Bloc de l'Eduard Batlle

Sóc parcial en aquest tema, ho reconec d'entrada. Però encara no entenc com poden haver diferents punts de vista entre les valoracions del Síndic i les del conseller d'Educació sobre l'informe de la segregació escolar a Catalunya. Un mèrit, si es té en compte l'esforç que fan cada anys els mestres per intentar fer front a la immigració a l'aula. I un desmèrit si es valora que Salt és el municipi de Catalunya on hi ha més alumnat estranger als centres de primària públics. O sigui, del 12,9% del 2001 s'ha passat al 47,1% del 2006. És evident que aquest percentatge ha anat en augment en relació amb l'increment de la natalitat entre els immigrants residents al municipi, però si aquesta dada creix, significa que hi ha un desmèrit en relació a la tasca que ha fet Educació per corregir aquesta xifra. I la dada és espectacular! Gairebé el 50% dels nens són immigrants quan hi ha escoles, a només quatre quilòmetres de distància, que estic convençut que no arriben ni al 5%.

Per tant, es demostra que en el nostre sistema hi ha guetos escolars i aquest era uns dels grans reptes de l'educació del nostre país i que sempre es proclamava que es volia evitar. Sempre amb el referent sempre de l'Estat francès en relació a aquest tema i posat com a mirall de futur el sistema d'ensenyament nòrdic. I em sap greu, especialment pels mestres (sacrificats a l'ombra), Salt (molt sol en aquesta lluita) i que després d'un canvi de govern, ara progressista i d'esquerres, no hagi canviat com s'esperava, quan l'ensenyament ha de ser una de les grans prioritats del país. I hem de reconèixer que CiU va cometre errors, però Mas l'ha va encertar durant l'entrevista amb Terribas, quan va declarar que “cal que es prenguin decisions serioses, que els directors tinguin autonomies reals i més recursos”. I si tenim una llei d'Educació que navega i som a la cua d'Europa en inversions i resultats, el pla de xoc és indubtable: més recursos i més autonomies pels centres.

Música / Saving My Face # KT Tunstall

PD: Bona iniciativa a la xarxa: la Generalitat és el primer govern de l'Estat amb un canal propi a Youtube.

PD2: Dimarts arriba el BDigital Global Congress a Barcelona. Deu anys ja d'un bon projecte.

PD3: Steve Jobs a la revista Esquire d'aquest mes.

La UdG va organitzar ahir un petit homenatge a la figura de Raimon Panikkar amb la distinció de doctor honoris causa gràcies a l'impuls de Josep Maria Terricabras. Un bon reconeixement a una persona que té un significat internacional i que és únic al nostre país. La Mercè era plena i es va crear un silenci sepulcral per escoltar el discurs de mitja hora de Panikkar. A punt de fer 90 anys, Terricabras el va catalogar com "el pensador català més universal". I amb raó. En el seu missatge, Panikkar va apostar perquè les universitats siguin les seus del coneixement i s'allunyin d'una mentalitat més mercantilista. Una contradicció a les portes de la gran reforma del sistema universitari europeu però una idea que sacceja i que té la seva raó de ser perquè es basa en l'esperit de l'educació superior. Disfrutem el que ens queda de Panikkar i de la seva gran lucidesa intel·lectual i espiritual.

Música / Hero # Luciano Pavaroti & Mariah Carey

PD: Coldplay regalarà a Internet la cançó Violet Hill del seu nou treball Viva La Vida or Death And All His Friends.

És lògic que parlar de l'escola concertada és fer-ho d'un projecte educatiu que és antinatural per al propi sistema públic però cada vegada estic més convençut que aquest model s'ha consolidat amb garanties en el nostre país. I la vaga dels professors d'ahir no té res a veure amb aquesta reflexió sinó que és un apunt que tenia pendent. I crec que els nostres polítics no s'atreveixen a dir-ho públicament perquè és una herència del govern de CiU. Però en sé d'alguns ho han reconegut fins i tot a Finlàndia.

Perquè, no ens enganyem, el llegat de Pujol està ple de llums i ombres, però en aquesta aposta educativa, amb els seus defectes i virtuts, ocupa un espai per aquelles famílies que han hagut d'escollir una escola pública que no han cregut apropiada per l'elevat nivell d'immigració. I no parlem de percentatges de 10 o 20% sinó del 70 i 80%. Perquè si les mateixes directores ho desaconsellen... I, per tant, quina és solució? Potser no és la demagògicament correcte però és i serà la solució per a força famílies catalanes. I sinó és un encert només cal observar com està vertebrat el país educativament i quin model han acabat triant les famílies catalanes.

Música / School # Supertramp

PD: Eurovisió a la xarxa. Quins temps!

PD2: La Berlinale, una imatge més del nou Berlín.

PD3: L'sQuba suposo que ja és un model que mereix sortir en una nova entrega de Bond, James Bond.

PD4: Bargalloneta, un bloc de cinema d'una alumna avançada del taller de blocs al Vallès Oriental.

Després de 40 anys de dictadura i 32 de democràcia, Catalunya encara no té un sistema educatiu definit i un objectiu clar. És una espiral de canvis, en funció de qui ens governa, i encara no sabem quin és el model que ens permet progressar. Després de tan comparar-nos amb altres estats, especialment els nòrdics, ara s'impulsa un pla pilot a Vic i Reus perquè els alumnes immigrants de Primària i Secundària que acabin d'arribar tinguin unes aules d'acollida. Els sindicats, professors, ONG i col·lectius d'immigrants ja han criticat la mesura per segregadora. En el fons, són sensacions exclusives com si fos Ellis Island!

Comparteixo el criteri dels responsables d'ERC del departament d'Educació i Oriol Amorós, que no estan d'acord amb aquesta mesura i que és impulsada pel conseller i els seus assesssors. Però Maragall tampoc és el gran culpable perquè aplica els seus mètodes, tal com han fet la resta. I en global, l'educació és un dels grans temes del nostre país (com la justícia i la sanitat) que se'ns ha escapat de les mans. I des de fa anys. Perquè en el fons, encara no sabem com assimilar la immigració i ho hem deixat a les mans de professors/es i ens hem deslliurat d'aquest procés. Som els mestres de l'escola pública qui tenen més mèrit i els de la concertada han tractat també el procés sense tants recursos, però sempre a través d'un blindatge en el filtre d'entrada.

Si Catalunya hagués volgut resoldre la integració, amb el clar objectiu sempre de tenir un sistema públic potent, només calia aportar més professors a les aules i més recursos. Aquesta és i serà la gran reivindicació, però ara sembla que després 32 anys impulsarem un procés pilot innovador per tractar la immigració i que posa en evidència tot el sistema integrador que s'ha fet fins ara. I amb quina credibilitat?

Música / E-bow The Letter # REM & Patti Smith

* El destí és el qui remena les cartes, però nosaltres som els qui les juguem *

PD: M'agrada que el web de la Generalitat sigui una de les planes governamentals amb més usuaris de l'àmbit europeu. El 2007 va tenir més de 80 milions de visites, amb una mitjana superior a les 230.000 diàries.

PD2: Outside.in, un agregador de blocs a Boston. Un model més.

PD3: Com sempre, bon post de Saül Gordillo sobre la difusió de mitjans digitals en català.

PD4: Blocaires.osona és el resultat del moviment internauta a la comarca. Quan les individualitats, unides, sumen. La proclama en pdf.

PD5: Diàleg sectorial de CiU aquesta tarda a Girona: Infraestructures per a la mobilitat, amb el sempre interessant Ramon Tremosa.

Després del fracàs de Piqué en no consolidar el seu gir més centrista, el PP el que persegueix a Catalunya és recuperar les essències del per què de la seva creació. Es radicalitzen i s'acosten a Ciutadans, que els havien ocupat aquest espai electoral. Una vegada més es confirma que Sirera i García Albiol són la mateixa cosa. I com que pateixen catalanofòbia es fan els màrtirs i juguen amb la llengua, quan són conscients que aquest anunci s'ha instrumentalitzat. Ja m'agradaria comprovar, per exemple, si els alumnes de Primària o ESO de les escoles de Barcelona acaben parlant millor el català que el castellà i quina llengua utilitzen habitualment: televisió, dvd, cinema, llibres, vídeojocs... Però la realitat no importa quan interessa la desestabilització. I ara com es contraresta aquest imput quan arriba als mitjans estatals de Madrid? Per tot això i més, Siera i García Albiol són els deixebles de Vidal-Quadras.

Música / El Imperio Contraataca # Los Nikis

PD: Després de les llàgrimes, Clinton demostra el seu lideratge remuntant a New Hampshire (39%) i recupera l'equilibri amb Obama, que personifica el gran canvi. McCain (37%) fa el mateix entre els republicans, mentre cau Huckabee (11%). I ara, dimarts que ve, Michigan.

PD2: La llista de les llistes del 2007 segons Time.

PD3: Daniel Álvarez i la seva experiència a Barcelona, amb El blog d'un gironí a la gran ciutat.

PD4: Camil Ros, com és habitual, sempre a l'última amb el Google Docs, amb els sempre merescuts records a Josep Pallach.

PD5: Sony confirma Skype per a la PSP i anuncia el nou Mylo.

Posats a què s'ha rectificat i es tornaran a posar notes als alumnes en la comunitat educativa, un insuficient amb majúscules a tots els qui d'ençà el període democràtic han jugat políticament amb el sistema i no s'han preocupat de res més que de complir amb el compromís ideològic i no amb l'educació. D'això també n'hem pagat les conseqüències dels mals resultats en les avalucions de l'informe Pisa. Quan tota la responsabilitat es passa als professors i directors de centre, l'execel·lent hauria de ser per a ells i elles: tots i totes els qui han lluitat i han suportat injustes decisions polítiques durant tants anys.

Tant parlar de l'exemple d'excel·lència de Finlàndia i estaria bé que algú ens demostrés com s'ha dirigit aquell sistema en els darrers anys, a més de com posar-lo a la pràctica. I més enllà de la teoria. Idealitzar un tarannà només en un funció d'un interès és, fins i tot, no voler que el nostre sistema avanci. I si té un insuficient, amb estadístiques a la mà, és perquè ha fallat tot el sistema: de la cúpula a la base. Posat a puntuar... un 2 a tots els manipuladors polítics que només han viscut del sistema i no surten als grans titulars, i un 10 a tots/es les docents (professors/es, directors/es, coordinadors/es...) que han vetllat per l'educació més enllà de les pressions polítiques i surten criticats als titulars.

I l'exemple el tenim ara amb el Procés de Bolonya: un nou canvi en el sistema universitari que està saturant al professorat perquè ni els propis dirigents universitaris saben encara ben bé com l'han d'aplicar. I la culpa mai pot ser dels docents, tot el contrari, ja que molts fan tot el que els diuen.

Música / L'amour # Carla Bruni

PD: Molta salut a Joan Maeso amb la seva jubilació. Són bons records d'una dècada enrere a la delegació gironina de futbol.

PD2: Curbet CCG, o sigui Quim Curbet, canviarà de seu a Girona i sortirà del Barri Vell per una zona més cèntrica i comercial. Llarga vida.

PD3: Els alemanys volen polítics amb la vida privada modèlica. Ui, ui, ui...

PD4: Zygmunt Bauman, sempre. I més amb articles com aquest.

Catalunya se situa a la cua de les comunitats autònomes i països europeus pel que fa a la despesa pública en educació. Aquesta és la gran conclusió de l'informe sobre l'Estat de l'educació a Catalunya 2006-2007 elaborat per la Fundació Jaume Bofill. Preocupant. Però encara hi ha més dades desanimadores.

La despesa pública que Catalunya destina a l'educació no universitària és de les més baixes de l'Estat espanyol (3,28%) i d'Europa (3,98%), amb un 2,2% del Producte Interior Brut (PIB), és a dir, poc més de 3.500 euros per estudiant. Tan sols té per sota Madrid, amb un 1,8%. Alarmant.

Un dels índex fa referència a l'abandonament prematur dels estudis de la població d'entre 18 i 24 anys, que és del 34,1% (un de cada tres estudiants), fet que suposa el triple de l'objectiu europeu per a l'any 2010, fixat en el 10%, i està cinc punts per damunt de la taxa de l'any 2000. Decebedor, tal com molt bé resumeix Trini Milán.

I l'avís l'ha donat el president de la Fundació, Jordi Sánchez, que considera que és el moment d'exigir "immediatesa" perquè les conseqüències de les polítiques en matèria educativa no tindran resultats fins d'aquí uns anys. Fent càlculs si la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) s'aprova el 2008 aquesta entrarà en vigor el 2009-2010, i per tant, els resultats no es veuran fins el cap de dos o tres anys més. Poques esperances.

I la resultant d'aquest informe té una lògica. No costa d'imaginar. Hem apostat per una societat integradora però això ens ha provocat aquest evident desgat i que disminueixi el nostre nivell global educatiu. Perquè, en el fons, Catalunya ha entrat en l'era de la globalització a través de la mà d'obra barata i sense tenir els mateixos objectius competitius que països com Irlanda. Ara, en paguem les conseqüències. I serà per temps. Lamentable. Se salvaran les èlits però ho continuaran pagant els nouvinguts i els més febles. Entristidor.

Música / Live # Lightning Crashes

PD: Patètic que un amic que viu a Madrid m'enviï un sms sobre el programa de Miguel Ángel Rodríguez, el famós MAR, a Popular TV (la COPE a televisió), que situa Salt com un dels focus de terrorisme islàmic a l'Estat, en el seu anàlisi sobre els finançament d'aquests grups terroristes.

La polèmica sobre el vel a l'escola gironina de l'Annexa s'ha tancat amb el retorn de la nena a les aules. La direcció del centre va complir amb el seu reglament intern, però Educació ha desautoritzat l'ordre i ha fet prevaldre el codi global d'un sistema laic. La conclusió és que preval l'educació universal però aquest cas també posa de manifest la fragilitat del sistema. Com per exemple, la solitud de les escoles davant d'aquestes situacions i com els governs han esquivat la immigració.

A causa dels pensadors més conservadors, els pessimistes auguren el xoc de les civilitzacions en el duel històric entre Orient i Occident, i ho sustenten en el fet que la religió sempre ha estat la causa dels desequilibiris i l'origen de les conquestes. Però al segle XXI, amb la societat de consum, la fe ha anat quedant diluïda. Si més no, la catòlica. Els valors s'han transformat i mentre Occident ha superat la igualtat de sexes, ara, el nostre sistema de drets i llibertats s'enfronta a nous reptes: com són les formes arcaïques de la ideologia religiosa musulmana basada en la separació de la identitat masculina de la femenina.

I una vegada posat a prova el nostre sistema, en l'aspecte de la religió, la globalizació és encara molt superficial. Avancem cap a l'homogeneïtzació i l'afirmació de les identitats culturals, però recordem que les resistències a l'homogeneïtzació en l'aspecte musulmà estan lligades a la religió. I la religió és patrimoni de la identitat masculina.

Música Over The Rainbow # Eva Cassidy & Katie Melua

* La ciència com a reactiu i un blog com a producte *

PD: Pictures, el tercer treball de la vocalista Katie Melua, que el 2006 va ser l'artista britànica amb més vendes al món.

PD2: Dos llibres rebuts de Columna: Enviar i rebre, de Màrius Serra, i Sí, advocat, de Miquel Roca i Junyent.

PD3: Vídeo sobre l'odissea de comprar gasolina a l'Iraq.

PD4: Voltants és un projecte engrescador que convida a penjar imatges en aquest porta i que s'ha fet coincidir amb el Sonimagfoto 2007.

PD5: Naomi Klein torna a tenir el capitalisme en el punt de mira amb el nou llibre La doctrina del shock. Amb vídeo inclòs a Youtube.

En l'estadi que tots els partits es dediquen a veure l'ampolla mig plena després de les municipals, Esquerra no és una excepció i té la seva cruïlla particular. Però el preu de fer-se gran com a partit i desplegar-se arreu del territori, també té uns peatges com els d'avui: Carod i el conseller Maragall anunciaran que cada escola decideixi si aplica la tercera hora de castellà. La pressió dels republicans al PSC ha servit perquè a partir d'ara la polèmica tercera hora vagi en funció de quin sigui l'entorn sociolingüístic de cada centre. S'ha salvat l'acord per la tensió que s'havia generat i, amb la decisió salomònica, es dóna llibertat a cada escola: no és problema de diners però és una petita hipoteca a llarg termini per al desenvolupament d'un país petit. És qüestió de coherència.

Una tranquil·litat fictícia però una responsabilitat real més per als claustres i els equips directius, que hauran de donar la cara davant dels pares. Un país no necessita pedaços i l'Esquerra global, que hauria de ser valenta, hauria d'haver sabut políticament trencar motlles amb el sistema educatiu. Catalunya, si s'ha de fer valdre, també ha de ser pel valor afegit del coneixement i el sistema educatiu. Valorat l'acord, és per això que no és fàcil que la militància d'Esquerra accepti tanta doctrina i el mateix Ridao ja va dir el que pensava. Però aquest exemple també serveix per entendre la tercera via de Joan Carretero, la progressió de la CUP i una desestabilització més amb Esquerra Independentista, el corrent crític que acaba de néixer contra la direcció.

I Esquerra té el repte d'anar assimilant aquest debat intern que no difereix com el d'altres partits. El PSC, per exemple, té la quota de la pugna constant amb el PSOE. CiU el repte de si finalment Unió es desmarca de la Coalició. ICV també té debats interns amb el cas injust de Núria Pòrtulas i la protesta dels Mossos contra Saura. I el PP pateix els efectes dels intents de Ciutadans per ser encara més espanyolistes.

Música / The Real McCoy # The Silencers

* La reflexió és l'ull de l'ànima *

PD: Ricard Fornesa deixa de ser a partir d'avui el director general de La Caixa. L'elegant Isidre Fainé feia temps que ho esperava.

PD2: Taller de blocs recomanable com a nou mitjà de comunicació en línia.

PD3: Elisenda Paluzie impulsa el web l'Observatori del Finançament de Catalunya per viligar que es compleixi el finançament que incorpora el Nou Estatut.

PD4: Intermón ha dit part del que pensa sobre l'Àfrica, a Heiligendamm, en la cimera del G-8.

PD5: Baltasar Porcel té un premi més. Òmnium ha estat al nivell.

La gestió política de l'educació

Trobada a Madrid entre la ministra d'Educació i Ciència, Mercedes Cabrera, i el conseller d'Educació, Ernest Maragall, per tractar la polèmica tercera hora de castellà a Primària. Una vegada més, s'embolica el sistema educatiu i no s'entreveu una sortida fàcil per a ningú en aquest procés de negociació. El ministeri ha aprovat quatre nous decrets que, segons la Generalitat, vulneren l'Estatut i podrien envair competències catalanes. Pobre Estatut... després de tantes promeses.

I és evident que després de l'atemptat inesperat d'ETA el govern socialista no està per a massa concessions i ja en vam tenir la prova amb la reunió de dilluns entre Zapatero i Montilla. Per tant, tot el protagonisme per a ETA i l'Estatut, novament de rebaixes, i s'utilitza com a una eina política. Madrid ja sabem que no ens regalarà mai res i encara menys si nosaltres no estem disposats a lluitar. I a vegades fer autocrítica també és positiu per progressar amb més força: Maragall, avui a Madrid, és el quart conseller d'Educació que tenim en tres anys després de Bargalló, Cid i Del Pozo.

Per tant, la gestió política de l'Educació no ens està aportant la qualitat que necessita un sistema per progressar. Després és quan els índexs, estudis i indicadors europeus parlen per si sols.

Música / Under My Skin # Diana Krall

L'altre sistema educatiu

Hi ha un altre sistema educatiu i és el que no surt als informes escolars. Hi ha més violència a les aules de la que es transmet a l'opinió pública? D'entrada, la reflexió és que va en augment. M'ho expressen un grup de professors catalans i m'ho confirma un estudiós del sistema educatiu de Ginebra, que no vol causar més alarma de la que ja existeix a Suïssa. El país més burgués d'Europa té una crisi educativa que ha deixat els professors trasbalsats. Les valoracions són que hi ha una proclama perquè torni la vella educació: o sigui, l'estricta, la dictatorial i la pragmàtica. Uns valors per contrarestar la immigració, la violència i la llibertat dels estudiants perquè una part del govern i una part de la societat està cansada d'aquest model.

Si a les aules es recull aquest comportament de violència i els mestres són els primers en detectar-ho és perquè el sistema està fallant. Dins les aules, perquè els mètodes han quedat desfasats i els nens necessiten més dinamisme, contacte amb l'exterior i menys pautes rígides. I fora les classes, perquè la societat genera un excés de violència i tensió només llevar-se els infants. I per què? Doncs segons els entesos, els nens aprenen més del què observen a la televisió que no de moltes lliçons a l'escola. Per tant, així estem: estigmatitzant el consumisme i la violència.

Música / Check Yes Or No # George Strait