Suposo que apostar pels nous mitjans de comunicació sempre ha estat un repte per als polítics. Primer, l'escriptura. Després, l'àudio. I per últim, la imatge. En cada moment de la història, el text, la ràdio i la televisió han tingut el seu rol i la seva importància. Ara és Internet qui mobilitza portals com Facebook que ja són una revolució per crear xarxes. Suposo que, com la majoria d'inscrits, cada dia rebo convocatòries per anar a dinar o sopars amb polítics, correus per registrar-me a campanyes sobre la llengua catalana, trobades de blocaires o conferències d'empresaris. I la referència ja és Obama.
De moment, la majoria de blocaires coincidim en que qui més aposta per aquest model és CiU (a l'oposició) i la pregunta és: per què el llegat de Pujol no va deixar cap mitjà controlable? Ni cap gran grup de comunicació? I, per cert, quina és la gran alternativa 100% catalana als grups mediàtics espanyolistes? De moment, ja ho va deixar entreveure l'ex-president Pujol en el dinar de dimarts en destacar que "els blocaires s'han convertit en una mena d'exèrcit del país". Si és així, ja em diran l'arma que he de dur perquè sempre creuré en Catalunya.
Música / Sweet Thing # Waterboys
PD: Interessant reflexió de Jesús Badenes sobre el periodisme ciutadà.
PD2: Llarga vida a Dolors Bassa en la seva etapa com a màxim responsable de la UGT a Girona.
PD3: No cal que defensi els amics del Club Saratoga, però tothom valora amb satisfacció la divertida enquesta que fan al candidats.
Etiquetes de comentaris: Internet