Bloc de l'Eduard Batlle

El tan desitjat acord de Cels Oberts entre els Estats Units i la Unió Europea (UE) entra avui en vigor amb l'objectiu d'ampliar el tràfic aeri transatlàntic. A partir d'ara, qualsevol aerolínia europea o nord-americana pot ara volar des de qualsevol part d'Europa a qualsevol lloc dels Estats Units, i no solament des del seu país d'origen. És un abans i un després en aquest tipus de vols transoceànics a canvi de més vols, més aerolínies de baix cost i una rebaixa important del preu del trajecte (low cost atlàntic). Ens acostem a un planeta cada vegada més connectat i en el qual l'aeroport del Prat no pot quedar sempre en segon terme i en funció de Barajas. Catalunya també necessita estar en la dimensió d'Amsterdam, Bonn, Brussel·les o Madrid, si deixem de banda Londres i París.

Música / Black Orpheus # Ray Brown

Gairebé setze anys després de l'AVE Madrid-Sevilla, Barcelona ja té el tren d'alta velocitat. Finalment i gràcies a la UE, s'ha complert un deute històric i des d'avui ja es pot anar de la capital catalana a Madrid en 2h i 38 minuts. Encara sembla com un miratge aquesta entrada en servei d'un tren que va a la velocitat del segle XXI i que per fi connecta les dues ciutats més importants de la península. És evident que el tren va marcar el procés d'industrialització de fa 150 anys, mentre que ara s'ha convertit en un símbol de modernitat necessari per a les ciutats que volen ser competitives en el mapa europeu. I si Catalunya, i en aquest cas Barcelona, no gaudien d'aquesta necessitat bàsica de comunicació viària era únicament per qüestions polítiques que una vegada més són les que ens han posat pals a les rodes. En aquest cas, a les vies.

I ja que som en l'era de les infraestructures, que Catalunya no es quedi enrere en la pugna per l'espai, que serà la nova via de comunicació en les properes dècades. De moment, Barajas disposa d'una aeroport molt més internacional que el Prat però no s'hauria de tornar a repetir que els catalans tinguem el que ens mereixem setze anys després. Més pals a les rodes, en aquest cas a les pistes, no sisplau.

Música / Viaje con nosotros # La Orquesta Mondragón

PD: La maduresa de Jane Birkin a l'Auditori. Quan Girona és al mapa.

PD2: Un any de Poliblocs, l'efervescència dels blocs visionada per Saül Gordillo.

PD3: La Gran Enciclopèdia Catalana, ara gratuïta a Internet. Nous temps.

PD4: El missatge de Fidel Castro al diari Granma. Quan el canvi democràtic encara no serà.

PD5: Descobreixo Sclipo.com, premiat com el millor projecte empresarial europeu d'Internet del 2007.

No va poder ser el dia 21-D, tal com estava previst, que s'inaugurés el Tren d'Alta Velocitat (TAV) entre Madrid i Barcelona, però sí que ha complert el govern de Zapatero amb les dates de Valladolid (22-D) i Màlaga (23-D). Però encara és impensable que l'eix més important de l'Estat espanyol encara es trobi en aquesta situació. Els catalans hem de continuar pagant aquest desequilibri (com els peatges a les autopistes), quan precisament som la comunitat que més aportem en el conjunt del territori. És evident que n'hi per sentir-nos estafats. I no és culpa de l'executiu socialista que el nostre país es trobi en aquestes condicions. Tinc la sensació que després de 23 anys del govern de CiU, Catalunya ha descansat sobre les grans obres de l'època franquista: els aeroports, les carreteres, els trens i els pantans. Només es pot salvar l'eix transversal i comprovats els resultats, no és que sigui una infraestructura com per lluir-la.

Música / Fast Train # Van Morrison & Salomon Burke

PD: L'Informe sobre la Qualitat de la Nostra Democràcia, del Grup Hayek.

PD2: ViJazz Penedès, més que una temptació.

PD3: Rovaniemi, a la Lapònia finlandesa, es transforma cada any en la capital mundial del Nadal.

PD4: La marca Prada ja prepara la seva sortida a la Borsa de Milà per al 2008.

PD5: La varietat genètica humana, l'avenç de l'any 2007 segons la revista Science.

La impotència contra la crisi per les infraestructures tindrà demà la seva jornada d'expressió. Després de molts anys, CiU i ERC junts en un mateix lema. Sembla impossible. Aquesta coincidència és significativa i denota que el PSC ha de resistir el cop a l'estomac després d'una mala gestió, quan ningú pot posar en dubte la necessitat històrica d'aquesta infraestructura. Més de 150 entitats si han adherit i això ja denota que unificar la tan famosa i invocada societat civil ja té un mèrit. El concepte de societat civil en política em fa pensar en el famós entorn del Barça quan el pronunciava el mestre Johan Cruyff.

Ara arriba l'hora de la veritat i és divertit comprovar els reflexos del govern socialista, quan el perspicaç conseller Nadal (l'apagafocs) admet que ell seria a la manifestació si la ministra Álvarez fos del PP. Com s'han enganxat Nadal i Álvarez! Mentrestant, la Plataforma pel dret a decidir ja ha planificat estructurar la manifestació en tres blocs diferents, de manera que els polítics aniran a la cua de la concentració per deixar la capçalera a membres del món intel·lectual, social i cultural i els portaveus de les entitats socials i la segona franja als membres d'aquestes entitats i tots els ciutadans. Doncs per una vegada, està bé escenificar que la política vagi molt per darrere de la societat.

Música / Hoy puede ser un gran día # Joan Manuel Serrat

PD: El curt del geni Martin Scorsese sobre Freixenet Carta Nevada.

PD2: VII Jornades de l'Opinió Catalana. Avui i demà a Cerdanyola del Vallès.

PD3: My location de Google... per saber on som a cada moment.

PD4: Brillant anàlisi sobre el web 2.0 a El País.

PD5: M'agrada que Cesc Fàbregas es trobi entre els finalistes de la Pilota d'Or. Un mèrit com a esportista català.

PD6: Neix Accent Editorial, un nou repte del gironí Oriol Ponsatí-Murlà.

Finalment, ha de ser la Plataforma pel Dret a Decidir qui convoqui la sempre invocada societat civil perquè es manifesti contra el caos ferroviari. L'1 de desembre ja és massa tard, amb un temps amb massa silencis governamentals a la Generalitat, però continua siguent un dret reclamar per passar comptes. Els errors acumulats en la projecció de l'obra han acabat per tenir un preu i veure'm si es compleixen els pronòstics de convocar una manifestació massiva. Serà el termòmetre per valorar la impotència del malalt. En tot cas, que es prepari Magdalena Álvarez!

La mala planificació té i tindrà un desgast però mai podem oblidar els reptes dels qui l'han gestionat. Perquè quedarà l'obra de govern per tapar un dèficit històric. Tampoc l'afluència de gent determinarà cap decisió política, tot i que el govern català (PSC) i espanyol (PZOE, tal com li diuen ara) és qui en sortiran més mal parats. Comprensible. Finalment, les urnes decidiran i Catalunya ja hauria de saber quan i com es juguen els quartos després de tantes escaldades i derrotes. El març vinent començarà la partida de cartes.

Música / Bluebeard # Cocteau Twins

És normal que els diferents estadis de governs socialistes defensin la visita d'ahir el president Zapatero per demanar disculpes pel caos ferroviari a Catalunya. Per exemple, amb Aznar i les seves formes autoritàries, aquest gest públic hagués estat impensable. Clar que les majories absolutes també et permeten tenir la carta blanca. En aquests moments, no hi ha terme mitjos tot i els errors d'un doble govern a Catalunya (PSC+PSOE): una defensa a qualsevol preu o una crítica que passarà factura d'aquí a cinc mesos.

Per sort dels socialistes, comparar Zapatero amb el PP (Aznar, Acebes, Zaplana, Mayor Oreja...) denota altres estils de governar. I per això, amb greu errors de planificació però amb encerts importants en polítiques socials, Zapatero pot tenir la confiança d'encarar les eleccions generals contra un rival polític amb qui no confien ni els seus. I per cert, això sí que és alarmant per al nostre país: les pèrdues econòmiques que s'han generat a causa del caos.

Música / Silver, Blue and Gold # Bad Company

PD: Tot el suport al conseller Quim Nadal (amb entrevista a El País), en la tensió generada amb la ministra Álvarez.

PD2: Arriba el SIMO, una de les fires més esperades.

PD3: Artfutura, el millor festival d'art digital.

PD4: Em va agradar que Mar Poyato destaqués a RAC1 el bloc de Camil Ros.

L'evolució de les infraestrucures viàries a les ciutats de Madrid i Barcelona salta a la vista en aquestes imatges. I això, ja sense parlar de les aèrees i les ferroviàries. A Barajas, Madrid té clar en quina categoria mundial aèrea vol estar i té un govern que n'és conscient. I a Barcelona, el Prat només pot ser secundari. En les ferroviàries, comparar-se encara fa més mal, sobretot, en el moment actual en què estem: Madrid fa quinze anys ja que té el tren d'alta velocitat. I respecte les viàries, aquí anem pagant peatges i més peatges perquè no hi ha més remei si ens volen desplaçar amb certa eficiència. I com que està planificat i governat perquè així sigui, ja ens podem imaginar el 2014. Per sort, només guanyarem en un aspecte: en la categoria marítima. Si tinguessin mar...

Música / God Put a Smile on Your Face # Coldplay

* Tots coneixem el camí, però pocs el recorren *

PD: M'avisen que la Convergència que cada vegada és menys Unió començarà a preparar a consciència a partir de demà les tesis del nou catalanisme. Amb el canvi de Felip Puig per David Madí es guanyarà en credibilitat.

PD2: Restaurant Massana. El tret de sortida per a les fires de Girona.

Quan un malalt té un problema vol que se l'escoltin i no vol sortir de la consulta amb dos problemes. Doncs això és el que està passant en aquests moments als milers de ciutadans que més pateixen les deficitàries infraestructures del país. Se senten impotents i indignats. A més de les obres de l'AVE, ara han de suportar la mala gestió d'un govern que s'ha fet un embolic considerable a causa d'una planificació contrarellotge. I busca culpable a correcuita, tot i tenir raó. A final doncs, el malalt d'un problema n'ha passat a tenir dos i la conclusió és que la indiganció és tan general que el pacient no confia en aquests metges. Que a més a més, resulta que ara s'estan barallant entre ells.

Música / Seguirem somiant # Sopa de Cabra

Ho veig negre, com la imatge. Avui he d'anar a Barcelona i després al Vallès Oriental. Tan de bo pugui arribar a temps dins els horaris establerts. Ahir al matí em posava a la pell dels qui descarregaven la seva impotència a través de la ràdio, que suposo que ni els mateixos locutors i professionals imaginen els oportuns que poden arribar a ser. I alhora, un bàlsam de la frustració. Perquè fa anys que tenim un dèficit important en infraestructures i que Barcelona ara mateix ho exemplifica.

Però potser sí que és el cúmul de massa errors... Per haver planificat Catalunya des de i per a Barcelona. I d'un govern del PP que ens feia pagar massa peatges mentre ordenava Madrid. Perquè també hi ha moltes mancances al territori. Ara, Nadal -incansable com sempre-, Morlán i la ministra Álvarez són els encarregats de defensar l'obra de govern i els personatges a cremar. És evident que governar desgasta -que li expliquin a CiU- i en aquests moments el PSOE té moltes banderetes al mapa: governa a ajuntaments, consells comarcals, diputacions, a Catalunya i l'Estat. Per això, té més a perdre davant dels silencis interessats dels socis de govern que, amb eleccions a la vista, no volen pagar el mateix preu. En el fons, el PSOE necessita Catalunya per a les generals però fa tard si vol agafar el tren.

Música / Voyage Voyage # Gregorian

* Els obstacles són allò temible que veus quan apartes la mirada de les teves metes *

PD: El català no avança en la incorporació de nous parlants. Preocupant o el símptoma dels nous temps. El contrapès del dia és que la continuïtat de les emissions de TV3 al País Valencià estan gairebé garantides.

PD2: Xuclà tenia la pista des de l'estiu: Xavier Bosch substituirà Vicent Sanchis a l'Avui. Un mèrit de qui les clava la la diana.

PD3: El BCIN de Badalona acull demà les II Jornades TIC NEXT Qualitat de Vida.

PD4: El famós Teo de Catalunya compleix 30 anys. El temps passa i els contes perduren.

PD5: Pep Guardiola, sis anys després, és absolt de les acusacions de dopatge. Queda l'orgull humà d'un final feliç judicial lamentable.

PD6: Un pas més dels blocs i dues descobertes a la xarxa: Micocat.org i Pescagirona.com.

Ahir vaig ser un dels afectats viaris per com concidiona el clima el nostre país: quan hi ha mal temps, més cotxes a les carreteres. Tampoc puc lamentar-me per fer un dia més cues del compte a l'àrea metropolitana de Barcelona, però com que la solució al cotxe és la ràdio comproves la impotència de molts catalans per culpa de les nostres infraestructures. Els mòbils són l'eina reivindicativa per enviar les frustracions a les emissores. Barcelona pot arribar a moure uns dos milions de persones en un dia laborable però que les autopistes quedin saturades en els punts neuràlgics i que Renfe continuï perjudicant els usuaris és una qüestió de país. I un indicador que ens fa molt mal per evidenciar el nostre nivell conjunt.

Que hi hagi milers d'afectats és la referència diària, però també hi ha la bossa oculta, que és la dels condicionats per aquesta situació: els qui han d'estar pendents de la ràdio per saber si poden o no anar a treballar a temps... o al metge, a l'escola, a fer una classe o un desplaçament. I tot per culpa dels retards dels trens i els embussos a les carreteres a causa d'un gran dèficit en inversions. I hem posat ja tantes excuses governamentals que l'usuari, sobretot els qui ho pateixen cada dia, no es mereixen més excuses. Ni que se l'enganyi més. Si les connexions del país pateixen, els ciutadans també! I ja no podem viure més temps del records dels Jocs del 1992.

Música / Littlest Things # Lilly Allen

PD: Preocupant però real l'informe de la FUNDACC: El castellà és la llengua més freqüent en els mitjans de comunicació que consumeixen els joves dels països catalans.

PD2: Una descoberta: Choocolat de Villars de Fribourg. Maître Chocolatier.

PD3: Un bon esmorzar a Montmeló a Pastisseries Viñallonga. De tota la vida.

PD4: Pendent de descobrir dos restaurants a Vallromanes: Sant Miquel i Mont Bell.

PD5: Escolto la rebel Montserrat Nebrera a RAC1. És molt intel·ligent, però no me l'ha crec políticament. Comprovo que el gat vell d'en Manuel Cuyàs, tampoc.

La nova T-Sud de l'aeroport del Prat ja té el conjunt de companyies que s'encarregaran de la seva explotació. La decisió d'AENA neix amb el suport de tres governs socialistes, l'espanyol, el català i el de l'Ajuntament de Barcelona, que són el que més compten. Els executius manen i no oblidem que també decideixen en funció d'interessos i del calendari electoral. En aquest cas, una vegada més el suport d’ICV és circumstancial. Per contra, CiU, ERC i el PP han criticat la mesura i han considerat que el Prat es convertirà en una subseu de Barajas. Una vegada més, depenents de Madrid i expectants amb el rol de la Generalitat dins del consorci. I és que si no manem nosaltres... Ho rubriquen dos noms de referència en tota aquesta causa: Ramon Tremosa i Germà Bel.

Costa valorar una decisió que no accepta termes mitjos: o blanc o negre. I arribats en aquesta dicotomia, amb anys encara per assimilar el resultat final, els catalans el que volem és tenir una terminal que ens situi en el mapa europeu amb garanties, amb estadístiques comparables en el rànquing de les grans ciutats de la UE. Això, independentment de les marques empresarials que el gestionin. I el més important encara, que l’aeroport funcioni. De desgavell i mancances ja n’hem tingut prou amb RENFE i en tenim suficient amb el TAV i la xarxa viària. Vist des de la distància, els catalans no podem pagar més peatges en infraestructures -l'error històric del Felipismo amb l'AVE Madrid-Sevilla és imperdonable- i si construïm una obra a trenta anys vista, sisplau, seria injustificable que no fos amb vols intercontinentals i que, per la mala explotació, a més es convertís en un aeoport de segona categoria.

Música / Other Side Of The World # KT Tunstall

PD: Presentació del llibre Nació.cat a Barcelona. Segona edició que significa un abans i un després amb Saül Gordillo.

PD2: Avui comença Docúpolis’07, el VII Festival Internacional Documental de Barcelona.

PD3: Aquesta tarda s'estrena el Projecte Campus, un repte de les universitats catalanes per adaptar-se a la nova societat mundial del coneixement.

PD4: Zaplana, patètic una vegada més, en comparar el nou pla d'Ibarretxe amb l'intent de cop d'Estat del 23-F. Més valdria que es preocupés de tapar l'escàndol de Terra Mítica.

PD5: Un pas de futur de la Biblioteca Britànica en digitalitzar més de 100.000 volums antics. Del sistema imprès al digital.

PD6: A tots i totes que matinen a El Món a RAc1, gràcies una vegada més. Crec que tenen més audiència de la que es pensen.

És evident que les herències històriques de les nostres infraestructures -aèries i ferroviàries- no són per voluntat de la ministra Magdalena Álvarez, que tot i gestionar amb desencert la crisi, ha mantingut el càrrec perquè Zapatero ha volgut. Ni en l'última remodelació va caure, tot i estar en la majoria de travesses a causa també del seu baix perfil. Ara, quan sembla que és l'hora de les solucions perquè el setembre ja seria imperdonable -en l'època del retorn a la normalitat i amb les eleccions generals a la vista-, es posaran tots els pedaços que facin falta per resoldre el caos. Serà la solució al moment, però no al futur.

Fa anys, quan el país era governat per Convergència, als periodistes que vam plantejar el debat sobre la potencialitat entre Madrid i Barcelona se'ns va acusar de socialistes. Quinze anys després dels Jocs de Barcelona, quinze anys després de l'esplendor, s'ha comprovat que la capital catalana ha progressat viàriament gràcies a les rondes però el nucli de Madrid i el seu espiral com a motor financer, polític i econòmic és tan fort que ha deixat Barcelona en una situació de capital de segona categoria. És lògic que els catalans -així com les regions del nord- ja no podem viure del lluïment del passat perquè els temps han canviat i les comunitats més pobres han progressat -de fet, com en d'altres països-, però mentre Barcelona s'adormia després als Jocs, Madrid avançava amb l'orgull ferit i amb les ganes de revenja.

Passats els anys i amb aquell debat sobre el pols de poder sedat, aquells mateixos periodistes continuen pensant el mateix i la realitat entre Madrid i Barcelona o Barcelona i Madrid, amb el Prat i Sants com a màxims exponents, és aclaparadora. Amb infraestructures... i sense elles. Amb Magdalena Álvarez... i sense ella.

Música / We're From Barcelona # I'm From Barcelona

PD: Els mentideros de Madrid apuntaven que Zapatero valorava amb força, en les darreres setmanes, avançar les eleccions generals a la tardor per agafar l'oposició del PP amb el pas canviat. Tenia molts asos a la màniga, especialment el control a ETA i el qüestionat lideratge de Rajoy després del debat de política general, però la creu de RENFE a Catalunya era massa complicada.

PD2: No vull creure que el president Montilla enviés una carta a un conegut propietari d'un pool de comunicació de Barcelona per recordar-li, a través de frases textuals, les declaracions setmanals d'un brillant periodista -i amic- a una emissora de ràdio que criticaven el govern de la Generalitat.

PD3: Descobreixo les postals de Nova York de l'Àlex Sáez i li demanaria que mantingui els breaks que fa al bloc sobre la ciutat més trepidant del planeta.

PD4: M'ha fet il·lusió veure el palamosí Jaume Soler fent d'analista de vela a Teledeporte i que, fins i tot el Rei, s'hagi interessant pels comentaris en el seu bloc, que és un referent a l'Estat espanyol. Felicitats Jaume!

Música / Don't Let Him Waste Your Time # Jarvis

PD: Retorn inesperat a l'Aradi després de molt temps.

PD2: The Bourne Ultimatum, un entreteniment per evadir-se.

PD3: Fotògrafs per la Pau ha remodelat el bloc i ja preparen l'imminent viatge a Srebrenica en el projecte Krava.

PD4: Em va agradar que Joan Laporta no faltés divendres a la cita del Club Tennis Aro per jugar, un any més, el Torneig Pares i Fills.

Ha passat una altra vegada i són ja massa i massa problemes amb les infraestructures de Renfe. I aquesta situació genera un estat d'impotència entre els usuaris habituals més afectats amb els trens de rodalies. Quan reiteradament es repeteix el problema, necessites una garantia o, si més no, una esperança. Però amb Renfe, res! La resultant són picabaralles polítiques com altres vegades ha passat en casos com el Prestige, el metro de València, l'aeroport de Sabadell... La lamentació és que la politització de les infraestructures, la sanitat, la justícia, l'educació, l'aigua, la lluita contra el terrorisme, Iberia, etc. acabin perjudican el propi país perquè no s'ha dissenyat amb una finalitat concreta sinó que ja han nascut amb un objectiu concret.

La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han mostrat les seves discrepàncies sobre la data d'adjudicació de la terminal sud de l'aeroport del Prat. La topada la van protagonitzar ahir ERC i el PSC: el republicà Jordi Portabella, tinent alcalde del consistori, i Manel Nadal, secretari de Mobilitat. Nadal va afirmar que la Generalitat "no té pressa" sobre el calendari de resolució d'aquesta instal·lació aeroportuària, que Aena preveia per a l'abril, i que en la decisió final l'opinió del govern "serà determinant".

Però Portabella ha estat el primer en qüestionar els terminis i reivindica que es defensin els terminis previstos "perquè no hi ha cap justificació per enderrarir-los" i ha suggerit que si l'adjudicació es vincula a una aspecte polític, "fa sospitar que darrere hi hagi una decisió política". Ells mateixos en ho posen en safata i evidencien que la T Sud del Prat ja neixerà qüestionada.

Tot plegat, males vibracions. Amb Zapatero pel mig, Iberia moguent els fils a benefici de Clikair i Star Alliance amb ganes de quedar-se la T Sud. I males vibracions per a un eix comunicatiu vital per al nostre país i que necessitem per adaptar-nos al rapidessa a la màquina del tren que condueix els països capdavanters d'Europa i també, del món. I quan ens referim al Prat, la infraestructura és massa seriosa com per no fer les coses ben fetes. Després, amb poc temps, serà fàcil comprovar si s'ha jugat o no amb els avions i, en definitiva, si s'ha jugat o no amb el desenvolupament i el prestigi de Catalunya.

Música / Otherwise # Morcheeba