El final de «ha sido ETA»

Queden ja poques hores perquè arribi el moment de passar comptes amb els atemptats de Madrid de l'11 de març de 2004. Tres anys i mig després de l'11-M, sembla que només la justícia pugui dictar sentència i tancar un capítol de la història espanyola que s'ha basat en un farsa. Una manipulació d'un govern per negar una evidència a només tres dies d'unes eleccions generals. La història recordarà la gran mentida del triumvirat Aznar, Acebes i Zaplana, que van basar l'estratègia electoral en la culpabilitat d'ETA. I fent justícia (entre tant desconcert, rumors i desinformació), pocs mitjans de l'Estat com El Punt no van sucumbir a les pressions del PP. Per sort, també van quedar els mitjans de comunicació del País Basc i la majoria d'agències i mitjans internacionals.

Però els del PP mentien abans i menteixen ara, en no reconèixer la farsa. Com ho van fer amb el cas Prestige i més tard amb l'11-M. Són experts i no poden instrumentalitzar l'eficiència política amb l'ús i abús de poder. I encara són els mateixos de fa tres anys i que han sobreviscut gràcies als altaveus de mitjans com la COPE, El Mundo, La Razón i l'ABC, que els han difós la seva gran mentida: «Ha sido ETA». Però la calúmnia contra ETA ja està més que desmuntada i ara serà avui la justícia l'encarregada de dignificar la memòria dels 190 morts. I l’orgull d’uns familiars. I la causa d’un país. I una veritat que necessita la història moderna.

Música / History Repeating # Shirley Bassey & Propellerheads

PD: La responsabilitat social de l'empresa, un debat impulsat a Girona per Intermón Oxfam, amb la iniciativa de l'amic Martí Batllori.

PD2: Tom Peters serà a la IV Edició del Fòrum Mundial de Marketing e Innovació de Barcelona. Imprescindible!

PD3: El Barcelona Meeting Point començarà en ple caos ferroviari i viari. Ai si Jordi Hereu (amb bloc a mida) fos de CiU o ERC...

PD4: Dues potències com la NBC i la FOX creen la competència a Youtube: Hulu.

PD5: Em va agradar descobrir ahir els del Club Saratoga dinant a Can Marqués i temptejant una nova incorporació.

PD6: Sort a la bomba Navarro en el seu debut aquesta matinada a l'NBA amb els Grizzlies. Veure'm si demostra la confiança depositada per Marc Gasol.

PD7: Valoració de Jacob Nielsen sobre els blocs i YouTube. El 2.0! Com el nou Skype-phone, que permet parlar gratis a través d'internet.

Tengo una carta para ustez

Que Zapatero vulgui publicar avui un article a La Vanguardia titulat Rendir cuentas és que la cosa és molt greu. A més, que Zapatero no fulmini la ministra Álvarez és que aquesta política té set vides i ha d'estar molt ben connectada amb el president espanyol: els interessos només són el de ser la futura candidata a Andalusia? I que LV publiqui aquesta carta és que pot ser tan camaleònica com calgui per a cada moment de la història de Catalunya i Espanya. Les vendes són les vendes (el poder és poder) i sinó que li preguntin al conde per què un bon dia es va decidir publicar tants anuncis a classificats amb l'etiqueta XX.

La crisi per la gestió de les infraestructures segur que ha alertat els indicadors de la sala de màquines del Carrer Nicaragua i de Ferraz. Quan això passa és quan s'activen mecanismes com aquests. Ara potser ja és tard, però l'estratègia d'intentar demanar perdó als ciutadans encara pot donar un bon resultat electoral, sobretot, per quina va ser l'actitud de l'últim president i quina pot ser l'alternativa. M'ha dit el meu cosí (no és polític, ni periodista) que Rajoy té molt descrèdit entre els seus i que ZP...

Música / Dirty Girl # Eels

PD: El Just M. Casero, més que un premi a Girona. Per cert, Roger Casero també ha felicitat amb un bloc i un Youtube la seva dona. Felicitats Sira pels 30!

PD2: M'ha agradat que Cristina Alsina i Pia Bosch, amb bloc, siguin les col·laboradores del nou portal del Diari de Girona.

PD3: Pujol no para. Ara, un debat públic sobre educació.

PD4: Arriba la Marathon of New York. Una cursa molt especial.

PD5: L'Editorial Gedisa ja té a punt un còctel per celebrar els trenta anys.

Els inicis de les TIC a l'Edat Mitjana

Un helpdesk sobre el començament de l'escriptura en els llibres que no té pèrdua.

Música / Vieni via con me # Paolo Conte (Després de diumenge, l'Auditori de Girona el recordarà per temps. El mestre no va fallar!)

* En el món virtual hi ha més possibilitats que arribis a tot el teu potencial *

Con la Z de retrazo

És normal que els diferents estadis de governs socialistes defensin la visita d'ahir el president Zapatero per demanar disculpes pel caos ferroviari a Catalunya. Per exemple, amb Aznar i les seves formes autoritàries, aquest gest públic hagués estat impensable. Clar que les majories absolutes també et permeten tenir la carta blanca. En aquests moments, no hi ha terme mitjos tot i els errors d'un doble govern a Catalunya (PSC+PSOE): una defensa a qualsevol preu o una crítica que passarà factura d'aquí a cinc mesos.

Per sort dels socialistes, comparar Zapatero amb el PP (Aznar, Acebes, Zaplana, Mayor Oreja...) denota altres estils de governar. I per això, amb greu errors de planificació però amb encerts importants en polítiques socials, Zapatero pot tenir la confiança d'encarar les eleccions generals contra un rival polític amb qui no confien ni els seus. I per cert, això sí que és alarmant per al nostre país: les pèrdues econòmiques que s'han generat a causa del caos.

Música / Silver, Blue and Gold # Bad Company

PD: Tot el suport al conseller Quim Nadal (amb entrevista a El País), en la tensió generada amb la ministra Álvarez.

PD2: Arriba el SIMO, una de les fires més esperades.

PD3: Artfutura, el millor festival d'art digital.

PD4: Em va agradar que Mar Poyato destaqués a RAC1 el bloc de Camil Ros.

Com les vuit diferències

L'evolució de les infraestrucures viàries a les ciutats de Madrid i Barcelona salta a la vista en aquestes imatges. I això, ja sense parlar de les aèrees i les ferroviàries. A Barajas, Madrid té clar en quina categoria mundial aèrea vol estar i té un govern que n'és conscient. I a Barcelona, el Prat només pot ser secundari. En les ferroviàries, comparar-se encara fa més mal, sobretot, en el moment actual en què estem: Madrid fa quinze anys ja que té el tren d'alta velocitat. I respecte les viàries, aquí anem pagant peatges i més peatges perquè no hi ha més remei si ens volen desplaçar amb certa eficiència. I com que està planificat i governat perquè així sigui, ja ens podem imaginar el 2014. Per sort, només guanyarem en un aspecte: en la categoria marítima. Si tinguessin mar...

Música / God Put a Smile on Your Face # Coldplay

* Tots coneixem el camí, però pocs el recorren *

PD: M'avisen que la Convergència que cada vegada és menys Unió començarà a preparar a consciència a partir de demà les tesis del nou catalanisme. Amb el canvi de Felip Puig per David Madí es guanyarà en credibilitat.

PD2: Restaurant Massana. El tret de sortida per a les fires de Girona.

Condicionar els jutges, condicionar la justícia

La justícia és un dels pilars de la nostra societat, però és vulnerable. I ho és des del moment que els governs condicionen la cúpula de la seva estructura, en la famosa divisió de progressistes o conservadors. I és per això que difícilment un jutge pot fer complir la llei quan d'entrada ha d'assumir quin és el partit polític que ha seleccionat el seu perfil perquè se li puguin obrir les portes del Tribunal Constitucional, tal com ara està passant. Per tant, la toga dels grans organismes que han de fer complir les lleis que ens condicionen no és negra sinó d'un color polític producte dels resultats d'unes eleccions. Per això, la justícia no és immaculada i perd els principis de la raó i les normes. Però si els fonaments judicials trontollen, tampoc és una sorpresa perquè es pot extrapolar en tantes altres bases importants de la nostra societat: empreses, bancs, caixes, instituts, centres, universitats, hospitals, diaris, ràdios, televisions...

Música / Landslide # Stevie Nicks

* Omple cada hora amb seixanta segons que valguin la pena *

PD: Novetats de Gerard Quintana i Quim Monzó que gairebé coincideixen en el temps.

PD2: El govern italià pretén controlar els continguts dels blocs. Sempre ens quedarà la classe dels amics del Saratoga, Club Saratoga.

PD3: Califòrnia crema. Víctimes, ferits, desallotjats... i 23 focs en cinc dies.

PD4: Laporta al Senegal. Quan l'esport traspassa fronteres i es fa més humà.

PD5: Sarkozy arrisca amb un Pla Marshall contra el canvi climàtic. Reptes: fomentar el tren, energies renovables, reduir els pesticides en els camps... Sort que no té cap cosí que l'aconselli.

PD6: La Representació de la Comissió Europea a Barcelona estrena web.

Quan d'un problema passes a dos

Quan un malalt té un problema vol que se l'escoltin i no vol sortir de la consulta amb dos problemes. Doncs això és el que està passant en aquests moments als milers de ciutadans que més pateixen les deficitàries infraestructures del país. Se senten impotents i indignats. A més de les obres de l'AVE, ara han de suportar la mala gestió d'un govern que s'ha fet un embolic considerable a causa d'una planificació contrarellotge. I busca culpable a correcuita, tot i tenir raó. A final doncs, el malalt d'un problema n'ha passat a tenir dos i la conclusió és que la indiganció és tan general que el pacient no confia en aquests metges. Que a més a més, resulta que ara s'estan barallant entre ells.

Música / Seguirem somiant # Sopa de Cabra

PD: Un nou llibre de l’amic Àlex Rovira és ja un símptoma d’èxit. Sort amb la crítica Àlex!

PD2: Premi meritori per a Gemma Nierga i Polonia. Són ja 54 anys dels Ondas.

PD3: Arriba un film esperat: Lions for Lambs. Robert Redford no té límits als 71 anys.

PD4: Reconstruir la història familiar serà més fàcil gràcies a la nova pàgina web GeneTree.

PD5: La mafia es la primera empresa de Italia. És allò de la nissaga Vito Corleone a El Padrí, que deia “No necessito matons, necessito més advocats” o “Li faré una oferta que no podrà refusar”.

Vides condicionades

Ho veig negre, com la imatge. Avui he d'anar a Barcelona i després al Vallès Oriental. Tan de bo pugui arribar a temps dins els horaris establerts. Ahir al matí em posava a la pell dels qui descarregaven la seva impotència a través de la ràdio, que suposo que ni els mateixos locutors i professionals imaginen els oportuns que poden arribar a ser. I alhora, un bàlsam de la frustració. Perquè fa anys que tenim un dèficit important en infraestructures i que Barcelona ara mateix ho exemplifica.

Però potser sí que és el cúmul de massa errors... Per haver planificat Catalunya des de i per a Barcelona. I d'un govern del PP que ens feia pagar massa peatges mentre ordenava Madrid. Perquè també hi ha moltes mancances al territori. Ara, Nadal -incansable com sempre-, Morlán i la ministra Álvarez són els encarregats de defensar l'obra de govern i els personatges a cremar. És evident que governar desgasta -que li expliquin a CiU- i en aquests moments el PSOE té moltes banderetes al mapa: governa a ajuntaments, consells comarcals, diputacions, a Catalunya i l'Estat. Per això, té més a perdre davant dels silencis interessats dels socis de govern que, amb eleccions a la vista, no volen pagar el mateix preu. En el fons, el PSOE necessita Catalunya per a les generals però fa tard si vol agafar el tren.

Música / Voyage Voyage # Gregorian

* Els obstacles són allò temible que veus quan apartes la mirada de les teves metes *

PD: El català no avança en la incorporació de nous parlants. Preocupant o el símptoma dels nous temps. El contrapès del dia és que la continuïtat de les emissions de TV3 al País Valencià estan gairebé garantides.

PD2: Xuclà tenia la pista des de l'estiu: Xavier Bosch substituirà Vicent Sanchis a l'Avui. Un mèrit de qui les clava la la diana.

PD3: El BCIN de Badalona acull demà les II Jornades TIC NEXT Qualitat de Vida.

PD4: El famós Teo de Catalunya compleix 30 anys. El temps passa i els contes perduren.

PD5: Pep Guardiola, sis anys després, és absolt de les acusacions de dopatge. Queda l'orgull humà d'un final feliç judicial lamentable.

PD6: Un pas més dels blocs i dues descobertes a la xarxa: Micocat.org i Pescagirona.com.

Ja som aquí

Trenta anys són una etapa molt breu d'una història. Però en l'actualitat, les tres dècades ens donen una perspectiva de l'evolució de Catalunya després de gairebé 32 anys de la mort del dictador. És un temps que el nostre país ha patit convulsions importants i ha anat adaptant-se als canvis amb mentalitat acollidora. Perquè som terra receptora i si primer va ser el ciutadà de la resta de l'Estat, ara ens trobem en ple procés d'integració de l'immigrant que prové del nord de l'Àfrica i els països de l'Est. No és fàcil anar digerint aquests transformacions socials i culturals, i evolucionar com a país, com a llengua i alhora mantenint la nostra identitat. Potser per això, el català té tantes fraccions i opcions polítiques.

Hem complert en molts indicadors que demostren que hem progressat com a conjunt. Però també n'hi ha d'altres que no hem sabut afrontar o hem preferit amagar el cap sota l'ala. Madrid sempre ha estat una bona excusa per buscar un culpable però també ens ha castigat perquè té l'arma del poder i el control autonòmic. En tot cas, trenta anys han servit per demostrar que els catalans som receptius, acollidors i que hem respectat el famós cafè para todos. Ara, després de la gran punt d'inflexió dels Jocs Olímpics, amb el fracàs del Fòrum de les Cultures, el nostre país encara el segle XXI amb criteris que recullen tot tipus de mentalitat. Entre aquest dibuix de pensaments, amb moltes divisions de catalanitat i sense un objectiu clar, avancem. El 2037 en podrem tornar a parlar.

Música / No és nou # Gossos

PD: El vídeo de LV sobre l'agressió a una jove equatoriana segur que serà un dels més vistos del dia.

PD2: El nou llibre de Quim Monzó Mil cretins ja és a punt.

PD3: Rajoy, com sempre, demostrant la seva capacitat de lideratge: ara sobre el canvi climàtic. El PP té un problema a cinc mesos vista.

PD4: El Col·legi de Periodistes de la demarcació de Girona entregarà dijous els premis de les Mosques de la Informació 2007.

La nostra dignitat

L'acte d'ahir de la Comissió de la Dignitat va ser un èxit. Més de 12.000 persones van donar suport a una convocatòria reivindicativa que ja no hauria de tenir raó de ser si s'hagués tornat a Catalunya tota la documentació furtada pels franquistes i que encara es troba a l'arxiu de Salamanca. No és un bon símptona haver d'invocar la famosa societat civil, però quan hi ha una causa global i de país, aquesta sempre respon. Tan fàcil que és qüestionar la mobilització de la societat quan no compleix en actes polítics o en els comicis electorals, que resulta que ahir va omplir el Sant Jordi per una causa històrica.

Ara representa que la devolució dels arxius necessita una pressió social, doncs ja en tenim una prova a les portes d'unes eleccions generals, que sembla que és l'únic moment que els catalans tenim dret a les nostres reivindicacions. I tenim el dret perquè ens necessiten, perquè després és quan es passen més de tres anys jugant amb els nostres interessos. Per això, Terricabras va sintetitzar molt bé que «la paciència democràtica també es pot acabar». Doncs d'aquí a la primavera és el moment!

Música / La Bohème # Charles Aznavour

PD: Räikkönen va deixar en evidència McLaren i va fer baixar de l'Olimp els déus de la mitologia de la brunete mediática esportiva.

PD2: La nova vida de l'expresident Maragall necessita el suport dels seus i el respecte del nostre país.

PD3: Que Saura vagi fent enfadar al RACC, que ja s'ho trobarà.

PD4: Avui es posa a prova el pla de transport alternatiu a Barcelona. Arrenca l'operació bus per substituir Renfe i en joc està la seva credibilitat.

Un rebel amb la seva causa

Maragall va anunciar ahir una notícia esperada: l'adéu al PSC. Després de fer-ho la seva esposa Diana Garrigosa fa més d'un any, l'expresident ha tancat definitivament la porta del PSC en revelar a Catalunya Ràdio que des del juny ja no paga la quota de militant. I a més, s'ha mullat (l'àudio a Vilaweb). El distanciament amb el nucli dur del partit era evident des de que va caure com a candidat, ja que l'aparell del carrer Nicaragua tenia com a home fort a Montilla.

És la confirmació de la nova transició oficial que comença al PSC després del breu cicle de Maragall i està per veure ara el mandat de Montilla. Són dos perfils molt diferents i dues maneres d'actuar políticament, amb partidaris i contraris a cada bàndol. Desactivat el sector il·lustre catalanista, ara comanda el partit el sector més socialista espanyolista. Comptaran els resultats i els lideratges perquè el tripartit s'ha reeditat.

Maragall també ha anunciat que no serà candidat del Partit Demòcrata que promou (un motiu important tindrà) i que diferents alcaldes i alcaldesses, de qui prefereix no revelar el nom, s'han apuntat al seu projecte.

Per cert, totalment d'acord amb l'expresident: si el Constitucional resol contra l'Estatut, s'haurà de tornar a començar el procés un altre cop, ja que el que surti de l'alt tribunal no serà el que el poble català ha ratificat.

Música / 4 In The Morning # Gwen Stefani

PD: La Despensa de Laforja, un descobriment a tocar la Barraquer.

PD2: El País ja té a punt per diumenge la remodelació dels continguts del diari, amb fins i tot un canvi de target a la portada. Amb tensions internes.

PD3: Rugbi. M'agradaria que la final d'avui fos guanyada per Anglaterra, tot i que Sud-àfrica sembla invencible.

PD4: El Guggenheim de Bilbao compleix una dècada. Felicitats!

PD5: La denúncia pública de Greenpeace contra Apple perquè considera que l'iPhone té elements químics potencialment perillosos.

PD6: El doble acte de diumenge: La Comissió de la Dignitat i la tercera festa esportiva Salt Solidari contra el Càncer.

«La verdaz»... no me'l crec

Penso que no estem en el millor moment a Catalunya perquè el president espanyol ens intenti caure simpàtic. Sort en té de tenir un rival d'un perfil tan baix com Rajoy i d'això se'n pot aprofitar per presentar experiments «desenfadats» com aquest. Disseny i màrqueting a les portes de la campanya, tal com va preparar fa quatre anys amb el famós acrònim ZP (Zapatero Presidente) i que tan bon resultat li va donar gràcies a Juan Campmany. D'entrada, quan s'està al govern, és de principi comunicatiu que el missatge a transmetre sigui d'optimisme, però d'aquí a voler-ho «dir tot amb un somriure».

Però un president que es va atrevir a dir públicament fa gairebé quatre anys (13 de novembre de 2003) que aprovaria la reforma de l'Estatut que sortís del Parlament de Catalunya, i precisament en un míting a casa nostra, ara no me'l puc creure. Hauria de ser imperdonable un compromís d'aquesta dimensió en una societat avançada i que creu en els projectes per progressar. És inadmissible la manca de responsabilitat. Clar que els PSOE també és aquell partit que fa 25 anys també deia no a l'OTAN i en només dos dies...

Música / Hank # Jack Ingram & Miranda Lambert

PD: M'avancen per correu que estigui atent als canvis de directius al districte 22 de Barcelona.

PD2: Meritòria victòria de la Penya contra el Barça. Brillant aposta d'Aíto, que per cert té bloc, a Badalona.

PD3: El Grup Hayek organitza avui la segona edició de la Jornada Generacional d'Economia.

PD4: El recent Nobel de la Pau, Al Gore, serà la setmana vinent a Barcelona. Serà a l'Inmas Forum.

PD5: Pincha la rueda de Hamilton... Ja no saben què fer. Es mereix guanyar Räikkönen la F-1 2007.

PD5: Boadella ja ha trobat el seu paper a la vida real: Fer de bufó.

Pateix el país, pateixen els ciutadans

Ahir vaig ser un dels afectats viaris per com concidiona el clima el nostre país: quan hi ha mal temps, més cotxes a les carreteres. Tampoc puc lamentar-me per fer un dia més cues del compte a l'àrea metropolitana de Barcelona, però com que la solució al cotxe és la ràdio comproves la impotència de molts catalans per culpa de les nostres infraestructures. Els mòbils són l'eina reivindicativa per enviar les frustracions a les emissores. Barcelona pot arribar a moure uns dos milions de persones en un dia laborable però que les autopistes quedin saturades en els punts neuràlgics i que Renfe continuï perjudicant els usuaris és una qüestió de país. I un indicador que ens fa molt mal per evidenciar el nostre nivell conjunt.

Que hi hagi milers d'afectats és la referència diària, però també hi ha la bossa oculta, que és la dels condicionats per aquesta situació: els qui han d'estar pendents de la ràdio per saber si poden o no anar a treballar a temps... o al metge, a l'escola, a fer una classe o un desplaçament. I tot per culpa dels retards dels trens i els embussos a les carreteres a causa d'un gran dèficit en inversions. I hem posat ja tantes excuses governamentals que l'usuari, sobretot els qui ho pateixen cada dia, no es mereixen més excuses. Ni que se l'enganyi més. Si les connexions del país pateixen, els ciutadans també! I ja no podem viure més temps del records dels Jocs del 1992.

Música / Littlest Things # Lilly Allen

PD: Preocupant però real l'informe de la FUNDACC: El castellà és la llengua més freqüent en els mitjans de comunicació que consumeixen els joves dels països catalans.

PD2: Una descoberta: Choocolat de Villars de Fribourg. Maître Chocolatier.

PD3: Un bon esmorzar a Montmeló a Pastisseries Viñallonga. De tota la vida.

PD4: Pendent de descobrir dos restaurants a Vallromanes: Sant Miquel i Mont Bell.

PD5: Escolto la rebel Montserrat Nebrera a RAC1. És molt intel·ligent, però no me l'ha crec políticament. Comprovo que el gat vell d'en Manuel Cuyàs, tampoc.

Sentiment de pare a fill

Va ser interessant escoltar ahir al matí com un pare intentava explicar la crema de banderes dels reis espanyols a Girona. Poc abans d'anar a escola, el fill interrogava al seu pare sobre si trobava bé que es cremessin les banderes, ja que era una tema que els seus amics en parlaven a classe. El pare, que va necessitar uns segons per pensar-s'ho, no va saber ben bé què dir. Comprensible. Parats a pensar, sense esperar-s'ho, tampoc és fàcil contestar a un nen d'aquella edat -uns deu anys- i trobar els arguments apropiats que justifiquin la nostra raó de ser més enllà d'un acte inoportú i únicament mediàtic.

El camí de l'autodeterminació és un procés que comença en aquest estadi i que s'ha reproduït en cada generació: quan un fill ha preguntat a un pare o una mare si se sent català/na o espanyol/a. Espero que, quan arribi el meu moment, sàpiga raonar-ho i trobi les paraules que recullin el nostre sentiment perquè després seran ells els qui hauran de dur a terme la transformació com a país que fa gairebé tres segles que esperem els catalans.

Música / Concrete Angel # Martina Mcbride

PD: M'agraden les cròniques de Joan de Sagarra sobre el mundial de rugbi 2007.

PD2: Confirmat. Jordi Basté serà el 26 d'octubre a Girona per fer el programa en directe. El motiu, un classic: les Fires.

PD3: No entenc com les televisions poden condicionar, com si fos una partida de cartes, els horaris dels partits de futbol. I Jaume Roures... tan tranquil. Més! Com pot ser que el documental d'Al Gore costi 580.000 euros a Medi Ambient.

PD4: Nou bloc sobre comunicació política creat per Pau Canaleta. Interessant.

PD5: Giacometti ja és des d'avui al Pompidou de París i Rembrandt ja és al Mauritshuis de la Haia. Dos genis.

PD6: Que expliqui Daniel Sirera als seus amics ultres del PP, com Mayor Oreja, la passejada tranquil·la que va tenir ahir al migdia pel centre de Girona.

Carretero aixeca la bandera

Joan Carretero va presentar ahir a Girona el seu projecte amb el suport del seus. Quan l'Estat espanyol tendeix a la bipolarització de la Guerra Freda entre el PSOE i el PP, a Catalunya la divisió pel catalanisme té cada vegada més tangents entre els tres grans partits CiU, PSC i ERC. Precisament, La conferència nacional d'ERC serà dissabte i Carretero s'ha anat musculant per intentar convertir Reagrupament.cat en alguna cosa més que una plataforma. D'entrada, defugir de la demagògia és fàcil quan tots els partits paguen peatges interns.

Carretero s'ha convertit en la veu de la consciència d'ERC. Amb frases com «una cosa és estar al govern i l'altra és governar» s'allunya de la direcció, de l'efervescent divisió bicefàlica entre Carod i Puigcercós, per marcar territori i captar adeptes independentistes amb una tangent directa i que suposa l'altaveu de l'autocrítica. La tesi és la regeneració i les bases són els ideals d'un eix ètic, amb el factor humà com a raó de ser per tenir el dret a l'autodeterminació. És la nova bandera de l'autonomisme a l'independentisme. La bandera que vol jugar a la lliga de la globalització com han fet altres estats europeus. Ell l'ha aixecada, ara estic convençut que només l'ha d'agafar un líder com Joan Laporta i naixerà la quarta via a Catalunya.

Música /Perfect # Simple Plan

* A Joan Carretero o se l'estima o se'l detesta *

PD: Si el Planeta té un guanyador predestinat, m'alegro que hagi estat Juan José Millás. I Boris Izaguirre, en la línia dels perfils de les comparses que se seleccionen. Què deu pensar Marsé...

PD2: Llibre rebut: El estado de Àfrica, de Matthew Lockwood.

PD3: Walter Veltroni és la nova via política a Itàlia.

PD4: Interessant article sobre el bookmarking més social.

A la memòria de Lluís Companys

67 anys després de l'execució a Montjuïc, la memòria continua: Lluís Companys va ser un dels 4.000 afusellats per motius polítics durant la dictadura franquista. 15 d'octubre de 1940, in memoriam.

Música / Venim del nord, venim del sud # Lluís Llach

Frankfurt, Mèxic i ara... Venècia

Frankfurt probablement ens haurà costat molts més diners als catalans del que ens pensàvem. Frankfurt potser ha estat com un miratge per a una comunitat autònoma com la nostra. Frankfurt segurament no ha estat una fira per vendre la literatura catalana més enllà d'Alemanya. Frankfurt possiblement és una fira que ha deixat excel·lents escriptors castellans de Catalunya a casa. Frankfurt ha estat improcedent per no comptar amb el suport de la cultura espanyola. Frankfurt ha fallat i ha deixat els editors menys coneguts a Catalunya.

Però Frankfurt, per al que representa Catalunya, són un cúmul de massa factors que necessitem els catalans. I Frankfurt ja ha passat. Però l'any que ve serà Mèxic i d'aquí dos anys, Venècia i la seva Biennal. Més promoció! Així ens construirem a nosaltres mateixos i alhora dimensionarem Catalunya dins el mapa internacional. Amb errors i encerts, però amb autoestima. I sobretot, amb orgull.

Música / Ti scatterò una foto # Tiziano Ferro

* Si el present és de lluita, el futur és nostre *

PD: M'ha agradat llegir els posts sobre Frankfurt de Jordi Martinoy i Pia Bosch.

PD2: Després de Radiohead, ara és Madness qui vol oferir el seu nou disc de franc per internet.

PD3: Bona notícia: L'obra completa de Mercè Rodoreda s'editarà l'any que ve, en motiu del centenari del seu naixement i el 25è aniversari de la seva mort.

PD4: Conferència del rebel d'ERC a Girona. Joan Carretero no està sol.

PD5: Llibre pendent: El refugi, d'Elisabeth George.

PD6: M'ha agradat descobrir Marta Cailà fent el programa en directe des de Caldes.

Maquiavel tindria feina

El pare de la política moderna, Nicolau Maquiavel, tindria feina per descriure el model de l'Espanya actual. Fa cinc-cents anys, estava preocupat per la unitat nacional d'Itàlia, el seu país, i com havia d'afrontar-la davant les moltes repúbliques, estats i regnes. Bé, cinc segles després, el país transalpí s'ha unit, tot i les constants reivindicacions de les regions del nord. Però a Espanya, la qüestió identitària continua suportant el pes de la història.

Ara no existeixen les figures dels monarques absolutistes, però sí la pugna d'identitat entre el model espanyolista centralista i l'autonòmic. Aquesta divisió, divideix també la política, amb la dreta i l'esquerra ben diferenciades, i divideix també el país. El Día de la Hispanidad ha passat com un acte mediocre i si aquest plàstic escenari pot ser un referent, esperem que en les dècades futures es compleixi la tesi del pensador italià, que sempre va desaconsellar la unió d'Espanya. Al segle XXI, la geoestratègia va a favor nostre, mentre els valors i la moral tradicional sempre defensaran la raó d'estat. Com va passar ahir. De fet, com raonava Maquiavel.

Música / Wish you were here # Immaculate Fools

* La política és més perillosa que la guerra, perquè en la guerra només es mor una vegada *

Doris Lessing ja té el Nobel

L'escriptora britànica Doris Lessing és la guanyadora del Premi Nobel de Literatura. Cada any, aquesta distinció acostuma a ser la més polèmica de les que atorga l'acadèmia sueca, però en aquesta ocasió considero que és una elecció que cal lloar. Clar que falten noms il·lustres a la històrica llista per la manca de valentia del jurat -difícilment premiaran un autor o autora d'una llengua que no representi un estat, com per exemple, el cas del català-, però per la seva trajectòria, Lessing mereixia ser guardonada. Vitalista, humanista i íntegra. Per això, s'ha fet justícia amb l'escriptora i també amb la seva condició de dona.

Música / Jack and Diane # Kenny Chesney & John Cougar Mellencamp

* Sé que entre els núvols enlaire, em trobaré amb el meu destí *

PD: No entendré mai perquè s'ha de celebrar el Día de la Hispanidad amb una desfilada militar. En tot cas, el president Montilla hi serà. Segons ell, Nobleza obliga.

PD2: Totalment d'acord amb Carod-Rovira. El vídeo de Rajoy, si fos amb blanc i negre, podria formar part de l'hemeroteca del Nodo.

PD3: Com que ningú pot qüestionar la seva catalanitat, m'agradaria que Laporta deixés de banda el Barça i fugís de l'escenari polític. Temps tindrà! I a més, el Barça és universal.

PD4: Marc Brugués em fa arribar el seu projecte blocaire: Futbol gironí.

PD5: Ahir vaig comprovar com cal dotar les escoles i els instituts de bon material i bones connexions, ja que els ordinadors domèstics no haurien de ser l'alternativa. Als Estats Units, una vegada més, ja van un pas més enllà.

Quan la força desllueix la lucidesa

ETA va deslluir ahir a Bilbao un discurs que els catalans recordarem molt de temps. Quim Monzó va demostrar perquè és un dels escriptors de referència de la nostra literatura moderna i va deixar constància de per què serveix la Fira de Frankfurt per als catalans. Bona estrena! Com si fos el destí, les dues notícies del dia d'ahir demostren quin el procés que han seguit les dues, de moment, autonomies que reivindiquen la seva autodeterminació. Una vegada més, al País Basc deixant constància de la força i intentant segar vides humanes. A Catalunya, amb un pas més reivindicatiu però només amb paraules.

Si tenim les sort que les futures generacions rebutgen el café para todos i volen trencar l'escenari autonòmic actual, el País Basc i Catalunya tenen dos tarannàs ben diferents en l'era democràtica de cara a la fita de la independència. Probablement, si aconseguíssim unir esforços tot seria més fàcil. Els catalans amb el nostre sistema dialogant i els bascos, amb la seva força política. Lucidesa i convicció. Convicció i lucidesa. Per això, em crec Quim Monzó i em crec el lehendakari Ibarretxe. Són exponents i lideratges d'El perquè de tot plegat.

Música / Hallelujah # Rufus Wainwright

* Grateu a l'home civilitzat i apareixerà el salvatge *

PD: Criteria, el 'holding' industrial de La Caixa, surt avui a la borsa.

PD2: Felip Puig torna a ser l'home de la sala de màquines de Convergència.

PD3: Joan Ridao presenta el seu pla B. Una estratègia més cap a la sobirania.

PD4: Genial iniciativa la de l'editor Quim Curbet. Quan Frankfurt és més a prop.

Al castellà no li cal Frankfurt

Debat obert una altra vegada sobre el català i el castellà al nostre país, amb massa connotacions polítiques intervencionistes. Polèmiques, negocis i declaracions interessades al marge, la Fira de Frankfurt és un certamen que Catalunya no pot desaprofitar. És cert que potser no cal dimensionar-ho, ja que tampoc som un país lector i se celebra a 2.000 quilòmetres, però prescindir de voler promoure la nostra llengua i rebutjar un lluïment com aquest, encara ens empetitiria més.

No cal valorar si tenim bons autors o no, calcular quantes editorials catalanes tenim i si es llegeix més en castellà o no... en el fons el que preval és que s'ha convidat la literatura catalana en un fira de referència mundial. I dit això, que alguns facin la sang que vulguin, que si fos a la inversa aquests alguns no lamentarien que el català no hi fos convidat. Com passa sempre. Aquesta vegada hem guanyat nosaltres. Disfrute-m'ho! I escoltant i llegint a segons qui, em venen ganes d'anar-hi.

Música / If you were coming in the fall # Carla Bruni

*Jo sóc l'home dibuixat, el que no té carn ni cos.D'homes dibuixats com jo se n'aprofiten els grans *

PD: La Gamba de Palamós compleix 40 anys. Són quatre dècades de plaers.

PD2: El 23 d'octubre es commemorarà el 30è aniversari del retorn de Terradellas. Trenta anys del llegendari «Ja sóc aquí!»

PD3: Brillant article de Jordi Sánchez a El País: Cuando la amenaza es un pañuelo.

PD4: Van néixer el 1982 i ja són 25 anys de la creació dels emoticones ;-)

Arriba la Fira de Frankfurt

És l'hora de la veritat perquè la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt ja és a punt. És un moment històric perquè la literatura catalana es pugui lluir internacionalment, ja que d'oportunitats com aquesta són gairebé úniques. Però després de tanta polèmica generada per, una vegada més, la divisió entre la literatura catalana i la castellana al nostre país, tens la sensació que aquest espiral ens ha d'acompanyar sempre. S'accentua en la política, però es traspassa en àmbits tan comercials i productius com l'esport i la literatura. Per això, fem el que fem, anem on anem i avancem cap on avancem, Catalunya ha de conviure sempre amb aquesta convulsió interna i acostumar-s'hi no et permet ser optimista, ni tampoc t'omple d'orgull. Forma part ja del destí dels catalans.

Música / Afro # La Banda del Surdo

PD: Lliçó de professionalitat de Darrel Middleton en la victòria de l'Akasvayu contra el Tau, que va compensar el poc públic de Fontajau. Ni el ral·li, ni l'Equus haurien de ser l'excusa.

PD2: Web de fotògrafs anomenada Fotografos Nómades, en plena època de canvis en la fotografia digital i una fira acabada com la de Colònia: Photokina 2007.

PD3: Oriol Pujol va escalant a Convergència, mentre la coalició intenta renovar-se i llepar-se les ferides.

PD4: Que Garzón dicti ara presó incondicional a 17 dirigents de Batasuna, només es pot entendre en clau electoral. Ens esperen sis mesos de bipolarització PSOE-PP per tenir el control de l'Estat.

PD5: Qui realment mereix guanyar el mundial de F-1 és Kimmi Räikkönen. Si xoquessin Alonso i Hamilton en l'última prova del Brasil...

Cronenberg en estat pur

David Cronenberg estrena nova pel·lícula: Eastern Promises. Fidel al seu estil cinematogràfic, el director canadenc fa cada vegada un pas més enllà de la violència. Aquesta vegada s'endinsa dins un món sense escrúpols, la màfia russa, i mou els personatges a través d'un diari i la perseverança d'una llevadora (l'australiana Naomi Watts està brillant) en els llocs més obscurs de la Londres actual. Viggo Mortensen torna a ser l'escollit per Cronenberg, que completa una gran pel·lícula en un dels seus millor moments i amb precedents com M. Butterfly, Crash i Spider. Tan esperada com fàcil de recomanar.

Música / Hold Me Tight # Marlango

* Si els mercats són avui diàlegs, les marques han de parlar d'Internet i fer-ho a través dels blogs les humanitza *

PD: Llibre rebut: Enrique Bunbury. Lo demás es silencio, de Pep Blay.

PD2: Nou bloc sobre el llibre El tresor del Ter, de Xavier Margenat.

PD3: Música en directe és els 365 dies de l'any i tot gratuït és sinònim de Central Musical.

PD4: Sort per a l'Akasvayu Girona en la nova temporada a l'ACB i, especialment, per a un home que es desviu pel bàsquet com és Antonio Maceiras.

Carlos Llamas

Va ser Ramon Iglesias qui, durant la trobada inesperada d'ahir al matí per fer el cafè, em va explicar que Carlos Llamas s'havia mort. I durant el dia, les estones que vaig escoltar la SER és d'admirar els elogis constants que va rebre la seva figura. Recordo que fa anys, vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar-lo per al diari perquè va fer el programa en directe des de Girona (als nous estudis de la plaça Josep Pla), i em va sorprendre la seva personalitat oberta i planera. Convidava a dialogar. Virtuts que ahir van destacar tots els seus companys i amics de l'emissora, especialment en l'emotiu programa de la nit: Hora 25. En el fons, lluny de tota la seva carrera periodística, sempre quedarà la persona i una veu inconfusible, i ahir van ser aquestes virtuts són les que més es van trobar a faltar. I la música va ser el recurs utiltizat per evitar les veus trencades i les llàgrimes.

Música / Noches de Bohemia # Navajita Platea & Alba Molina

Educar-nos al vel

La polèmica sobre el vel a l'escola gironina de l'Annexa s'ha tancat amb el retorn de la nena a les aules. La direcció del centre va complir amb el seu reglament intern, però Educació ha desautoritzat l'ordre i ha fet prevaldre el codi global d'un sistema laic. La conclusió és que preval l'educació universal però aquest cas també posa de manifest la fragilitat del sistema. Com per exemple, la solitud de les escoles davant d'aquestes situacions i com els governs han esquivat la immigració.

A causa dels pensadors més conservadors, els pessimistes auguren el xoc de les civilitzacions en el duel històric entre Orient i Occident, i ho sustenten en el fet que la religió sempre ha estat la causa dels desequilibiris i l'origen de les conquestes. Però al segle XXI, amb la societat de consum, la fe ha anat quedant diluïda. Si més no, la catòlica. Els valors s'han transformat i mentre Occident ha superat la igualtat de sexes, ara, el nostre sistema de drets i llibertats s'enfronta a nous reptes: com són les formes arcaïques de la ideologia religiosa musulmana basada en la separació de la identitat masculina de la femenina.

I una vegada posat a prova el nostre sistema, en l'aspecte de la religió, la globalizació és encara molt superficial. Avancem cap a l'homogeneïtzació i l'afirmació de les identitats culturals, però recordem que les resistències a l'homogeneïtzació en l'aspecte musulmà estan lligades a la religió. I la religió és patrimoni de la identitat masculina.

Música Over The Rainbow # Eva Cassidy & Katie Melua

* La ciència com a reactiu i un blog com a producte *

PD: Pictures, el tercer treball de la vocalista Katie Melua, que el 2006 va ser l'artista britànica amb més vendes al món.

PD2: Dos llibres rebuts de Columna: Enviar i rebre, de Màrius Serra, i Sí, advocat, de Miquel Roca i Junyent.

PD3: Vídeo sobre l'odissea de comprar gasolina a l'Iraq.

PD4: Voltants és un projecte engrescador que convida a penjar imatges en aquest porta i que s'ha fet coincidir amb el Sonimagfoto 2007.

PD5: Naomi Klein torna a tenir el capitalisme en el punt de mira amb el nou llibre La doctrina del shock. Amb vídeo inclòs a Youtube.

Terminal sense termes mitjos

La nova T-Sud de l'aeroport del Prat ja té el conjunt de companyies que s'encarregaran de la seva explotació. La decisió d'AENA neix amb el suport de tres governs socialistes, l'espanyol, el català i el de l'Ajuntament de Barcelona, que són el que més compten. Els executius manen i no oblidem que també decideixen en funció d'interessos i del calendari electoral. En aquest cas, una vegada més el suport d’ICV és circumstancial. Per contra, CiU, ERC i el PP han criticat la mesura i han considerat que el Prat es convertirà en una subseu de Barajas. Una vegada més, depenents de Madrid i expectants amb el rol de la Generalitat dins del consorci. I és que si no manem nosaltres... Ho rubriquen dos noms de referència en tota aquesta causa: Ramon Tremosa i Germà Bel.

Costa valorar una decisió que no accepta termes mitjos: o blanc o negre. I arribats en aquesta dicotomia, amb anys encara per assimilar el resultat final, els catalans el que volem és tenir una terminal que ens situi en el mapa europeu amb garanties, amb estadístiques comparables en el rànquing de les grans ciutats de la UE. Això, independentment de les marques empresarials que el gestionin. I el més important encara, que l’aeroport funcioni. De desgavell i mancances ja n’hem tingut prou amb RENFE i en tenim suficient amb el TAV i la xarxa viària. Vist des de la distància, els catalans no podem pagar més peatges en infraestructures -l'error històric del Felipismo amb l'AVE Madrid-Sevilla és imperdonable- i si construïm una obra a trenta anys vista, sisplau, seria injustificable que no fos amb vols intercontinentals i que, per la mala explotació, a més es convertís en un aeoport de segona categoria.

Música / Other Side Of The World # KT Tunstall

PD: Presentació del llibre Nació.cat a Barcelona. Segona edició que significa un abans i un després amb Saül Gordillo.

PD2: Avui comença Docúpolis’07, el VII Festival Internacional Documental de Barcelona.

PD3: Aquesta tarda s'estrena el Projecte Campus, un repte de les universitats catalanes per adaptar-se a la nova societat mundial del coneixement.

PD4: Zaplana, patètic una vegada més, en comparar el nou pla d'Ibarretxe amb l'intent de cop d'Estat del 23-F. Més valdria que es preocupés de tapar l'escàndol de Terra Mítica.

PD5: Un pas de futur de la Biblioteca Britànica en digitalitzar més de 100.000 volums antics. Del sistema imprès al digital.

PD6: A tots i totes que matinen a El Món a RAc1, gràcies una vegada més. Crec que tenen més audiència de la que es pensen.

Que La Vanguardia canviï...

Que La Vanguardia canviï vol dir que estan canviant moltes coses en la nostra societat. El diari del grup Godó no és un rotatiu preparat per als canvis però les TIC estan superant moltes ideologies i sé de periodistes del diari del 1881, que aquest redisseny s'ha preparat després de molt temps de reunions i valorar com evoluciona el sector. I amb el debat de fons respecte la possible crisi del paper. Volguem o no, LV és el diari de Catalunya, el mitjà d'informació que genera opinió i, a més, el punt d'opinió preferit de la burguesia. I que ara, amb el nou canvi de disseny, es vulgui acostar als joves i a més gent... doncs sorprèn.

Potser és més un canvi camuflat d'estètica, un lífting vaja, que no res més perquè quan ets el dominant, quan tot ho tens a favor, no tens ganes que res canviï. I si fas canvis és precisament perquè res no canviï: vols ser el poderós, com els polítics quan governen, els empresaris quan creen aliances, els esportistes quan guanyen, els alcaldes quan manen... Però potser sí... ens haurem de creure que LV busca lectors més joves. Seran els de 40 anys? Els subscriptors passen massa a una millor vida? Mentrestant, d'una edició de LV en català ningú en parla perquè el conde Javier Godó, ja pot tenir la consciència tranquil·la amb l'Avui. Això sí, a mitges amb l'altre gran mecenes: José Manuel Lara.

I resulta que tant criticar i desmerèixer els diaris gratuïts en els darrers temps que Público i la nova LV aposten per formats més petits, més color i uns continguts més juvenils i més atractius. No serà que en la nova societat de la informació els gratuïts van saber estudiar bé el mercat per obrir-se un forat i ara tots han d'anar al darrere.

Música / Sotto le stelle del Jazz # Paolo Conte (Dedicada a l'amic David. Amb quim'agradaria anar a veure Paolo Conte a Girona).

PD: Avui s'adjudica la nova Terminal Sud del Prat i just anit, en la presentació de LV, Zapatero anunciava que l'arquitecte Ricardo Bofill té premi. Com més lluny volem des de Barcelona, millor. I més universals serem!

PD2: Montserrat Nebrera s'afilia avui al PP. Pobre Piqué...

PD3: Edu3.cat és una iniciativa brillant del departament d'Educació.

PD4: Octubre a Sitges és parlar del Festival Internacional de Cinema.

PD5: Comencen a caure els primers taurons de la construcció: ara és Llanera a València. La crisi imparable es camufla per a després de les generals.

PD6: Lliçó de l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, sobre com s'ha de nedar i guardar la roba respecte la polèmica monàrquica. Suport al fotoperiodista Jordi Ribot una vegada més.

PD7: The Boss, com sempre, amb el seu nou treball. Màgic, com ell.