Bloc de l'Eduard Batlle

La guerra a l'Iraq va marcar l'agenda política de l'anterior govern espanyol, tal com ara està fent el Procés de Pau al País Basc. Fa tres anys, el PSOE va utilitzar la posició espanyola d'aliança militar amb els Estats Units per mobilitzar la seva gent i promoure la retirada de les tropes. Amb més o menys finalitats polítiques camuflades, la causa era justa. Ara, tres anys després, es comprova com el PP encara no ha digerit la derrota electoral i es dedica a sortir al carrer per demostrar que la dreta més ultra o la nova ultradreta és viva i rebel. Semblava que treure les pancartes al carrer i cridar era una escenificació dels esquerranosos, però la dreta espanyola ha deixat el señorio castizo de la Villa y Corte per treure la bandera i passejar-se per Madrid amb l'esperança de tornar al poder. L'argument de De Juana Chaos els dóna vida i el PSOE comença a patir-ne els efectes per culpa d'una justícia que viu en una bombolla.

Aquesta pugna electoral, amb la nova manifestació de demà a Madrid, evidencia el pitjor de la política. La utilització de la gent per combatre unes idees és baixar a uns nivells injustificables i serveix per evidenciar que al PP no li interessa preocupar-se de com fer una oposició intel·ligent -confecció de projectes europeus, polítiques socials, lleis econòmiques, mesures per als joves, integració dels nouvinguts- i que exposi les mancances d'aquest govern sinó recuperar el govern al preu que sigui. És el monstre que la política du a dins i que tots els partits invoquen per quan ansien el poder a qualsevol preu.

Música / 69 Punto G # Joaquín Sabina