Una victòria i una derrota


Amb l'adéu d'Antoni Bassas el periodisme queda tocat. I no només per les formes sinó pel fons, que és el més preocupant. Hi ha una doble lectura maquiavèl·lica en tot aquest procediment de Catalunya Ràdio perquè això de "discrepàncies amb la direcció" és massa diplomàtic. I ja és casualitat que dos dels referents periodístics del país dels mitjans públics, com Mònica Terribas i Antoni Bassas, no tinguin un canal d'informació a partir de dilluns vinent. I tot plegat, és per una decissió políticament incorrecta.

Són dos informadors de la famosa crosta, perquè negar-ho. Per això la seva momentània retirada s'ha d'interpretar com una derrota i una victòria. Derrota perquè la informació dels qui es creuen el nostre país saben i han comprovat el preu que s'ha de pagar. I és una victòria per a tots aquells que fa anys que esperen aquest moment: "som al govern i cal fer-ne ostentació". És el poder. I tant abans com ara, la professió queda tocada i evidencia les febleses de Catalunya i del periodisme lliure i independent que necessita el país per progressar. Per tant, gràcies pels catorze anys de catalanitat Antoni! I sort, molta sort!

Música / The Only Ones # Reamonn feat. Lucie Silvas

PD: Esof2008, més que un fòrum de la ciència.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

D'acord. Ara, però, cal mirar endavant. Per tant, jo crec que cal donar un vot de confiança a la Neus Bonet. La conec. És una professional honesta i també s'estima el país. La llàstima és que la nova temporada arrencarà coixa per com ha anat tot aquest lamentable procés. I molta gent adoptarà una actitud apriorísica i negativa envers la gent que faci El Matí a partir del 8 de setembre.

Anònim ha dit...

Entre d'uns i d'altres estan destrossant una emissora, un treball de 25 anys. L'esforç i el somni de molta gent que ha estat empentant aquesta casa desde molt temps.

Amb l'acomuadament d'en Bassas fan pales aquest anim de trencar Catalunya Radio i convertir-la en un corralet d'amics, enlloc del portaveu d'un pais.

No en saben el que significa la paraula "RADIO" amb majuscules aquesta gent. S'han trobat una joguina i no saben com funciona. I l'acabaran trencant del tot, si algu no ho evita.

Antoni, molta sort alla on vagis i tant de bo alguna vegada puguis tornar a la teva casa: Catalunya Radio, ben aviat.

En cuant a la Neus Bonet dos punts. 1, no te prou talla per un programa d'aquesta envergadura. 2 Sera una titella dels sociates, una marioneta.

Anònim ha dit...

Una victima del poder sociata en aquesta Catalunya que afronta el canvi cap a l'espanyolisme. I la Neus Bonet pot fer encara que la SER tingui mes oidors, tal com volen

Eduard Batlle ha dit...

Merci pel comentari Toni.

Anònim ha dit...

Avui buscava per l'internet un espai que aglutinés als que com jo ens morim de ganes de fer el boicot a Catalunya Ràdio, però per què? Per què torni l'Antoni? Diria que la fractura entre l'Antoni i la Direcció només es repararà amb un canvi de Direcció, i això tan sols ho podem arreglar a les urnes. Però quines urnes? Aquelles on escollim els polítics dels que ens sentim tant i tant "orgullosos"? Tot plegat és joc de nyaus, i el que més em fot és que em plantegi de fer el boicot a una emissora que m'estimo, només que ara la veig com si li hagués sortit un proxeneta que me li ha pintat els llavis de vermell, li ha posat una mini molt mini i l'ha col·locada en una cantonada. Al final no serà bona ni per fer cantonades, i el proxeneta què hi haurà guanyat?

Anònim ha dit...

Hi ha una contradicció en el teu post. La Terribas no ha estat rellevada sinó ascendida. Es la Directora de TV3 i hem de pensar que sacsejarà tota la cadena per fer una programació en clau nacional. En Bassas feia la gara gara als sociates i als multicultis: a les tertúlies hi havia gent com l'Oliver (l'economista oficial del PSC) l'Oriol Bohigas (maragallista de pro) la Mila Perez Oliva (el pais) en Lluís Foix i en Portabella (progres estupendos) la Gemma Lienas, l'Antoni Puigverd, en Joan Subirats i tants altres. La mateixa Cullell que ha fet plegar en Bassas havia estat a les tertúlies. El seu era un programa acomodatici amb el poder i partidari de la sociovergència.