperances a les ànsies de govern del PP.

Si els mentideros especulaven amb si Gallardón seria el dos de Rajoy en un possible gir al centrisme del PP és lògic que amb fi de la treva torni la guàrdia pretoriana: Acebes, Zaplana, la San Gil i l'ultradretà Mayor Oreja. Si un acord de pau al País Basc és inevitable que necessiti l'acord de les dues grans formacions espanyoles, és impensable que el PSOE ho pugui aconseguir amb aquests perfils polítics. És frustrant pensar-ho... Per això no s'avança. En el fons, de què serveix discutir si no es pot dialogar?


Música / There is a Light That Never Goes Out # Morrissey

* Dos monòlegs no constitueixen un diàleg *

PD: La Vanguardia Digital es modernitza. Són els nous temps.

PD2: Mapes digitals, gairebé reals... QDQ és
Barcelona a un click.

PD3: La nova Guerra Freda entre els Estats Units i Rússia.
Tensió mundial.

PD4:
World Circuit. Més que un circuit mundial.

PD5: Parlar del projecte Dono és fer-ho del
soft gratuït.

;;