Ara el web d'El Periódico. La pregunta és així de fàcil: ¿Cree que el català està actualment en perill? Amb el cree! Una més. Segurament hi ha gent molt interessada en parlar amb la seva boleta de vidre o una vident que li permeti pensar que el català té els dies comptats a Catalunya i que ens convertirem en un reducte del castellà. Potser haurem d'anar pensant en retirar-nos al Pirineu com van fer els indis a la brillant pel·lícula Ballant amb llops. Però mentretant, mentre això només passa a Catalunya, també caldria preguntar-se què pot passar amb el castellà si en el món del business el domini de l'anglès és cada vegada més aplastant.

PD2: Ahir, per casualitat, vaig tenir la sort de conèixer Pere Condom, el promotor del Parc Científic i Tecnològic de la UdG. Té la capacitat de projectar però per dinamitzar el parc, també necessita el suport de la societat gironina. Espero que accepti interactuar. Per cert, encara recordo quan vam coincidir amb unes jornades del saló e-tech.
PD3: Gràcies Susanna, per convidar-me com a ponent a la Fira de Formació Professional i de Treball de Lleida, amb la modèstia del concepte d'interactuar al bloc i els reptes de les TIC.
Per contrarestar la força als qui prevuen un breu futur a la llengua catalana, acaba de sortir un llibre oportú de Miquel Pueyo que, com a mínim, intenta contrarestar els efectes ultradretans espanyols que proclamen que la longevitat del català és estèril. El secretari de Política Lingüística del govern publica El fantasma de la mort del català (Editat per Proa) per fer un nou plantejament del català i demanar públicament que cal desdramatitzar la situació i per, sobretot, superar la cultura de la derrota i incrementar la nostra autoestima. La veritat, doncs ja tocava!
Reitero una vegada més que si al català li queda un segle o com a màxim dos com ens certifiquen els altaveus espanyols a la llengua castellana tampoc li quedarà una eternitat perquè si la llengua anglesa ha de dominar el Planeta no trigarà gaire a fer-ho. Més que el català segur que li queda al castellà però gaire més. Tres, quatre, cinc segles potser?
Música / Tot queda igual # Sopa de Cabra
Etiquetes de comentaris: llengua

Ara seran tres hores a la setmana i si és qüestió d'equilibris, tan de bo els nostres fills surtin de les escoles amb un ampli coneixement del català, el castellà, l'anglès, el francès, l'italià i l'alemany. Aquesta llista de màxims és un somni impossible: per tant, quedem-nos amb el repte centrelista del castellà i el català i que si, pot ser, que siguin al 50%.
I com que ERC actua ara com a còmplice del crim, vulgui o no, és lògic que encari surtin atrevits i romantics de la política com Joan Carretero per convertir-se en la veu de la consciència dels qui cogovernen, pensen i callen (vegeu l'entrevista a El temps). D'altres, executen perquè per això governen a Girona, Barcelona, Catalunya i l'Estat espanyol. Per tant, manen, manen, manen i manen.
Música / No vaig triar # Lax'n'busto