Bloc de l'Eduard Batlle

El president Maragall va visitar ahir Brussel·les sense tenir un paper brillant: les circumstàncies són les que dominen i evidencien la situació en què es troba després de la frustrada etapa. Suposo que no és fàcil aguantar el tipus en aquests moments i la prova són els comentaris que s'efectuen en la distància curta: "Du a sobre, incrustada encara, la gran desil·lusió." I no ho pot dissimular.

Entre els seus, el PSC, i l'entorn, ERC, es podria dir que "entre tots el van matar i ell sol es va morir". Ara queden pocs dies perquè tregui el cap de dins de l'aigua i digui: "Fins aquí hem arribat i diguin el que vulguin, jo seré el President del Nou Estatut." I té raó. Aquesta serà una de les conclusions de la pàgina que reflectirà la història catalana quan es parli de Pasqual Maragall. Com també la de la gran esperança dels socialistes, la d'un govern d'esquerres, que no va arribar a ser.

Ara doncs, dóna pas a noves generacions perquè no se n'ha saltat cap: tal com va fer Pujol a la Generalitat; Vilarasau a la Caixa; i Núñez al Barça. Depèn de quin sigui el resultat del dia 1 de novembre, fins i tot pot riure en el seu interior, un interior que ja comença a pensar en la regió euromediterrània i el Partit dels Socialistes Europeus per recuperar la il·lusió que va perdre fa força temps al Palau de la Generalitat.

Música / Fire # Babyface & Des'ree