Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moda. Mostrar tots els missatges


Feia molt que no parlava amb Òscar Parella. Una trobada inesperada a mitja tarda genera una trobada per a l'endemà amb un cafè de mig matí. Triem un establiment del centre de Platja d'Aro que celebra els 50 anys: és la pastisseria El Cisne, que va ser la primera que es va crear al municipi i llueix les dates a la façana. Mig segle de transformacions i moment de valorar com ha canviat amb poc temps l'estructura d'uns descampats naturals fins a convertir-se en una avinguda comercial per a visitants i turistes. L'Òscar m'explica els projectes que prepara i com s'implica perquè el món de la moda sigui més exigència que la de vendre una peça de roba. El negoci li va bé -molt bé!- i té reptes per continuar progressant. Valora l'èxit de la marca de rellotges Vabene -que ampliarà a calçat amb el soci Giorgio Grimoldi-, el seu salt mediàtic amb l'Alfons Arús a 8TV i la futura ampliació de la botiga de Girona. Un cúmul d'inquietuts professionals que reflecteixen alhora la seva personalitat: oberta, generosa i camaleònica.

Música / A pa # Francesco De Gregori
* Les conviccions són esperances *

PD: Y qué amor no cambia, de Giorgio Todde, una sopresa per descobrir.
PD2: Perugia, sempre Itàlia...
PD3: Aproache, més webs sobre viatges amb velers.
PD4: A punt per a The Bourne Ultimatum.

Antonio Miró
M'encanta la facilitat amb què el dissenyador català reinventa la seves desfilades. Ahir, just abans de l'últim dia de la tercera edició de la Passarel·la Barcelona, em va fascinar la idea que va avançar durant l'entrevista a Telecinco: va voler que participessin com a models vuit immigrants sense papers provinents del Senegal. I va destacar, amb els nervis lògics previs, que algun d'ells fins i tot la nit abans havia dormit al ras.

Una vegada Antonio Miró va anunciar aquesta aposta tan personal i que amb tota la raó va afegir que li sobraven motius per explicar el gest, ja em va ser igual la desfilada. Amb tantes pasteres i víctimes al mar, no té cap sentit saber si la seva tendència per a l'hivern del 2008 és el color blanc i el cru, si l'acte es feia a les Drassanes de Barcelona, quins eren els decorats, la música seleccionada i si els nous teixits eren més transpirables i elàstics que els actuals.

Tan criticades que són les desfilades de caràcter internacional pel seu esnobisme, és molt lloable que per una vegada la personalitat d'Antoni Miró sigui més notícia que el glamour de la seva roba.

Música / Rise # Gabrielle

;;