![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_vhE6OKUNWerSyb09mn4LwoJmN6dW3hOuGWuEmcasPn8dHwVtDOx-G2M4mUePjlBO82Dui3km9nl1W8ftEHeCLFd3F6EZq2foV38YEaRwc=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Divendres a la nit, després de la IV edició dels Premis AJEG, vam parlar sobre el present de Catalunya amb dues persones que tenen la sort i la responsabilitat de dur l'escut de la Generalitat al pit. Vaig observar com hi havia dues visions diferenciades però al mateix temps reals sobre les dificultats en què es troba el nostre país. El panorama pot ser molt més esperançador si es pensa en les possibilitats de progressar que té la nostra terra, que sens dubte les té. Per contra, el sentiment patriòtic queda diluït i hauria de ser el nostre valor afegit després de tants anys d'una identitat pròpia.
Però existeix aquest conservadorisme general producte de la bonança que fa que Catalunya estigui enclavada entre els qui ja els va bé com està, perquè en treuen molt profit, i els inconformistes, que no volen que el somni d'un govern progressista d'esquerres sigui aquest present. I en aquest dilema anem sobrevivint, amb amics de futur als quals desitges el millor, però entens que el país té un preu i que la majoria no el volen pagar. I així doncs, mirar el futur sense un objectiu definit, clar, transparent no s'avança cap a l'excel·lència. Volem sentir-nos orgullosos de progressar com a col·lectiu (no ens enganyem, com Madrid, que s'està convertint en una gran urb mundial). Per aquest motiu, ja va bé que el poble visqui pensant en l'individualisme, estigui entretingut, i no pensi en més enllà de viure amb certes comoditats. Però mai s'hauria d'oblidar que el país està molt per sobre de tots nosaltres, fins i tot, de qui ens representa.
Però existeix aquest conservadorisme general producte de la bonança que fa que Catalunya estigui enclavada entre els qui ja els va bé com està, perquè en treuen molt profit, i els inconformistes, que no volen que el somni d'un govern progressista d'esquerres sigui aquest present. I en aquest dilema anem sobrevivint, amb amics de futur als quals desitges el millor, però entens que el país té un preu i que la majoria no el volen pagar. I així doncs, mirar el futur sense un objectiu definit, clar, transparent no s'avança cap a l'excel·lència. Volem sentir-nos orgullosos de progressar com a col·lectiu (no ens enganyem, com Madrid, que s'està convertint en una gran urb mundial). Per aquest motiu, ja va bé que el poble visqui pensant en l'individualisme, estigui entretingut, i no pensi en més enllà de viure amb certes comoditats. Però mai s'hauria d'oblidar que el país està molt per sobre de tots nosaltres, fins i tot, de qui ens representa.
Música / Somewhere Only We Now # Keane
Etiquetes de comentaris: Catalunya
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada