Bloc de l'Eduard Batlle

La guerra a l'Iraq va marcar l'agenda política de l'anterior govern espanyol, tal com ara està fent el Procés de Pau al País Basc. Fa tres anys, el PSOE va utilitzar la posició espanyola d'aliança militar amb els Estats Units per mobilitzar la seva gent i promoure la retirada de les tropes. Amb més o menys finalitats polítiques camuflades, la causa era justa. Ara, tres anys després, es comprova com el PP encara no ha digerit la derrota electoral i es dedica a sortir al carrer per demostrar que la dreta més ultra o la nova ultradreta és viva i rebel. Semblava que treure les pancartes al carrer i cridar era una escenificació dels esquerranosos, però la dreta espanyola ha deixat el señorio castizo de la Villa y Corte per treure la bandera i passejar-se per Madrid amb l'esperança de tornar al poder. L'argument de De Juana Chaos els dóna vida i el PSOE comença a patir-ne els efectes per culpa d'una justícia que viu en una bombolla.

Aquesta pugna electoral, amb la nova manifestació de demà a Madrid, evidencia el pitjor de la política. La utilització de la gent per combatre unes idees és baixar a uns nivells injustificables i serveix per evidenciar que al PP no li interessa preocupar-se de com fer una oposició intel·ligent -confecció de projectes europeus, polítiques socials, lleis econòmiques, mesures per als joves, integració dels nouvinguts- i que exposi les mancances d'aquest govern sinó recuperar el govern al preu que sigui. És el monstre que la política du a dins i que tots els partits invoquen per quan ansien el poder a qualsevol preu.

Música / 69 Punto G # Joaquín Sabina

Una vegada més el PSOE i el PP van demostrar posicions antagòniques respecte el procés de pau a Euskadi. Resultat polític: debat estèril. La compareixença de Zapatero al Congrés va servir per evidenciar una vegada més la lluita partidista que representa el Pacte Antiterrorista i ni uns ni els altres volen cedir espai electoral a l'adversari. Perquè arribats a l'estadi de crisi després de l'atemptat a Barajas, ara el que més interessa al govern i a l'oposició és no donar marge a l'adversari. Rajoy, conscient que es movia en un terreny favorable, va ser convincent per als qui defensen l'Espanya única i conservadora. Zapatero, perjudicat pels últims moviments, va oferir el diàleg per no fer marxa enrere en un procés que té cada vegada més difícil però no impossible.

S'entén que Agustí Cerdà (ERC), durant l'oratòria, vingués a dir que escoltant Rajoy sobre el procés de pau li entra la por. Però no és por exactament el que em transmet sinó la sensació que els dos grans partits utilitzen aquesta històrica negociació per guanyar electors i això significa fer política a qualsevol preu. Perquè els ciutadans tenim sentit comú i demanem acords que el PP i el PSOE en temes de tanta trascendència és obvi que no es vulguin entendre. I això és la negació de la política.

Música / Black Horse And Top Cherry Tree # KT Tunstall

Zapatero i Rajoy es trobaran aquest matí a la Moncloa per parlar sobre el delicat estat en què es troba el procés de pau al País Basc. I després de veure els esforços del govern per avançar cap un diàleg històric amb ETA i la utilització de la situació per part de l'oposició, aquesta imatge no tindrà massa sentit. Els nostres polítics semblen estar permanentment en fase d'experimentació, jugant a crear escenaris partidistes i dels quals en puguin treure un benefici electoral. Seria més senzill i més productiu copiar el que ja existeix i el procés de pau a Irlanda del Nord n'és un bon exemple, tot i els possibles errors durant la negociació.

Si no veus la sortida al túnel, sovint tens la impressió que la política espanyola encara es troba en una fase primitiva, com si tot just s'estigués sembrant, ja que els resultats dels dos grans partits s'acaben valorant en funció del seu grau o no d'espanyolisme. L'esquerra, perquè li costa trobar sentit a la seva política en un continent que va directe a l'economia global. I la dreta, perquè vol quedar-se immòbil i només actuar amb polítiques conservadores. És per això que pel be de tots i sobretot per a Euskadi, tan de bo, a les 10 a la Moncloa i sempre més en aquest procés, tingui sentit el positivisme racionalista, que tan èxit a donat a la ciència.

Música / Torn # Natalie Imbruglia