Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges

Ara el web d'El Periódico. La pregunta és així de fàcil: ¿Cree que el català està actualment en perill? Amb el cree! Una més. Segurament hi ha gent molt interessada en parlar amb la seva boleta de vidre o una vident que li permeti pensar que el català té els dies comptats a Catalunya i que ens convertirem en un reducte del castellà. Potser haurem d'anar pensant en retirar-nos al Pirineu com van fer els indis a la brillant pel·lícula Ballant amb llops. Però mentretant, mentre això només passa a Catalunya, també caldria preguntar-se què pot passar amb el castellà si en el món del business el domini de l'anglès és cada vegada més aplastant.


Mentre hi hagi projectes com els de l'Escola Bressola a Perpinyà -estrenen web-, conviccions com les dels jugadors Oleguer i Thuram i cròniques com les del periodista Toni Padilla a El 9, tindrem més esperances de les que molts es pensen. O és que la llengua es pot posar en un ràquing o una enquesta i valorar-la com si fos un detall tan frívol i simple de la nostra cultura. Els qui cauen en el parany i són catalans, són la satisfacció del triomf dels caçadors de llengua espanyols.

Música / Que Tinguem Sort # Lluís Llach

PD: Amic Xevi, enhorabona pel llibre amb Àlex Broch sobre Martí i Pol. Ja tinc ganes de llegir la teva crònica sobre el comiat de Lluís Llach a Verges. I en seran...

PD2: Ahir, per casualitat, vaig tenir la sort de conèixer Pere Condom, el promotor del Parc Científic i Tecnològic de la
UdG. Té la capacitat de projectar però per dinamitzar el parc, també necessita el suport de la societat gironina. Espero que accepti interactuar. Per cert, encara recordo quan vam coincidir amb unes jornades del saló e-tech.

PD3: Gràcies Susanna, per convidar-me com a ponent a la
Fira de Formació Professional i de Treball de Lleida, amb la modèstia del concepte d'interactuar al bloc i els reptes de les TIC.

Per contrarestar la força als qui prevuen un breu futur a la llengua catalana, acaba de sortir un llibre oportú de Miquel Pueyo que, com a mínim, intenta contrarestar els efectes ultradretans espanyols que proclamen que la longevitat del català és estèril. El secretari de Política Lingüística del govern publica El fantasma de la mort del català (Editat per Proa) per fer un nou plantejament del català i demanar públicament que cal desdramatitzar la situació i per, sobretot, superar la cultura de la derrota i incrementar la nostra autoestima. La veritat, doncs ja tocava!

Reitero una vegada més que si al català li queda un segle o com a màxim dos com ens certifiquen els altaveus espanyols a la llengua castellana tampoc li quedarà una eternitat perquè si la llengua anglesa ha de dominar el Planeta no trigarà gaire a fer-ho. Més que el català segur que li queda al castellà però gaire més. Tres, quatre, cinc segles potser?

Música / Tot queda igual # Sopa de Cabra

Hora mas, hora menos...
... El retrocés el patim i el patirem. I el problema ja no és una hora de més o menys a les nostres escoles de primària sinó la sensació que et queda en veure que Esquerra governa el nostre país i poc i pot fer. El PSC ja sabem quin tipus d'identitat pretén expandir a Catalunya i si ho ha de fer a través d'un Ministeri per rentar-se'n les mans, doncs tan tranquils. Sempre és un recurs fàcil donar la culpa a Madrid, com feia sovint Pujol, amb més o menys raó.

Ara seran tres hores a la setmana i si és qüestió d'equilibris, tan de bo els nostres fills surtin de les escoles amb un ampli coneixement del català, el castellà, l'anglès, el francès, l'italià i l'alemany. Aquesta llista de màxims és un somni impossible: per tant, quedem-nos amb el repte centrelista del castellà i el català i que si, pot ser, que siguin al 50%.

I com que ERC actua ara com a còmplice del crim, vulgui o no, és lògic que encari surtin atrevits i romantics de la política com Joan Carretero per convertir-se en la veu de la consciència dels qui cogovernen, pensen i callen (vegeu l'entrevista a El temps). D'altres, executen perquè per això governen a Girona, Barcelona, Catalunya i l'Estat espanyol. Per tant, manen, manen, manen i manen.

Música / No vaig triar # Lax'n'busto

;;