Publicat per
Eduard Batlle
a
11:56:00 p. m.
Sento parlar dels diners amb tanta facilitat durant els informatius del vespre que em va pujant la impotència per com es poden despilfarrar tants milions d'euros durant un casament i en una sola nit. Aquesta posada en escena a prop de Roma envidencia que la nostra societat està habituada a devorar el consumisme i que, fins i tot, ens el podem empassar durant un informatiu... I tan tranquils! Amb els programes tan roses que tant hi ha a les televisions que, ara, fins i tot en els informatius generalistes. I la revista People pagarà la mortarada del casament perquè té l'exclusiva. Si ho compra és perquè ho té previst amortitzar i si ho rendibilitza, és que hi ha milions de persones arreu del món que compraran la revista pel monogràfic del casament. És aquesta l'exclusiva d'un somni dels humans? No té prou desaquilibris el planeta?
Però la desmesura és tan gran dins del castell que qualsevol detall sobre el luxe m'acaba per indignar i em fa pensar que per molt que deduïm que la nostra societat avança, en força aspectes humans, podríem dir que ho fa sedada per uns principis mediàtics desmoralitzadors. M'acabo per sentir estrany perquè cada vegada crec que som una minoria més minoria.
Però la desmesura és tan gran dins del castell que qualsevol detall sobre el luxe m'acaba per indignar i em fa pensar que per molt que deduïm que la nostra societat avança, en força aspectes humans, podríem dir que ho fa sedada per uns principis mediàtics desmoralitzadors. M'acabo per sentir estrany perquè cada vegada crec que som una minoria més minoria.
Música / I'll Stand by You # Pretenders
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
aquest món és així hi hem de fer que un altre sigui possible
si t'he de ser sincera, crec que tothom actua en minoria, tinc clar que si fos per mi, aquesta cadena d'exclusives(una despres de l'altra) acabarien en bancarrota, ja que prefereixo llegir el meu diari, que també parla de la vida i sentiments dels humans, en aquest cas, de mi i no em costa un duro.
L'unic que em sorpren, es que inclús els teus amics, se'n riuen d'aquests programes, d'aquestes revistes o de qualsevol cosa que tingui que veure amb els demés, però a l'hora de la veritat, actuen en minoria.
Es a dir, fan, veuen, i compren, el que els dóna la gana, -ningú té perquè saber-ho!! pensen. (la vergonya els hi jugaria una mala passada). Ara, riure-se'n dels demés, si que en saben.
No vull diners, no vull mentides i no vull saber res de ningú que no m'importi realment.
Vull ser rica de pensament, i vull que la societat ho sàpiga, voler es poder.
quina raó tens! menys mal que no sóc l'única amb mal de panxa!
El més entristidor és que la gent després compri en massa la revista People.
Jo amb un bon plat de pasta vaig més que servit. I això costa pocs diners, t'ho asseguro.
D'altra banda, confirma la teoria de que no cal engegar la tele. Ni per veure els telenotícies.
Publica un comentari a l'entrada