Les enfants de Don Quichotte

Ja sabem que aquestes festes de Nadal no tothom les viurà igual i per això cada vegada més gent esquiva aquests dies de felicitat artificial per no caure en el consumisme. Ens mou la febre la comercial per la necessitar de tenir i moltes vegades els regals no fan res més que cobrir uns buïts. Però només omplim els buïts individuals morals perquè volem comprar la nostra tranquil·litat anímica i, només, la nostra. Perquè si prescindim del consum innecessari i ens traiem la careta de la felicitat artificial veure'm que hi ha un altra Nadal. Un altra Nadal més humà i solidari a poca distància de casa nostra i que no té una setmana de caducitat sinó els 365 dies de l'any.



Precisament, l'ONG Metges del Món ha repartit aquests dies a París 300 tendes de campanya perquè els ciutadans que vulguin tinguin consciència del que significa passar una freda nit d'hivern al costat del Senna. La plasticitat lluminosa del Nadal de la Torre Eiffel, Notre Dame i els Camps Elisis xoca amb que s'autoanomenen Les enfants de Don Quichotte i que cada vegada són més. Són els qui no poden omplir els seus buïts individuals morals perquè no poden comprar la seva tranquil·litat anímica. I, només, la seva.

Música / Sometimes Love Just Ain't Enough # Patty Smyth and Don Henley

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Eduard,
Et felicito pels teus escrits, que llegeixo assiduament, i sobretot per aquest darrer. Malgrat tot deixa'm desitjar-te unes bones festes, ja que possiblement és el millor que es pot desitjar en unes festes que certament, com estan concebudes, només omplen buits.
Una abraçada
Toti Negre
www.totinegre.com