Bloc de l'Eduard Batlle

El president del FC Barcelona ja té el seu elefant particular. Mèdiaticament, l'oposició li ha aplicat el mateix mètode que ell va utilitzar contra Núñez, amb el famós Elefant Blau, a través d'una moció de censura. Són temps diferents però la finalitat és la mateixa. I és que el vot de càstig contra el president del Barça ha anat augmentant a mida que s'acostava l'hora de la veritat. I ara ja és una realitat i de futur. Laporta encarnava un canvi que el soci ha acabat valorant que no era real, sobretot, producte d'aquests canvis de personalitat i d'una egolatria desmesurada. Per això, l'ombra de Sandro Rosell ha estat cada vegada més allargada a través de l'èxit d'Oriol Giralt.

Laporta té poc crèdit però té dos anys, els que li queden de mandat, per intentar que la seva gestió sigui valorada pels socis després d'un gran inici. De moment, està contra les cordes però continua sense utilitzar la tàctica adequada. Ha fet bé en demanar disculpes públicament, però en el seu rol artístic cada vegada més es decanta per una posada en escena que evoca el nuñisme. I això al soci tampoc li agrada. El més fàcil és pensar que si Laporta encarnava un canvi, el més lògic és que ho continuï demostrant. I amb un clar objectiu que s'ha perdut de vista en els darrers anys: el Barça està molt per damunt de qui el representa. Encara que ja se sap... baixar les escales de llotja i sentir-se un Cèsar davant d'un coliseu rendit és lògic que transformi a qui té ganes de sentir-se venerat. I ara és un ídol caigut.

Però Laporta té carisma i estic convençut que se'n sortirà, tot i que també m'agradaria que d'aquí dos anys la presidència fos per a Sandro Rosell. I la llàstima és que una vegada més s'han polititzat i es polititzaran unes eleccions en les quals el Barça n'és el protagonista indirecte. Però és clar... amb tants interessos, fins i tot, els grans mitjans de Barcelona han pres partit.

Música / Se a vida é # Pet Shop Boys

PD: El PSOE té una gran maquinària guanyadora i el darrer 37è Congrés n'és la prova. El partit sap encaixar en aquesta Espanya plural i sortir-ne el gran beneficiat. Avançant a través d'eslògans s'ha convertit en el partit de futur i al mateix temps sense opositors que li puguin contrarestar el poder. Té la dreta espanyola sense un líder imponent i un catalanisme dividit. L'altre ull és el que mira cap el País Basc.