![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montilla. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montilla. Mostrar tots els missatges
El cansament dels usuaris de rodalies de Renfe ha acabat amb incivisme. El sabotatge no té raó de ser però evidencia la impotència que senten molts dels passatgers que diàriament tenen el mèrit d'utilitzar el transport públic, precisament, la gran reivindicació del pensadors que dissenyen Barcelona i l'àrea metropolitana. El sabotatge d'anit es va produir només unes hores abans de la visita que mantindran avui Montilla i Zapatero a Barcelona, i quina casualitat que les infraestructures centraran la trobada. De president a president. Del PSOE al PSC i s'hi pot afegir tranquil·lament el PSC de l'Ajuntament de Barcelona i el PSC de la Diputació de Barcelona.
Les nostres infraestructures no és un peatge que només han de pagar aquests governants socialistes però la mancança és tan històrica com des de que es va posar de moda a l'Estat el café para todos, que va servir per tractar l'inici de la transició després de la mort del dictador. I el primer símptoma dels contrasentits que hem patit a Catalunya ja es remunta al 1992 amb una infraestructura que encara no ens expliquem i és l'AVE entre Madrid i Sevilla. És, per tant, des de fa quinze anys que Madrid avança a una velocitat que Catalunya només pot fer que desitjar. I ni el PSOE, el PSC, CiU i el PP podem, ara, amagar el cap sota l'ala perquè els usuaris ja estan tips de dèficits com aquests a rodalies i a l'aeroport del Prat.
Música / De Cara a la Pared # Lhasa de Sela
Montilla serà a Madrid pel 6-D
El president de Catalunya, José Montilla, serà demà a Madrid per a la recepció oficial que cada any se celebra al Congrés dels Diputats amb motiu de l'aniversari de la Constitució espanyola. El nostre molt honorable ha decidit assistir a aquest acte tan tradicionalment espanyolista per mostrar el seu suport a la commemoració. La veritat és que el President podia haver inventat o trobat mil excuses per evitar aquesta polèmica però no ens enganyem... ja sabíem a qui Esquerra havia fet nuvi. I el problema no és Montilla, ni el PSC-PSOE, com abans passava amb Maragall: el drama torna a ser la núvia. Molt honorable: vostè vagi on vulgui i amb qui cregui -suposo que té les seves conviccions- però amb ERC aquest pacte no torna a tenir cap sentit. La política també són les formes no, Carod i Puigcercós?I no calen ni cent dies ni tres mesos per comprovar una vegada més que ERC fa tres anys que ha traïcionat els seus principis i ara ens promou tot això de l'Entesa, que no té cap sentit per a qui se sent català i no es ven per quatre plats de gestió. Perdò! Volia dir per quatre conselleries, que ve a ser el mateix. Per cert, on seran els de la núvia demà?
Música / You'll Think Of Me # Keith Urban
Montilla és més Pujol que Madí
Veient el reportatge de 30 minuts sobre Montilla comproves que el nou President representa una bona part de la trajectòria de molts catalans que ara tenen la seva edat. Montilla mostra en el documental que és un home fet a si mateix (self-made man), sense grans pretensions però que té la virtud de liderar un altre perfil de catalanitat. Podríem dir que Pujol encarnava al de tota vida, potser fins i tot al català més rural. Amb Maragall, la identitat va canviar i va ser el paradigma dels qui el van idolatrar: els cosmopolites culturetes. I amb Montilla, el perfil ha canviat. És el dels altres catalans, que són molts, i que s'identifiquen amb la seva trajectòria. Potser no són ni els rurals, ni els culturetes, però si són els humils que han començat del no res i són de la cada vegada més gegant àrea metropolitana.En el 30 minuts, amb Montilla i la seva promocionada segona esposa, Anna Hernàndez, comproves que per guanyar unes eleccions necessites proximitat -també carisma i ell no en té- però, especialment, observes que no calen assessors milionaris a l'estil David Madí, que només representen les elits del país. I els escollits pels diners, en democràcia, no guanyen unes eleccions. En el nostre cas, més ben dit les han perdut.
Música / Kiss # Art Of Noise - Tom Jones
Centre de gestions MontillaAcaba de crear-se la companyia Montilla S.A. que es dedicarà a la gestió de Catalunya. Però només de gestió perquè per gestionar ideologies identitàries no està preparada. La companyia Montilla té més de set clients potencials que en aquest inici del segle XXI han volgut que el president de l'accionariat sigui un gestor. Però la gestió de la indentitat ni es compra ni es ven: es té!
Els nacionalistes catalans potser quedarem com a romàntics, reductes, primitius i cavernícoles però sempre tindrem el nostre orgull. Amb els temps que corren seria més fàcil apuntar-se a la tendència guanyadora i autoimmolar els sentiments, però la nostra raó de ser no necessita cap centre de gestions. Volguem o no, ens ho sentim o no, ara si!, ja formem part d'una empresa de gestions que té la seu de la multicional a Madrid.
Els nacionalistes catalans potser quedarem com a romàntics, reductes, primitius i cavernícoles però sempre tindrem el nostre orgull. Amb els temps que corren seria més fàcil apuntar-se a la tendència guanyadora i autoimmolar els sentiments, però la nostra raó de ser no necessita cap centre de gestions. Volguem o no, ens ho sentim o no, ara si!, ja formem part d'una empresa de gestions que té la seu de la multicional a Madrid.
Música / Owner Of A Lonely Heart # Yes
El poder es té i no se suposa
Arribo a casa amb la notícia que el Tribunal Suprem anul·la el trasllat de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions a Barcelona, un canvi que en el seu moment van pactar els presidents Zapatero i Maragall. El Ple de la Sala Tercera ha acceptat els dos recursos que es van presentar en el seu dia en contra d'aquesta decisió: el de la Comunitat de Madrid -lògic- i el del treballadors. També lògic. Segons fonts jurídiques, la sentència es farà pública els pròxims dies.I quina coincidència que tant l'atreviment fallit de l'OPA de Gas Natural com ara el trasllat de la CMT s'haguessin aprovat amb el futur president de la Generalitat, José Montilla, com a ministre d'Indústria. I ara ho és Joan Clos! O sigui, que si els catalans no ens en sortim ni jugant amb l'àrbitre a favor poca cosa tenim a fer. I és que una vegada més, Madrid ha fet ostentació de poder, un dels valors d'una capitat d'un país que Barcelona mai tindrà. I el poder és té: no es compra ni es cedeix i, si cal, se n'abusa. I Madrid ja té el 90% de les seus de les companyies relacionades amb telefonia i les tecnologies de la informació d'arreu de l'Estat i si poden tenir el 100%, el tindran. El que deiem, poder!
Però tampoc ens deixem influenciar. El mateix poder que exerceix Madrid sobre Barcelona, la capital catalana també el té indirectament sobre les altres capitals de comarques catalanes. Per tant, els qui estem acostumats a aquests rols de poder i a aquests cercles economics predominats ja sabem de què va la història. Barcelona va guanyar, com passa tan sovint, una batalla de la guerra de la CMT. El mateix, de fet, que li passaria a Girona si es plantegés algun dia tenir qualsevol de les imponents seus que hi ha a l'Avigunda Diagonal.
Música / Downtown Train # Tom Waits
;;
Subscribe to:
Missatges (Atom)
Entrades
