Publicat per Eduard Batlle a 12:47:00 a. m.

Gerald Ford
La mort del 38è president de la història dels Estats Units em fa sentir enveja per la transmissió d'un patriotisme que a Catalunya és impensable. Sabent que els nostres polítics cada vegada més es fixen i copien les campanyes nord-americanes -amb defectes inclosos- estaria bé que també adoptessin la mateixa qüestió d'estat quan morís un president i també, lògicament, en altres temes rellevants pel que fa la identitat.

Amb la pèrdua de Gerald R. Ford els Estats Units, com a país, transmeten la sensació que cal retre homenatge a una part de la seva història. Un orgull, una llegenda presidencial i alhora un referent de la mateixa nació. I aquest sentiment tan arrelat te l'acaben transmeten, especialment, quan visites Washington, la seva capital política i on es desfan per lluir les seus governamentals.

Aquí, a casa nostra, és evident que no tenim aquest sentiment presidencialista, ni som un estat, ni som la potència dominant de la Terra... D'acord. Però ara, precisament, que tenim un líder abocat a la gestió almenys és un bon referent valorar l'adéu tan patriòtic que rebrà Gerald R. Ford.

Música / Thunder Road # Bruce Springsteen & Melissa Etheridge

 

Etiquetes de comentaris:

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)