Bloc de l'Eduard Batlle

Ve el llop i ja ha posat les coses més difícils als ciutadans i, especialment, als joves que es volen comprar el primer habitatge perquè la solució mai haurien de ser el minipisos. I vindrà el llop i per això algunes grans immobiliàries del país ja s'estant preparant, encara que la valenciana Llanera ja ha caigut. I circulen uns rumors....

Ahir mateix , la ministra Chacón va ser a Girona perquè la campanya per a les generals ja està en marxa i va anunciar ajuts per intentar incentivar els joves que, segons va recordar, són a la cua del rànquing europeu en voler marxar de casa. Quin ministeri més calent per al debut de la ministra catalana! El govern socialista és qui ara paga els mals resultats d'una especulació sense límits que va permetre que força constructors guanyessin molts diners i ràpidament. I el PSOE ja no hi és a temps per al segon combat electoral ZP-Rajoy.

Però si ve el llop i la bombolla es desinfla d'acord que hi perdran molts, però també alguns dels qui s'han dedicat a jugar amb el totxo amb la complicitat dels governs locals, petits i grans. Perquè la màquina dels diners donava per a tant que a tothom ja li anava bé aquesta font d'ingressos i per descomptat als ajuntaments i les entitats d'estalvis. I fet el cim ara comença la davallada i està per veure els resultats: entre els qui creuen que serà una estabilització passatgera i els qui pensen que el llop podrà, fins i tot, amb la casa de rajols dels porquets fins fa poc milionaris. No queda gaire per veure com acaba el conte.

Música / Tomorrow # Avril Lavigne

PD: Google presenta Android, les seves credencials per als mercat dels mòbils.

PD2: Després de la crisi al PP de Girona, comença a ser vox populi a Convergència. Si es va apostar per Puigdemont.. Una vegada més, alea iacta est. I van...

PD3: L'XTEC ja anuncia un servei més al món educatiu: XTECBlocs.

PD4: Vic organitza aquesta setmana l'e-week, set dies d'un mèrit que cal lloar.

PD5: M'agrada que Francina Boris rebi avui una menció d'honor als Premis Nacionals de Radiodifusió.

PD: Cafè amb Salvador Maneu. Una vegada més comprovo que Càritas a Girona està en bones mans.

Sarkozy ha tret rendiment d'una crisi diplomàtica al Txad per demostrar el seu lideratge. Arribar a Madrid com a salvador (a la pràctica d'un error propi) i que un govern socialista li hagi d'agrair el gest, ha descol·locat a un executiu que ha demostrat que la política internacional encara li queda gran. Una evidència més que Sarkozy s'ha convertit, tot i les crítiques, en el nou líder espiritual d'un país que estava molt debilitat en el darrer mandat de Chirac. Amb una autoritat populista, s'ha aprofitat de la davallada de Ségolène Royal i els constants debats interns dels socialistes francesos per demostrar que després d'ell ja no hi ha ningú més. I això només en sis mesos, unes vacances de luxe als Estats Units, socialistes al seu govern i un divorci. I políticament, té ara el millor dels escenaris sense grans estratègies: ha enfortit el seu lideratge alhora que l'enemic s'ha debilitat per si sol.

Si la dreta espanyola del PP necessita un miral per trobar un nou perfil, ara ja el té. I segur que més d'un haurà pensat aquest cap de setmana en què Sarkozy és el retrat robot ideal. I més encara, si s'ha plantejat comparar Rajoy amb el president de la república francesa.

Música / Boa Sorte, Good Luck # Vanessa da Mata & Ben Harper

PD: Un bon balanç de l'e-Findex 2007 de Càceres, que ahir va acabar.

PD2: Paula Radcliffe, una lliçó mediàtica més a NYC de com córrer sense estil, però acabar guanyant. Una descoberta sobre la maratho: Entrinandu.

PD3: El viatge a l'amor, el nou llibre d'Eduard Punset, a qui no caldria qüestionar mai el seu programa Redes en una televisió pública.

PD4: Una casa a la Toscana i les ganes de viure.

Sabia que Once m'agradaria. La crítica i els premis com el de Sundance posaven el llistó alt però comprovats els resultats, cal lloar l'estrena de John Carney. Homenatge a la música i excel·lent rendiment de dos actors com Glen Hasard i Marketa Irglova que s'han fet un nom ràpidament. Talent interpretatiu, bona música i una ciutat com Dublín, que un sempre s'imagina amb aquest cel gris i temps humit. Una bona pel·lícula que sap trobar el seu punt entre el gènere musical i el cinema realista.

Música / Star Star # The Frames

* El destí barreja les cartes, nosaltres les juguem *

PD: Catalans a Dublín, el portal dels catalans que viuen a la capital irlandesa.

PD2: Avui acaba l'eFindex 2007 a Càceres, una trobada internacional de blocaires que ja és una referència.

PD3: Els Pets, el primer grup català a Second Live.

PD4: Visió sobre el 3.0 en un article a El País.

PD5: The Shock Doctrine, una mostra que Naomi Klein no té límits.

Artur Mas comença a apostar per les TIC en la nova era comunicativa. Té el mèrit de ser el primer polític de renom amb videobloc, però l'innovador, una vegada més, és l'amic Carles Puigdemont, que sempre intenta anar un pas més per endavant a la xarxa. A Catalunya no tenim les diferències horàries dels Estats Units, on va néixer aquest concepte de text, veu i imatge personal perquè tots els mitjans de comunicació del país tinguessin al mateix moment les declaracions dels candidats a la Casa Blanca. I a més, s'eviten les possibles males interpretacions. El mateix missatge per a tothom i al mateix instant.

Ara, Mas intenta apropar-se als internautes a través d'un canal de comunicació que, amb poc temps, es convertirà en el referent dels ciutadans perquè és un canal més que els polítics no poden desaprofitar. Més val apuntar-s'hi a temps i generar noves expectatives. I just Mas fa el canvi quan CiU sempre ha badat amb els mitjans de comunicació i, a més, ha fet tard amb els blocs. Un mèrit que el socialisme li ha guanyat la partida i en molt poc temps.

Música / Diary # Alicia Keys

PD: M'ha agradat la campanya Per Fires, el català va amb tu. Bona iniciativa a Girona.

No hi ha termes mitjos. Després de fer-se pública la sentència de l'11-M i descartar-se ETA en els atemptats, Eduardo Zaplana i Ángel Acebes haurien de desaparèixer del mapa polític. Per ètica, moral, dignitat, responsabilitat, credibilitat, orgull i manipulació haurien de, fins i tot, demanar disculpes als ciutadans espanyols. Si, justament, Zapatero ho feia hores després al Congrés (per segona vegada) per la crisi de les infraestructures a Catalunya...

Ha estat la victòria de l'estat de Dret davant de la calúmnia dels últims dies d'un govern que va intentar crear una gran mentida. I amb Acebes i Zaplana no s'acaba tot: la Cope i El Mundo també són mitjans que han conspirat i han ajudat a promoure «la ineficiència» d'uns jutges i, ara, volen que sigui del sistema policial. Quina barra! Amb la seva responsabilitat periodística, van promoure la teoria de la conspiració molt interessadament.

31 d'octubre de 2007: Morta la farsa, visca la justícia!

Música / Tetes de Bois # Battiato

PD: Modest Cuixart ens ha dit adéu. El seu llegat es valorarà en els temps. Queda la Fundació Cuixart i el prestigi.

PD2: Error imperdonable el del DVD editat pel departament d'Educació amb les Tres Bessones com a instrument de promoció. Sánchez Llibre té raó i els altres clubs catalans ignorats, també. Tot i la gran inversió, ara encara més despessa pública per refer l'error.

PD3: Dinar a Vallromanes: Mont-Bell. Molt recomanable.

PD4: Totalment d'acord amb Carod: «En els aspectes essencials que afecten el país, Catalunya no hi pinta res».

Que Zapatero vulgui publicar avui un article a La Vanguardia titulat Rendir cuentas és que la cosa és molt greu. A més, que Zapatero no fulmini la ministra Álvarez és que aquesta política té set vides i ha d'estar molt ben connectada amb el president espanyol: els interessos només són el de ser la futura candidata a Andalusia? I que LV publiqui aquesta carta és que pot ser tan camaleònica com calgui per a cada moment de la història de Catalunya i Espanya. Les vendes són les vendes (el poder és poder) i sinó que li preguntin al conde per què un bon dia es va decidir publicar tants anuncis a classificats amb l'etiqueta XX.

La crisi per la gestió de les infraestructures segur que ha alertat els indicadors de la sala de màquines del Carrer Nicaragua i de Ferraz. Quan això passa és quan s'activen mecanismes com aquests. Ara potser ja és tard, però l'estratègia d'intentar demanar perdó als ciutadans encara pot donar un bon resultat electoral, sobretot, per quina va ser l'actitud de l'últim president i quina pot ser l'alternativa. M'ha dit el meu cosí (no és polític, ni periodista) que Rajoy té molt descrèdit entre els seus i que ZP...

Música / Dirty Girl # Eels

PD: El Just M. Casero, més que un premi a Girona. Per cert, Roger Casero també ha felicitat amb un bloc i un Youtube la seva dona. Felicitats Sira pels 30!

PD2: M'ha agradat que Cristina Alsina i Pia Bosch, amb bloc, siguin les col·laboradores del nou portal del Diari de Girona.

PD3: Pujol no para. Ara, un debat públic sobre educació.

PD4: Arriba la Marathon of New York. Una cursa molt especial.

PD5: L'Editorial Gedisa ja té a punt un còctel per celebrar els trenta anys.

Un helpdesk sobre el començament de l'escriptura en els llibres que no té pèrdua.

Música / Vieni via con me # Paolo Conte (Després de diumenge, l'Auditori de Girona el recordarà per temps. El mestre no va fallar!)

* En el món virtual hi ha més possibilitats que arribis a tot el teu potencial *

És normal que els diferents estadis de governs socialistes defensin la visita d'ahir el president Zapatero per demanar disculpes pel caos ferroviari a Catalunya. Per exemple, amb Aznar i les seves formes autoritàries, aquest gest públic hagués estat impensable. Clar que les majories absolutes també et permeten tenir la carta blanca. En aquests moments, no hi ha terme mitjos tot i els errors d'un doble govern a Catalunya (PSC+PSOE): una defensa a qualsevol preu o una crítica que passarà factura d'aquí a cinc mesos.

Per sort dels socialistes, comparar Zapatero amb el PP (Aznar, Acebes, Zaplana, Mayor Oreja...) denota altres estils de governar. I per això, amb greu errors de planificació però amb encerts importants en polítiques socials, Zapatero pot tenir la confiança d'encarar les eleccions generals contra un rival polític amb qui no confien ni els seus. I per cert, això sí que és alarmant per al nostre país: les pèrdues econòmiques que s'han generat a causa del caos.

Música / Silver, Blue and Gold # Bad Company

PD: Tot el suport al conseller Quim Nadal (amb entrevista a El País), en la tensió generada amb la ministra Álvarez.

PD2: Arriba el SIMO, una de les fires més esperades.

PD3: Artfutura, el millor festival d'art digital.

PD4: Em va agradar que Mar Poyato destaqués a RAC1 el bloc de Camil Ros.

L'evolució de les infraestrucures viàries a les ciutats de Madrid i Barcelona salta a la vista en aquestes imatges. I això, ja sense parlar de les aèrees i les ferroviàries. A Barajas, Madrid té clar en quina categoria mundial aèrea vol estar i té un govern que n'és conscient. I a Barcelona, el Prat només pot ser secundari. En les ferroviàries, comparar-se encara fa més mal, sobretot, en el moment actual en què estem: Madrid fa quinze anys ja que té el tren d'alta velocitat. I respecte les viàries, aquí anem pagant peatges i més peatges perquè no hi ha més remei si ens volen desplaçar amb certa eficiència. I com que està planificat i governat perquè així sigui, ja ens podem imaginar el 2014. Per sort, només guanyarem en un aspecte: en la categoria marítima. Si tinguessin mar...

Música / God Put a Smile on Your Face # Coldplay

* Tots coneixem el camí, però pocs el recorren *

PD: M'avisen que la Convergència que cada vegada és menys Unió començarà a preparar a consciència a partir de demà les tesis del nou catalanisme. Amb el canvi de Felip Puig per David Madí es guanyarà en credibilitat.

PD2: Restaurant Massana. El tret de sortida per a les fires de Girona.

La justícia és un dels pilars de la nostra societat, però és vulnerable. I ho és des del moment que els governs condicionen la cúpula de la seva estructura, en la famosa divisió de progressistes o conservadors. I és per això que difícilment un jutge pot fer complir la llei quan d'entrada ha d'assumir quin és el partit polític que ha seleccionat el seu perfil perquè se li puguin obrir les portes del Tribunal Constitucional, tal com ara està passant. Per tant, la toga dels grans organismes que han de fer complir les lleis que ens condicionen no és negra sinó d'un color polític producte dels resultats d'unes eleccions. Per això, la justícia no és immaculada i perd els principis de la raó i les normes. Però si els fonaments judicials trontollen, tampoc és una sorpresa perquè es pot extrapolar en tantes altres bases importants de la nostra societat: empreses, bancs, caixes, instituts, centres, universitats, hospitals, diaris, ràdios, televisions...

Música / Landslide # Stevie Nicks

* Omple cada hora amb seixanta segons que valguin la pena *

PD: Novetats de Gerard Quintana i Quim Monzó que gairebé coincideixen en el temps.

PD2: El govern italià pretén controlar els continguts dels blocs. Sempre ens quedarà la classe dels amics del Saratoga, Club Saratoga.

PD3: Califòrnia crema. Víctimes, ferits, desallotjats... i 23 focs en cinc dies.

PD4: Laporta al Senegal. Quan l'esport traspassa fronteres i es fa més humà.

PD5: Sarkozy arrisca amb un Pla Marshall contra el canvi climàtic. Reptes: fomentar el tren, energies renovables, reduir els pesticides en els camps... Sort que no té cap cosí que l'aconselli.

PD6: La Representació de la Comissió Europea a Barcelona estrena web.

Quan un malalt té un problema vol que se l'escoltin i no vol sortir de la consulta amb dos problemes. Doncs això és el que està passant en aquests moments als milers de ciutadans que més pateixen les deficitàries infraestructures del país. Se senten impotents i indignats. A més de les obres de l'AVE, ara han de suportar la mala gestió d'un govern que s'ha fet un embolic considerable a causa d'una planificació contrarellotge. I busca culpable a correcuita, tot i tenir raó. A final doncs, el malalt d'un problema n'ha passat a tenir dos i la conclusió és que la indiganció és tan general que el pacient no confia en aquests metges. Que a més a més, resulta que ara s'estan barallant entre ells.

Música / Seguirem somiant # Sopa de Cabra

Ho veig negre, com la imatge. Avui he d'anar a Barcelona i després al Vallès Oriental. Tan de bo pugui arribar a temps dins els horaris establerts. Ahir al matí em posava a la pell dels qui descarregaven la seva impotència a través de la ràdio, que suposo que ni els mateixos locutors i professionals imaginen els oportuns que poden arribar a ser. I alhora, un bàlsam de la frustració. Perquè fa anys que tenim un dèficit important en infraestructures i que Barcelona ara mateix ho exemplifica.

Però potser sí que és el cúmul de massa errors... Per haver planificat Catalunya des de i per a Barcelona. I d'un govern del PP que ens feia pagar massa peatges mentre ordenava Madrid. Perquè també hi ha moltes mancances al territori. Ara, Nadal -incansable com sempre-, Morlán i la ministra Álvarez són els encarregats de defensar l'obra de govern i els personatges a cremar. És evident que governar desgasta -que li expliquin a CiU- i en aquests moments el PSOE té moltes banderetes al mapa: governa a ajuntaments, consells comarcals, diputacions, a Catalunya i l'Estat. Per això, té més a perdre davant dels silencis interessats dels socis de govern que, amb eleccions a la vista, no volen pagar el mateix preu. En el fons, el PSOE necessita Catalunya per a les generals però fa tard si vol agafar el tren.

Música / Voyage Voyage # Gregorian

* Els obstacles són allò temible que veus quan apartes la mirada de les teves metes *

PD: El català no avança en la incorporació de nous parlants. Preocupant o el símptoma dels nous temps. El contrapès del dia és que la continuïtat de les emissions de TV3 al País Valencià estan gairebé garantides.

PD2: Xuclà tenia la pista des de l'estiu: Xavier Bosch substituirà Vicent Sanchis a l'Avui. Un mèrit de qui les clava la la diana.

PD3: El BCIN de Badalona acull demà les II Jornades TIC NEXT Qualitat de Vida.

PD4: El famós Teo de Catalunya compleix 30 anys. El temps passa i els contes perduren.

PD5: Pep Guardiola, sis anys després, és absolt de les acusacions de dopatge. Queda l'orgull humà d'un final feliç judicial lamentable.

PD6: Un pas més dels blocs i dues descobertes a la xarxa: Micocat.org i Pescagirona.com.

Trenta anys són una etapa molt breu d'una història. Però en l'actualitat, les tres dècades ens donen una perspectiva de l'evolució de Catalunya després de gairebé 32 anys de la mort del dictador. És un temps que el nostre país ha patit convulsions importants i ha anat adaptant-se als canvis amb mentalitat acollidora. Perquè som terra receptora i si primer va ser el ciutadà de la resta de l'Estat, ara ens trobem en ple procés d'integració de l'immigrant que prové del nord de l'Àfrica i els països de l'Est. No és fàcil anar digerint aquests transformacions socials i culturals, i evolucionar com a país, com a llengua i alhora mantenint la nostra identitat. Potser per això, el català té tantes fraccions i opcions polítiques.

Hem complert en molts indicadors que demostren que hem progressat com a conjunt. Però també n'hi ha d'altres que no hem sabut afrontar o hem preferit amagar el cap sota l'ala. Madrid sempre ha estat una bona excusa per buscar un culpable però també ens ha castigat perquè té l'arma del poder i el control autonòmic. En tot cas, trenta anys han servit per demostrar que els catalans som receptius, acollidors i que hem respectat el famós cafè para todos. Ara, després de la gran punt d'inflexió dels Jocs Olímpics, amb el fracàs del Fòrum de les Cultures, el nostre país encara el segle XXI amb criteris que recullen tot tipus de mentalitat. Entre aquest dibuix de pensaments, amb moltes divisions de catalanitat i sense un objectiu clar, avancem. El 2037 en podrem tornar a parlar.

Música / No és nou # Gossos

PD: El vídeo de LV sobre l'agressió a una jove equatoriana segur que serà un dels més vistos del dia.

PD2: El nou llibre de Quim Monzó Mil cretins ja és a punt.

PD3: Rajoy, com sempre, demostrant la seva capacitat de lideratge: ara sobre el canvi climàtic. El PP té un problema a cinc mesos vista.

PD4: El Col·legi de Periodistes de la demarcació de Girona entregarà dijous els premis de les Mosques de la Informació 2007.

L'acte d'ahir de la Comissió de la Dignitat va ser un èxit. Més de 12.000 persones van donar suport a una convocatòria reivindicativa que ja no hauria de tenir raó de ser si s'hagués tornat a Catalunya tota la documentació furtada pels franquistes i que encara es troba a l'arxiu de Salamanca. No és un bon símptona haver d'invocar la famosa societat civil, però quan hi ha una causa global i de país, aquesta sempre respon. Tan fàcil que és qüestionar la mobilització de la societat quan no compleix en actes polítics o en els comicis electorals, que resulta que ahir va omplir el Sant Jordi per una causa històrica.

Ara representa que la devolució dels arxius necessita una pressió social, doncs ja en tenim una prova a les portes d'unes eleccions generals, que sembla que és l'únic moment que els catalans tenim dret a les nostres reivindicacions. I tenim el dret perquè ens necessiten, perquè després és quan es passen més de tres anys jugant amb els nostres interessos. Per això, Terricabras va sintetitzar molt bé que «la paciència democràtica també es pot acabar». Doncs d'aquí a la primavera és el moment!

Música / La Bohème # Charles Aznavour

PD: Räikkönen va deixar en evidència McLaren i va fer baixar de l'Olimp els déus de la mitologia de la brunete mediática esportiva.

PD2: La nova vida de l'expresident Maragall necessita el suport dels seus i el respecte del nostre país.

PD3: Que Saura vagi fent enfadar al RACC, que ja s'ho trobarà.

PD4: Avui es posa a prova el pla de transport alternatiu a Barcelona. Arrenca l'operació bus per substituir Renfe i en joc està la seva credibilitat.

Maragall va anunciar ahir una notícia esperada: l'adéu al PSC. Després de fer-ho la seva esposa Diana Garrigosa fa més d'un any, l'expresident ha tancat definitivament la porta del PSC en revelar a Catalunya Ràdio que des del juny ja no paga la quota de militant. I a més, s'ha mullat (l'àudio a Vilaweb). El distanciament amb el nucli dur del partit era evident des de que va caure com a candidat, ja que l'aparell del carrer Nicaragua tenia com a home fort a Montilla.

És la confirmació de la nova transició oficial que comença al PSC després del breu cicle de Maragall i està per veure ara el mandat de Montilla. Són dos perfils molt diferents i dues maneres d'actuar políticament, amb partidaris i contraris a cada bàndol. Desactivat el sector il·lustre catalanista, ara comanda el partit el sector més socialista espanyolista. Comptaran els resultats i els lideratges perquè el tripartit s'ha reeditat.

Maragall també ha anunciat que no serà candidat del Partit Demòcrata que promou (un motiu important tindrà) i que diferents alcaldes i alcaldesses, de qui prefereix no revelar el nom, s'han apuntat al seu projecte.

Per cert, totalment d'acord amb l'expresident: si el Constitucional resol contra l'Estatut, s'haurà de tornar a començar el procés un altre cop, ja que el que surti de l'alt tribunal no serà el que el poble català ha ratificat.

Música / 4 In The Morning # Gwen Stefani

PD: La Despensa de Laforja, un descobriment a tocar la Barraquer.

PD2: El País ja té a punt per diumenge la remodelació dels continguts del diari, amb fins i tot un canvi de target a la portada. Amb tensions internes.

PD3: Rugbi. M'agradaria que la final d'avui fos guanyada per Anglaterra, tot i que Sud-àfrica sembla invencible.

PD4: El Guggenheim de Bilbao compleix una dècada. Felicitats!

PD5: La denúncia pública de Greenpeace contra Apple perquè considera que l'iPhone té elements químics potencialment perillosos.

PD6: El doble acte de diumenge: La Comissió de la Dignitat i la tercera festa esportiva Salt Solidari contra el Càncer.

Penso que no estem en el millor moment a Catalunya perquè el president espanyol ens intenti caure simpàtic. Sort en té de tenir un rival d'un perfil tan baix com Rajoy i d'això se'n pot aprofitar per presentar experiments «desenfadats» com aquest. Disseny i màrqueting a les portes de la campanya, tal com va preparar fa quatre anys amb el famós acrònim ZP (Zapatero Presidente) i que tan bon resultat li va donar gràcies a Juan Campmany. D'entrada, quan s'està al govern, és de principi comunicatiu que el missatge a transmetre sigui d'optimisme, però d'aquí a voler-ho «dir tot amb un somriure».

Però un president que es va atrevir a dir públicament fa gairebé quatre anys (13 de novembre de 2003) que aprovaria la reforma de l'Estatut que sortís del Parlament de Catalunya, i precisament en un míting a casa nostra, ara no me'l puc creure. Hauria de ser imperdonable un compromís d'aquesta dimensió en una societat avançada i que creu en els projectes per progressar. És inadmissible la manca de responsabilitat. Clar que els PSOE també és aquell partit que fa 25 anys també deia no a l'OTAN i en només dos dies...

Música / Hank # Jack Ingram & Miranda Lambert

PD: M'avancen per correu que estigui atent als canvis de directius al districte 22 de Barcelona.

PD2: Meritòria victòria de la Penya contra el Barça. Brillant aposta d'Aíto, que per cert té bloc, a Badalona.

PD3: El Grup Hayek organitza avui la segona edició de la Jornada Generacional d'Economia.

PD4: El recent Nobel de la Pau, Al Gore, serà la setmana vinent a Barcelona. Serà a l'Inmas Forum.

PD5: Pincha la rueda de Hamilton... Ja no saben què fer. Es mereix guanyar Räikkönen la F-1 2007.

PD5: Boadella ja ha trobat el seu paper a la vida real: Fer de bufó.

Ahir vaig ser un dels afectats viaris per com concidiona el clima el nostre país: quan hi ha mal temps, més cotxes a les carreteres. Tampoc puc lamentar-me per fer un dia més cues del compte a l'àrea metropolitana de Barcelona, però com que la solució al cotxe és la ràdio comproves la impotència de molts catalans per culpa de les nostres infraestructures. Els mòbils són l'eina reivindicativa per enviar les frustracions a les emissores. Barcelona pot arribar a moure uns dos milions de persones en un dia laborable però que les autopistes quedin saturades en els punts neuràlgics i que Renfe continuï perjudicant els usuaris és una qüestió de país. I un indicador que ens fa molt mal per evidenciar el nostre nivell conjunt.

Que hi hagi milers d'afectats és la referència diària, però també hi ha la bossa oculta, que és la dels condicionats per aquesta situació: els qui han d'estar pendents de la ràdio per saber si poden o no anar a treballar a temps... o al metge, a l'escola, a fer una classe o un desplaçament. I tot per culpa dels retards dels trens i els embussos a les carreteres a causa d'un gran dèficit en inversions. I hem posat ja tantes excuses governamentals que l'usuari, sobretot els qui ho pateixen cada dia, no es mereixen més excuses. Ni que se l'enganyi més. Si les connexions del país pateixen, els ciutadans també! I ja no podem viure més temps del records dels Jocs del 1992.

Música / Littlest Things # Lilly Allen

PD: Preocupant però real l'informe de la FUNDACC: El castellà és la llengua més freqüent en els mitjans de comunicació que consumeixen els joves dels països catalans.

PD2: Una descoberta: Choocolat de Villars de Fribourg. Maître Chocolatier.

PD3: Un bon esmorzar a Montmeló a Pastisseries Viñallonga. De tota la vida.

PD4: Pendent de descobrir dos restaurants a Vallromanes: Sant Miquel i Mont Bell.

PD5: Escolto la rebel Montserrat Nebrera a RAC1. És molt intel·ligent, però no me l'ha crec políticament. Comprovo que el gat vell d'en Manuel Cuyàs, tampoc.

Va ser interessant escoltar ahir al matí com un pare intentava explicar la crema de banderes dels reis espanyols a Girona. Poc abans d'anar a escola, el fill interrogava al seu pare sobre si trobava bé que es cremessin les banderes, ja que era una tema que els seus amics en parlaven a classe. El pare, que va necessitar uns segons per pensar-s'ho, no va saber ben bé què dir. Comprensible. Parats a pensar, sense esperar-s'ho, tampoc és fàcil contestar a un nen d'aquella edat -uns deu anys- i trobar els arguments apropiats que justifiquin la nostra raó de ser més enllà d'un acte inoportú i únicament mediàtic.

El camí de l'autodeterminació és un procés que comença en aquest estadi i que s'ha reproduït en cada generació: quan un fill ha preguntat a un pare o una mare si se sent català/na o espanyol/a. Espero que, quan arribi el meu moment, sàpiga raonar-ho i trobi les paraules que recullin el nostre sentiment perquè després seran ells els qui hauran de dur a terme la transformació com a país que fa gairebé tres segles que esperem els catalans.

Música / Concrete Angel # Martina Mcbride

PD: M'agraden les cròniques de Joan de Sagarra sobre el mundial de rugbi 2007.

Joan Carretero va presentar ahir a Girona el seu projecte amb el suport del seus. Quan l'Estat espanyol tendeix a la bipolarització de la Guerra Freda entre el PSOE i el PP, a Catalunya la divisió pel catalanisme té cada vegada més tangents entre els tres grans partits CiU, PSC i ERC. Precisament, La conferència nacional d'ERC serà dissabte i Carretero s'ha anat musculant per intentar convertir Reagrupament.cat en alguna cosa més que una plataforma. D'entrada, defugir de la demagògia és fàcil quan tots els partits paguen peatges interns.

Carretero s'ha convertit en la veu de la consciència d'ERC. Amb frases com «una cosa és estar al govern i l'altra és governar» s'allunya de la direcció, de l'efervescent divisió bicefàlica entre Carod i Puigcercós, per marcar territori i captar adeptes independentistes amb una tangent directa i que suposa l'altaveu de l'autocrítica. La tesi és la regeneració i les bases són els ideals d'un eix ètic, amb el factor humà com a raó de ser per tenir el dret a l'autodeterminació. És la nova bandera de l'autonomisme a l'independentisme. La bandera que vol jugar a la lliga de la globalització com han fet altres estats europeus. Ell l'ha aixecada, ara estic convençut que només l'ha d'agafar un líder com Joan Laporta i naixerà la quarta via a Catalunya.

Música /Perfect # Simple Plan

* A Joan Carretero o se l'estima o se'l detesta *

PD: Si el Planeta té un guanyador predestinat, m'alegro que hagi estat Juan José Millás. I Boris Izaguirre, en la línia dels perfils de les comparses que se seleccionen. Què deu pensar Marsé...

PD2: Llibre rebut: El estado de Àfrica, de Matthew Lockwood.

PD3: Walter Veltroni és la nova via política a Itàlia.

PD4: Interessant article sobre el bookmarking més social.