Bloc de l'Eduard Batlle

... M'estreno a aquest microbloc d'imatges que acabo de descobrir. La imatge és la prèvia al concert de la Mirona feta amb la Blackberry a petició d'un d'ells. Vam quedar que repetirem! I ara... del Twitter al Twitxr!

Música / I'm gonna be somebody # Travis Tritt

Felicito als organitzadors del Black Music Festival de Salt pel punt i final que van posar a aquesta edició del 2008 amb uns dels grans dels jazz, el funk i el soul com és Maceo Parker. A més, em va agradar retrobar-me amb Jordi Martinoy i Àlex Sáez, que no es van voler perdre un dels millors saxos del moment. I el Carolina del Nord no va decebre: dues hores i mitja de música negra, molt vent i set músics i tres veus.

El públic va respondre i va omplir la Mirona, que demostra que amb actuacions com aquesta pot consagrar aquest festival i aquest recinte com un referent dins el circuit del nostre país. Més enllà dels auditoris tan plàstics i elitistes de cada estiu, com són Peralada i els Jardins de Cap Roig, Salt té un mèrit que va més enllà de criteris com el de convidar Julio Iglesias, com passarà en els properes mesos.

PD: M'hen alegro del nomenament de Rosa Cullell a la Corpo, que per fi ha desbloquejat unes tenses i llargues negociacions. S'han complert els pronòstics perquè era la més ben situada. Ara queda pendent el nom del nou director de TV3.

PD2: Lloable muntatge el del Gran Circ Nacional Xinès amb l'espectacle sobre els pirates. Per a tots els públics.

PD3: Un llarg camí, l'exposició de Miquel Ruiz al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera.

Contra les pèrdues dels milionaris del planeta als parquets bursaris, contra les manifestacions de Lluís Maria de Puig després de prendre el càrrec al Consell d'Europa, contra la condemna a Atutxa, Bilbao i Knorr i contra la designació política dels membres del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), només dos lletres i dos números: U23D. Acaba de ser presentat al prestigiós Festival de Sundance i és un nou documental en 3 dimensions rodat durant els concerts del Vertigo Tour a Sud-amèrica. Música per a l'evasió de la millor banda irlandesa de la història.



PD: La cadena SER a Girona acaba d'impulsar una nova iniciativa: la secció de blocs dels dilluns el migdia en el programa Hora L.

PD2: La campanya ja és a punt: a Can Marquès dinaven Joan Bagué, Xavier Soy i Gabriel Casas i a només dos metres Àlex Sáez, Camil Ros (cada vegada més culinari, amb una becada al Motel) i Saül Gordillo.

PD3: Carles Puigdemont està en forma amb el vídeo a You Tube (ara amb la Devesa) i sabia del sopar tertúlia de divendres amb Francesc Homs.

PD4: Bon post sobre el futur del periodisme de Benoît Raphaël recollit per Jesús Badenes.

Quan la banda funciona, el pianista diverteix, la vocalista té més que bona veu (pensava que si Zapatero fes de Sarkozy...), l'auditori s'omple i Girona surt de l'armari. Amb moments especials com a Pequeño vals i Vete.

PD: Les explicacions de Borja-Villel, quan Madrid se'ns emporta els bons i no ens podem quedar igual.

PD2: Granollers presenta la I trobada de blocaires de Catalunya. Les Jornades de la Castosfera són el resultat de la iniciativa de Marc Vidal.

* Després del silenci, el que més s'acosta a expressar el que és inexpressable és la música *

Música clàssica per a un dia clàssic

Quan escoltes aquesta música és que ja has deixat enrere una nit llarga, massa llarga i amb massa de masses coses, has oblidat els desitjos de bona voluntat i tot i la certesa que ha canviat un any, tens la convicció que només ha passat un dia. Johann Strauss, el rei del vals, és qui et fa tornar a la realitat mentre escoltes el final del Concert d'Any Nou de l'Orquestra Filarmònica de Viena i al mateix enveges les butaques d'una selectiva minoria que aplaudeix i aplaudeix. O no?