Bloc de l'Eduard Batlle

Durant el programa ja avisen en dos o tres ocasions que els nens no practiquin aquests tipus de lluita, però era evident que acabaria passant a la vida real. Suposo que després de tant parlar dels horaris infantils i els continguts audiovisuals, no té lògica que els dissabtes i diumenges, quan els infants són a casa, Cuatro emeti aquest espai a les sobretaules. També és responsabilitats dels pares que el mirin o no, però una vegada s'ofereix i trasllada els seus efectes més enllà de les pantalles passa als patis de les escoles. I després en pateixen els efectes els nens de totes les edats, que és evident que tinguin curiositat per veure-ho. Ara arriben les quedeixes dels pares, però un programa de tanta audiència és un bombó per a una cadena tan progovernamental com aquesta.

Música / Everybody Hurts # R.E.M

PD: Sopar amb Alfons López Tena. Quan ets sets orgullós d'estar envoltat dels teus amics.

PD2: M'agrada trobar-me amb Jordi Martinoy. Una altra política necessària.

PD3: Poliblocs a Twitter. L'efecte es dispara.

PD4: Dos nous blocs anunciats per l'amic Eduard. De drets i Girona2008. El PP gironí també salta a la xarxa.

TV3 no passa per un bon moment i les explicacions de fa pocs dies de Joan Majó ho van corroborar. Les audiències ja no són les mateixes dels últims anys i aquest factor també és important perquè els guanys comercials en surtin perjudicats. De cara a l'exterior el que compte són les audiències i de portes endins el que preval són les xifres. I en aquests moments, el salt de futur de TV3 és un mal símptoma.

Hi ha diferents factors per analitzar la davallada: més competència en obert i en privat, la pèrdua de lideratge d'audiències a Catalunya, la consolidació d'Internet... cada vegada conec més gent que a les nits prefereix connectar-se a Internet que mirar la televisió. TV3 tenia la referència dels informatius, els entreteniments d'El Terrat i, sobretot, el Barça per marcar les diferències. Però, ara, ni té en Francino, ni en Buenafuente i ni el Barça. I de la resta de la programació, encara té espais referencials com Polònia, Ventdelplà, El cor de la ciutat o les necessàries sèries de Joel Joan o els sempre constants 30 minuts, però si els indicadors per mesurar una televisió poden ser els informatius... amb això ja està tot dit. Són el millor exponent de la caiguda. Fins i tot, els diumenges aposten per la Fórmula 1 i l'èxit de l'espanyolisme amb Fernando Alonso que pels TN en l'horari habitual.

Música / Love Thing # Joe Satriani

PD: Neix la Plataforma 6 d'octubre, una altra eina més per la causa.

Amb tota la diguem-ne modèstia del món, l'Andreu Buenafuente li ha comunicat a la Federació d'Associacions de Ràdio i Televisió que no està a "l'alçada" per recollir el premi de Micròfon d'Or que li han atorgat perquè l'altre guardonat és Federico Jiménez Losantos. Chapeau Andreu! Ja tocava que algú pogués desmarcar-se de la Brunete mediática en un moment més oportú i, a més, amb elegància. Buenafuente, dixit: "No puc comparar-me, de cap manera, a l'esmentat periodista, i és per això que declino amb tot el respecte a la seva institució el premi que m'han concedit".

I que consti que en la mateixa línia també s'hi ha mostrat el periodista Luis del Olmo que, com a president d'honor dels premis, es va oposar a concedir el guardó al periodista de la Cope, però no ho va aconseguir i el jurat va guanyar en la votació.

De fet, aquest no és el primer premi que rebutja l'humorista de Reus que, molt sovint, declina els guardons que li concedeixen i prefereix que quedi en l'anonimat per no desmerèixer els guanyadors que després ocupen el seu lloc. Amb la finezza que en ell és habitual podia haver dit que el proper dia 21 d'abril, a Ponferrada, el seu Micròfon d'Or el recollís el mateix Losantos i després se'l confités.

Música / Old Man # Neil Young