Som a Can Torres, al carrer Camprodon, que és el referent comercial d'Arbúcies i per això estem envoltats de pancartes que s'acaben de penjar durant la primera nit electoral. I tanta paperassa escampada té un motiu: es presenten set llistes, "amb aquests paracaigudistes del PP". Saluda la majoria dels presents a les taules de marbre i ferro forjat, que és una combinació de gent gran i mares que just acaben de deixar els nens a l'escola. La sorpresa ve quan ens porten el cafè que ho fa en Ramon, un clàssic del desaparegut Bar Zitty de Girona i que fa anys es va traslladar a la Selva.
És un dels representants de la nova Esquerra que aspira a governar els municipis que cada vegada tenen més pes al nostre país. Roger Zamorano ja no és un cas aïllat sinó un paradigma, però el partit n'espera més i més perquè vol anar tacant Catalunya. Comencem parlant dels cafès tertúlia, que és un registre de petit format que el partit ve organitzant per a les municipals i que serveix per recollir les inquietuds dels habitants "en la distància curta". La primera nit electoral no va triar un acte públic de grans dimensions sinó que va preferir el cara a cara amb una quinzena de veïns. "És una idea que ens està donant molt bon resultat" i té la seva lògica: els ciutadans prefereixen parlar més amb aquests tipus d'acte que no en un sala atapeïda.
Arbúcies s'ha anat transformant, amb propostes de creixement, però manté l'encant d'un urbanisme controlable. Sostenible, com està ara de moda, que fa de contrapès a la temptació de l'especulació. I m'agrada quan explica que Arbúcies "ha estat el municipi que més hectàrees ha aportat d'espai protegit al Parc Natural del Montseny". La protecció del territori hauria de ser un repte cada vegada més una obligació dels municipis que tenen un marc envejable i que no es pot vendre a qualsevol preu en l'època que la construcció comença a preveure l'estacament que fa anys es ve anunciant.
De moment, ni el tren d'alta velocitat ni la línia de molt alta tensió trencaran l'encant ecològic d'Arbúcies i això fa que el municipi no pateixi la convulsió d'altres pobles de la mateixa zona. Quan sortim a donar un tomb va analitzant els canvis que ha tingut i tindrà el municipi: és el coneixement de causa de quatre anys i que espera ampliar a vuit. Mentre ho fa, no vol tenir en el punt de mira cap possible pacte i espera el resultat electoral amb l'esperança de la "feina ben feta".
Música / Caballo Viejo # Simon Di
["M'agraden tots els boleros i, sobretot, els que canta María Dolores Pradera"]
* No hi ha peix que gosi aixecar la seva cua a la Mediterrània i que no hi porti les quatre barres a la cua *
És un dels representants de la nova Esquerra que aspira a governar els municipis que cada vegada tenen més pes al nostre país. Roger Zamorano ja no és un cas aïllat sinó un paradigma, però el partit n'espera més i més perquè vol anar tacant Catalunya. Comencem parlant dels cafès tertúlia, que és un registre de petit format que el partit ve organitzant per a les municipals i que serveix per recollir les inquietuds dels habitants "en la distància curta". La primera nit electoral no va triar un acte públic de grans dimensions sinó que va preferir el cara a cara amb una quinzena de veïns. "És una idea que ens està donant molt bon resultat" i té la seva lògica: els ciutadans prefereixen parlar més amb aquests tipus d'acte que no en un sala atapeïda.
Arbúcies s'ha anat transformant, amb propostes de creixement, però manté l'encant d'un urbanisme controlable. Sostenible, com està ara de moda, que fa de contrapès a la temptació de l'especulació. I m'agrada quan explica que Arbúcies "ha estat el municipi que més hectàrees ha aportat d'espai protegit al Parc Natural del Montseny". La protecció del territori hauria de ser un repte cada vegada més una obligació dels municipis que tenen un marc envejable i que no es pot vendre a qualsevol preu en l'època que la construcció comença a preveure l'estacament que fa anys es ve anunciant.
De moment, ni el tren d'alta velocitat ni la línia de molt alta tensió trencaran l'encant ecològic d'Arbúcies i això fa que el municipi no pateixi la convulsió d'altres pobles de la mateixa zona. Quan sortim a donar un tomb va analitzant els canvis que ha tingut i tindrà el municipi: és el coneixement de causa de quatre anys i que espera ampliar a vuit. Mentre ho fa, no vol tenir en el punt de mira cap possible pacte i espera el resultat electoral amb l'esperança de la "feina ben feta".
Música / Caballo Viejo # Simon Di
["M'agraden tots els boleros i, sobretot, els que canta María Dolores Pradera"]
* No hi ha peix que gosi aixecar la seva cua a la Mediterrània i que no hi porti les quatre barres a la cua *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada