Publicat per
Eduard Batlle
a
11:29:00 a. m.
A mida que s'acosten les eleccions em trobo cada vegada més gent desinteressada, desmotivada, desencisada i desil·lusionada amb la política actual de Catalunya. Més concretament, amb les ofertes que tenen per anar a votar el dia 1. En general, pocs se senten atrets amb els perfils dels candidats i la ironia és fàcil d'entendre quan l'expressió és: «Si vaig a votar, serà el menys dolent.» El futur, doncs, és poc esperançador i motivador perquè són massa veus.
Hi ha una altre sentiment que també acumula les mateixes sensacions de frustració: «No sé ni qui votar. M'ho estic pensant.» I pel que fa els grans candidats, els clixés són pragmàtics: «En Mas està envoltat de prepotens, en Montilla té un perfil molt baix i en Carod ja no s'havia d'haver presentat després de la trencadissa del tripartit.»
Potser hem generat una societat del benestar que no necessita referents ideològics per avançar perquè en l'era del consumisme els ideals no són les conviccions sinó el materialisme. Posseir. I arribats en aquest estadi del conformisme i el rebuig polític, el feed back també sembla recíproc perquè els polítics estan cada vegada més allunyats de la societat real.
Tot plegat, generarà l'abstenció a Catalunya previsible i que si el dia 1 fa bon temps encara serà més elevada i preocupant: tant per als polítics, que ho justificaran en funció dels seus interessos, com per a la pròpia societat, que no pot viure sense motivar-se pel seu model de país.
Música / On the Beach # Chris Rea
Hi ha una altre sentiment que també acumula les mateixes sensacions de frustració: «No sé ni qui votar. M'ho estic pensant.» I pel que fa els grans candidats, els clixés són pragmàtics: «En Mas està envoltat de prepotens, en Montilla té un perfil molt baix i en Carod ja no s'havia d'haver presentat després de la trencadissa del tripartit.»
Potser hem generat una societat del benestar que no necessita referents ideològics per avançar perquè en l'era del consumisme els ideals no són les conviccions sinó el materialisme. Posseir. I arribats en aquest estadi del conformisme i el rebuig polític, el feed back també sembla recíproc perquè els polítics estan cada vegada més allunyats de la societat real.
Tot plegat, generarà l'abstenció a Catalunya previsible i que si el dia 1 fa bon temps encara serà més elevada i preocupant: tant per als polítics, que ho justificaran en funció dels seus interessos, com per a la pròpia societat, que no pot viure sense motivar-se pel seu model de país.
Música / On the Beach # Chris Rea
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Jo tinc més ganes d'anar-men a la platja que a votar perquè n'estic tip de tanta política i de tanta subvenció i amiguisme interessat
No votaré i crec que és el que hauria de fer tothom perquè no s'ho mereixen. No fan cap mèrit per estar a l'alçada del conjunt de la ciutadania
Doncs jo trobo que són unes eleccions apassionants i espero la nit de Tots Sants en moltes ganes.
Per cert ahir en Mas a TV3 entrevistat per en Masdeu em va semblar el polític que realment es mereix en aquests moments el nostre país.
En Mas el polític que es mereix aquest país. Però si fa catastrofisme, i s'erigeix com a salvador de la pàtria. No volem màrtirs volem líders en positiu. La millor campanya la d'ERC. Sens dubte
Publica un comentari a l'entrada