Li va bé quedar al Bar Campus, però les taules a l'exterior són plenes i això fa que m'obri les portes de casa seva, un indret envejable del carrer del Alemanys. Casa que data del 1729 i que està enganxada a les Àligues, la seu de la UdG, i que acarona l'exposició de flors. És un immoble que va comprar fa uns quinze anys, quan va decidir que el projecte personal de vida ja no passava per Barcelona, la seva ciutat natal, i que es va comprar gràcies "als diners que he fet en el bàsquet". Desprèn una imatge més allargada, que té un preu: "10 kg menys".
Ens vam conèixer quan va entrenar el Valvi i fora de les pistes ens van unir les esporàdiques trobades per la ciutat i el nexe del seu fill Hèctor. Amb el temps, quan hem coincidit, hem parlat més de nosaltres que del bàsquet i les seves estades ha Girona han anat més en funció de les etapes com entrenador. Ara "estic a l'atur" i la sensació és que "trobo a faltar a entrenar", però una vegada més el veig amb la necessitat personal de superar-se. Va ser el mirall de força tècnics sorgits de la Penya i ser el referent també suposa més pressió i una responsabilitat que diria que encara l'acompanya amb el tot el que fa i diu.
Ara, admet que el bon cartell a l'ACB el tenen els tècnics que provenen de l'antiga Iugoslàvia, mentre reconeix que els catalans i espanyols se'ls contracten per altres reptes menys meritoris. Per això, raona que potser ha arribat l'hora d'acceptar ofertes que vinguin de lligues com la italiana, la francesa i les dels països de l'Est. Mentre em parla em dic a mi mateix que m'agrada ser allà, escoltant-lo i pensant que el Barri Vell de Girona és un indret únic, especial com el seu habitatge i la seva professió.
Té ganes de fer un bloc o un web i té projectes i idees brillants per penjar a la xarxa. Pero surt l'altra vessant que sempre l'ha acompanyat: "Si ja he molestat massa imagina't si ara vull fer una cosa així." Si vol, pot. Li agradaria fer-ho però tem haver de fer una aturada si el contracten. I mentre explica les idees, mentre mou els braços com si fos a la banqueta, torno a pensar en l'Alfred Julbe de fora les pistes, aquella persona inquieta i amb ànsies d'acumular coneixement. En els darrers mesos m'ha parlat del bloc de Piti Hurtado, un exajudant seu, i de com està consolidant el seu PizaRisas a la xarxa. I aquesta també és una causa de la trobada.
Militant del PSC "que no sóc constant", tot i que "sóc d'esquerres i crec en les esquerres". Encara recordo -fa ja anys- el dia que Joaquim Nadal va anunciar el seu fitxatge personal a la seu del PSC de Girona. Votarà a Girona perquè és on està empadronat, tot i que no seguirà les eleccions de manera especial. Està cansat, cada vegada més gent ho està, del "gran error" de la política dels titulars i d'uns polítics que haurien de desaparèixer més. Necessari i desitjable però l'espiral alimenta la bèstia que molts tenen a dins.
Música / Introductory Fanfare # Emerson Lake & Palmer
[Agafa el disc d'una pila i el posa. Entre el munt hi ha coincidències com les de Supertram, Sting, Aute, Police, Aute, Deep Purple, Llach... i un llibre de Joaquim Nadal que diria que, fins i tot, ens observa.]
* Si lo que vas a decir, no es más bello que el silencio, no lo vayas a decir *[Mentre fa la tonada d'El Último de la Fila. Cuando el mar te tenga.
PD: Ahir al matí vaig comprovar on fa els millors negocis Joaquim Vidal a Sant Gregori.
PD2: El món de Leonardo, el gran, a un clic.
PD3: La mítica Cahiers du Cinema ja té una edició en espanyol des de divendres.
Ens vam conèixer quan va entrenar el Valvi i fora de les pistes ens van unir les esporàdiques trobades per la ciutat i el nexe del seu fill Hèctor. Amb el temps, quan hem coincidit, hem parlat més de nosaltres que del bàsquet i les seves estades ha Girona han anat més en funció de les etapes com entrenador. Ara "estic a l'atur" i la sensació és que "trobo a faltar a entrenar", però una vegada més el veig amb la necessitat personal de superar-se. Va ser el mirall de força tècnics sorgits de la Penya i ser el referent també suposa més pressió i una responsabilitat que diria que encara l'acompanya amb el tot el que fa i diu.
Ara, admet que el bon cartell a l'ACB el tenen els tècnics que provenen de l'antiga Iugoslàvia, mentre reconeix que els catalans i espanyols se'ls contracten per altres reptes menys meritoris. Per això, raona que potser ha arribat l'hora d'acceptar ofertes que vinguin de lligues com la italiana, la francesa i les dels països de l'Est. Mentre em parla em dic a mi mateix que m'agrada ser allà, escoltant-lo i pensant que el Barri Vell de Girona és un indret únic, especial com el seu habitatge i la seva professió.
Té ganes de fer un bloc o un web i té projectes i idees brillants per penjar a la xarxa. Pero surt l'altra vessant que sempre l'ha acompanyat: "Si ja he molestat massa imagina't si ara vull fer una cosa així." Si vol, pot. Li agradaria fer-ho però tem haver de fer una aturada si el contracten. I mentre explica les idees, mentre mou els braços com si fos a la banqueta, torno a pensar en l'Alfred Julbe de fora les pistes, aquella persona inquieta i amb ànsies d'acumular coneixement. En els darrers mesos m'ha parlat del bloc de Piti Hurtado, un exajudant seu, i de com està consolidant el seu PizaRisas a la xarxa. I aquesta també és una causa de la trobada.
Militant del PSC "que no sóc constant", tot i que "sóc d'esquerres i crec en les esquerres". Encara recordo -fa ja anys- el dia que Joaquim Nadal va anunciar el seu fitxatge personal a la seu del PSC de Girona. Votarà a Girona perquè és on està empadronat, tot i que no seguirà les eleccions de manera especial. Està cansat, cada vegada més gent ho està, del "gran error" de la política dels titulars i d'uns polítics que haurien de desaparèixer més. Necessari i desitjable però l'espiral alimenta la bèstia que molts tenen a dins.
Música / Introductory Fanfare # Emerson Lake & Palmer
[Agafa el disc d'una pila i el posa. Entre el munt hi ha coincidències com les de Supertram, Sting, Aute, Police, Aute, Deep Purple, Llach... i un llibre de Joaquim Nadal que diria que, fins i tot, ens observa.]
* Si lo que vas a decir, no es más bello que el silencio, no lo vayas a decir *[Mentre fa la tonada d'El Último de la Fila. Cuando el mar te tenga.
PD: Ahir al matí vaig comprovar on fa els millors negocis Joaquim Vidal a Sant Gregori.
PD2: El món de Leonardo, el gran, a un clic.
PD3: La mítica Cahiers du Cinema ja té una edició en espanyol des de divendres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada