Publicat per
Eduard Batlle
a
7:43:00 a. m.
La violència és mediàtica
Una baralla en el metro de Madrid s'ha convertit en un boom al portal Youtube. Les imatges no són res de l'altra món que diàriament no passin en qualsevol altre ciutat espanyola però el fet de què la lluita entre joves quedés enregistrada per les càmeres de televisió del metro ha permés obtenir les imatges. I una vegada penjades a la xarxa, han estat un èxit espectacular de visites. Habitualment, ens fem un tip d'observar la societat nord-americana i criticar els seus valors però aquesta és una petita mostra de què cada vegada ens assemblem més a ells.
El consum dels nord-americans per la violència fa molt més anys que existeix, on fins i tot tenen programes especialitzats sobre tragèdies, però també tenen la possibilitat de comprar aquestes imatges per Internet. Veure accidents amb víctimes mortals es paga més que un sense víctimes. Però cada vegada som menys diferents. La societat dels gratacels, centres comercials, estrés, consumisme, obessitat, violència, mestissatge, control policial, defensa de les fronteres, violència urbana, armes domèstiques... ens sedueix més del que ens pensem.
El consum dels nord-americans per la violència fa molt més anys que existeix, on fins i tot tenen programes especialitzats sobre tragèdies, però també tenen la possibilitat de comprar aquestes imatges per Internet. Veure accidents amb víctimes mortals es paga més que un sense víctimes. Però cada vegada som menys diferents. La societat dels gratacels, centres comercials, estrés, consumisme, obessitat, violència, mestissatge, control policial, defensa de les fronteres, violència urbana, armes domèstiques... ens sedueix més del que ens pensem.
Música / Pink Houses # John Cougar Mellencamp
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Totalment d'acord. No hi ha res més patètic que veure celebrar el Halloween a Vic. Importar la violència és terrible, però el Halloween és decadència pura i dura.
tens tota la rao, enlloc de només fixar-nos amb els ataks de la cultura espanyola ens hauriem de fixar més amb els de l'americana que és realment la que tots els paisos "occidental" estan "acceptan".
Un clar exemple és la lluita de que et doblin la pelicula al català enlloc del castellà i la gent no s'adona o potser si que la pelicula transmet els valors yankies encara que la doblis
és la romanització avui en dia no fa falta fer servir l'exercit, amb un segle tots acabarem sent americans...
És ben trobat el teu escrit i el joc que has fet amb la bandera i la música. Elogio la teva imaginació que tanta falta ens fa a qui no la tenim
Publica un comentari a l'entrada