Bloc de l'Eduard Batlle

M'agrada l'èxit de RAC1 en el darrer informe de l'EGM i m'agrada perquè aposten per una ràdio atrevida i nacionalment catalana. Sembla una contradicció amb el propi tarannà de La Vanguardia al nostre país però l'emissora ha sabut posicionar-se en poc temps en el mercat català, en plena competència amb Catalunya Ràdio, i un saturat dial de cadenes en castellà i moltes d'elles, fins i tot, fetes des de Madrid.

Premis Protagonistas del Año a Barcelona convidat per Punto Radio Girona. Tot perfecte i controlat, com sol passar ja en aquest tipus d'esdeveniments, a banda de petites sopreses durant la vetllada. D'entrada sorprèn l'allau de premsa del cor, que col·lapse l'accés de l'entrada. Joves atrevides i joves sofisticats que van i venen i actuen sense mirament per caçar el famós de torn. Entra Francesc Sanuy i ni el coneixen. Comprovo que un dels millors tertulians del país continua atent com sempre. El mateix passa amb l'accés de Kim Faura, que llueix com sempre. Són els moments inicials d'una celebració que, en conjunt, va permetre a Luis del Olmo acabar amb un somriure a excepció de l'entrega del premi a Pascual Maragall, per la seva trajectòria política.

Maragall va recollir el guardó però el guió va voler que li fos entregat pel president Montilla. I la mala relació es va notar encara més en la distància curta. L'expresident ni va mirar el president i no li va voler donar la mà. Gairebé el va ignorar tant abans com després dels breus parlaments. El silenci de la vetllada es va produir quan va parlar Maragall que, com sempre, va evocar el federalisme. Però la tensió del moment va ser molt freda i marcada per l'excés d'efecte.

Al final, vaig comentar la jugada amb Rubalcaba, que va treure importància a la posada en escena. És murri i llest: com s'ha de ser per sobreviure tan temps en la primera línia política. "Ha estado bien no?". Són les característiques dels qui poden tenir un llarg recorregut; i a més ara ja gat vell. "Entre Zapatero o Rajoy..." Perquè compartir escenari amb Maragall van ser les ombres prèvies al discurs que hores després va fer el president en el seu balanç del primer any de Govern d'Entesa després del Tripartit.

Escolto com Montilla posa més blanc sobre negre i és evident que destaqui l'obra de govern i el convenciment en la coalicació. Mira el passat i el present pensant en les llums, però també hi ha ombres més enllà de la realitat. Com l'actual de Maragall, el caos per les infraestructures i la nova terminal del Prat. Com sempre Montilla en la seva línia, marcant guió i sense cap brindis al sol. De les llums m'agrada que s'atreveixi a dir que cal un altre finançament per a Catalunya i que caldrà negociar-lo el 2008. Són les grans llums i ombres d'un any de mandat.

Música / Ojos de gata # Los Secretos

PD: Llegeixo als diaris l'anunci dels incondicionals de Duran i Lleida a través dels seus de Sentit Comú per a Catalunya.

PD2: L'aeronau ML866 és la joguina del futur d'Aeroscraft per a la conquesta de l'espai.

PD3: Dotze milions d'euros ha costat la restauració de la Galeria dels Miralls del Palau del Rei Sol.

PD4: Fotoperiodisme a Catalunya 1976-2000, més que una exposició a la Virreina.

Luis del Olmo complirà demà els 10.000 programes. Un registre que amb el temps segur que tindrà el seu mèrit, ja que ara potser encara és massa recent. 10.000 programes són moltes hores, dies, setmanes, anys... de ràdio i de, sobretot, tenir el mèrit de marcar un estil. El matí de divendres, en directe des de Saragossa, serà el moment de les celebracions amb tots els qui han fet possible aquest gran registre en el món de la ràdio. És un rècord que voldrien molts professionals i que, per exemple, Iñaki Gabilondo sempre valorava quan era la competència directa a la SER. És per això que Del Olmo gaudeix ara d'aquest gran mèrit i que, probablement, es mantindrà durant molts i molts anys en el llibre de rècords. I si la glòria avui és tota seva, el mèrit és també de professionals com Julià Bernabé i Eduard Cid (no em voldria deixar l'Anna Gil) que, des de Girona, també hi han posat el seu valuós gra de sorra. Per tant, felicitats a tots!

Música / Imbranato # Tiziano Ferro

* L'home mai sap del que és capaç fins que ho intenta *

PD: Camins de ferro, com sempre, fascinant i escrit amb sentiment.

PD2: El periodista Chandrasekaran, un escriptor amb un premi merescut.

PD3: El català ha guanyat una altra batalla, ara la dels signes, perquè aquells que no el poden parlar amb sons ho puguin fer amb els gestos.

PD4: Matas es retira de la política. Ja els té fets, d'acord,... però un de menys!