![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_tqMNJPwy1PwoI5yyPQNhFIAu8N8Fy2Iv1yi3sNpmFtxfVa9u3Us5IlLQoBJ7clhUcs0HMUFk1kuiraPb18X457aFLXympRTaDgTTCZsHg=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
La diana és Iberdrola
Gas Natural ha topat amb E.ON en la seva lluita per aconseguir el control d'Endesa. El gegant alemany ha arribat a darrera hora per fer impossible l'operació financera. L'atac català al cor financer de la capital del reino era d'esperar que s'intentés neutralitzar des del sectors importants més espanyolistes. El PP, Aznar i els seus amics, Caja Madrid, etc...
Ara, Gas Natural pot semblar la derrotada. Però, en el fons, només ha perdut una batalla. Perquè la guerra continua i Gas Natural té "opes" preparades per donar i per vendre. Comença a circular aquesta hipòtesi i que, si tot va com està previst, en poques setmanes podria ser una realitat. I és que Gas Natural anunciarà una opa a Iberdrola.
Business és business. I aquesta història acabarà com passa a alta mar entre els grans taurons: entre ells, mai es fan mal. I a més, tothom hi guanyarà. M'explico. Endesa se sortirà amb la seva perquè no caurà a mans dels catalans. El milionari comprador només podria ser de l'estranger i, per tant, és igual si és alemany, britànic, italià o nord-americà. E.ON, doncs, també hi guanyarà perquè aconseguirà la vuitena elèctrica del món. I, per últim, Gas Natural es quedarà Iberdrola que també és una companyia apetitosa.
El degà serà...
La crisi al Col·legi de Periodistes està en vies de solució. Feia setmanes que s'estava buscant un home de pes per intentar resoldre la crisi entre dos sectors que no hi va haver manera de posar d'acord. Entre alguns noms, destacaven els de Joaquim Maria Puyal i Lluís Foix. Però ni un ni l'altre, d'entrada, semblaven massa il·lusionats amb començar una nova etapa. En Puyal, per exemple, fa anys que es "conforma" amb els seus negocis i en les molt (molt!) ben remunerades retransmissions del Barça a Catalunya Ràdio.
Precisament, vaig parlar amb Lluís Foix quan vaig saber que ell era un dels aspirants a ser el degà. Si ell en tenia ganes, òbviament, era un "cavall" guanyador. El seu perfil (tot un exdirector de La Vanguardia), la seva experiència (més de 60 anys) i el seu "savoire faire" (adquirit a Londres i Washington com a corresponsal) són inqüestionables. Però em va comentar que ja estava en un altre estadi en la seva vida, que no estava disposat a donar l'empenta que cal al col·legi per posar-lo al dia. Llàstima vaig pensar!
Però és que Foix també és un home predestinat a dirigir l'Avui encara que no vulgui. Des que l'Avui és +, s'ha especulat que Foix seria el relleu ideal per començar la nova dècada amb un lideratge que no sigui el de Vicent Sanchís. Però el periodista lleidatà no està disposat a tornar a la intensa lluita diària. Prefereix gaudir de la vida i veure passar el temps amb tranquil·litat perquè considera que "ja ha fet la guerra". La vacant que deixarà Foix ja té alguns noms, però cap amb un lideratge tan clar. Els aspirants són molts més joves i tots ells arribarien de la "classe alta" de La Vanguardia. Els mecenes Godó i Lara tindran l'última paraula,
mentre Foix llegirà els rumors sobre el seu recanvi des de la butaca de casa llegint alguna novel·la i escoltant alguna sinfonia provinent de Viena.
Però per sort, ara resulta que "algú" de molt amunt tindrà la capacitat d'engrescar Foix perquè dirigeixi aquesta nova etapa del col·legi. En l'època marcada per la consolidació de les TIC, resulta que el candidat ideal és un home de més de 60 anys (Rocafort de Vallbona, 1943). I tal com estava la crisi i com "pinta" el futur de la nostra professió, a mi em sembla collonut. I ell ho sap!
Aznar ha tornat!
Ja es comencen a veure les orelles al llop, tal com era d'esperar. José María Aznar, el PP i els empresaris de referència a Madrid s'han mogut en silenci perquè l'opa de Gas Natural a Endesa no tingui èxit. El govern socialista, amb el ministre José Montilla com a home fort, estava disposat a donar-hi el vist i plau. L'operació de la gran economia catalana, amb "la Caixa" al darrere, per donar el cop fort a la capital era un sisme que provocaria reaccions importants. I després de molts dies de parlar-ne, Aznar i els seus amics han lligat l'amic estranger, en aquest cas el gegant alemany E.ON, que necessitaven perquè Gas Natural es quedés amb un pam de nas a darrera hora.
Ha estat E.ON però podia haver estat qualsevol altre. I és que Aznar té grans amics als Estats Units. El cercle d'amistats de l'expresident movia els tentacles rere l'escenari mediàtic per aconseguir que l'opa catalana fracassés. Aquest era l'objectiu. El grupet financer anticatalà ha passat de la suor freda als somriures perquè n'hi havia tres contra les cordes. El mateix Aznar i els seus dos amiguets de l'ànima: el president d'Endesa, Manuel Pizarro, i el president de Caja Madrid, Miguel Blesa. Si "la Caixa" era i és l'encara patrocinador de l'opa catalana, Caja Madrid és el puntal d'Endesa. De moment, semblava que l'economia catalana podia derrotar contra el trident de la capital. Però, ara, s'ha girat la truita.
Gas Natural ho té complicadíssim per millorar l'oferta. Però és cert que també queda per veure com encaixa el cop l'elèctrica catalana, el ministre Montilla, el govern de Rodríguez Zapatero i, és clar, "la Caixa", que en el fons també ha de respirar una mica més tranquil·la perquè l'opa costava molts i molts euros i maldecaps fora de Catalunya.
FFG
Divendres ens va deixar un patriota: Francesc Ferrer i Gironès (FFG). L'última vegada que vaig parlar amb ell -fa uns tres mesos- vam dialogar, com no, de política, d'ERC, de Girona i de l'exigència de mantenir viva una catalanitat que es vol dimonitzar des del PP.
Ell, una vegada més, animava als joves a ser més punyents, més "bascos" i més catalanistes. Li vaig agrair que pensés en el futur més que no en el present. Com si fos un petit llegat a causa de la seva mortal enfermetat. Sempre he pensat que a Catalunya ens falta madurar políticament i, sobretot, desacomplexar-nos del què diran des de Madrid. I FFG encara ho pensava amb més efervescència i fermesa.
Dissabte, per tant, en comprovar l'èxit de la manifestació de Barcelona vaig pensar ràpid en ell. Com si fos un petit homenatge dedicat a la seva persona i al seu patriotisme. L'orgull catalanista va quedar recompensat. I també el de FFG, que segur que d'alguna manera o una altra hi era. A la tarda, doncs, triomf del catalanisme. I a la nit, com molts ciutadans van fer, després tocava anar al Camp Nou, amb un Barça que també va estar al nivell de la petita "diada". Per cert, quin detall el del Barça de canviar l'horari del partit amb el Betis per no coincidir amb la manifestació!
Però diumenge van venir les desil·lusions típiques d'aquest desconcertant país. TV3 va fer un seguiment "pobríssim" de la manifestació i diaris com "La Vanguardia" i el "El País" no van acomiadar com es mereixia FFG (tots dos van fer una columna a les seccions de política). "El País" encara ho puc arribar a entendre pel seu evident tarannà espanyolista. "La Vanguardia" però, ni li va dedicar una necrològica. Si com diuen "La Vanguardia" és el baròmetre del país, estic convençut de què vindran temps millor per als catalanistes i per a d'altres mitjans de comunicació. La manifestació de dissabte n'és un bon exemple.
Carta a l'amic Joan
No sé com tu has fet però has tingut la sort d'acabar "immaculat" després de la teva decebedora sortida del FC Barcelona. Hi ha coses que no s'entenen i la primera i la més clamorosa que em ve al cap és que Joan Laporta no aixequés la catifa del club després de tant anunciar-ho durant la seva precampanya. I penso... què va passar pocs dies després de la victòria d'en Jan? Què va passar a l'Hotel Arenas després de la reunió que vau mantenir tu, en Laporta i el seu sogre (Juan Echevarría)? La trobada "secreta", ara ja no tant, va acabar amb abraçades al carrer. Ai, ai, ai Jan... Quines amistats més perilloses.
Des de l'aleshores, la teva ascensió ha estat meteòrica. Has tornat al primer pla de l'actualitat esportiva a través de la Federació Espanyola de Futbol gràcies a "l'amic" Ángel Villar, que sempre s'ha recordat de tu. I també, t'has mantingut en l'èlit empresarial catalana, com si el teu pas pel Barça fos brillant. I tu saps que va ser llastimós. Amb Laporta, es pot dir que fins i tot us heu fet amics, amb regals de claus incloses.
I ara , a més, resulta que José María Cuevas, el president dels empresaris espanyols (CEOE), vol que tu siguis el president de Foment del Treball en substitució de Joan Rosell. No volies caldo, dues tasses! L'atrevit Rosell, gran amic d'ERC per cert, va intentar disputar la presidència de la CEOE a Cuevas, però l'experiència de l' empresari espanyol va ser aclaparadora. Ara, com a revenja, Cuevas vol que tu siguis l'home fort dels empresaris catalans. Quina por!
I es que tu Joan, ja vas ser un dels fundadors d'Alianza Popular, l'origen democràtic de l'actual PP. Amb això, ja està tot dit. En el fons encara penso que algun mèrit tindràs si és que després del teu descrèdit al Barça encara et veus amb cor de ser pretendre ser un empresari modèlic i un referent emprenador per a la nostra societat.
Si ja ho deia l'Etoo
Reflexionava Salvador Cardús, dimecres a Catalunaya Ràdio, sobre el fet d'una experiència d'una parella de catalans mentre parlaven en la nostra llengua en un bar de les Espanyes. I deia que van ser malvistos per la resta de clients perquè no parlaven en castellà. I era un exemple per exposar la tensió adversa que s'ha generat arreu de l'Estat contra els catalans. De fet, sempre ha existit aquesta animadversió i, amb els temps que corren, ha anat a més. Ara ja hi ha boicot contra tot el que ve de Catalunya.
Però tampoc ens hem d'enganyar. En molts indrets del Principat també s'ha tingut aquest rebuig als fatxes, als militars i als símbols espanyolistes. La Guerra Civil va deixar moltes seqüeles i no podem amagar el cap sota l'ala: també existia una animadversió a casa nostra. I de fet, conec gent que el boicot al productes castellans fa temps que els aplica: compra llet d'aquí, l'aigua, les galetes i tot el que troba etiquetat en català.
Aquesta altra realitat no estava situada en el primer pla de l'actualitat perquè en aquell moment no s'havia tibat tant la corda com ara. Els extrems dels dos territoris estan crispats. De fet, el PP hi té molt a veure. Als populars ja els va bé aquest panorama de desgast contra el PSOE per intentar recuperar el poder a l'Estat espanyol. L'última derrota electoral va ser de tan mal pair per a la dreta espanyola, que ara s'agafen a un ferro roent -l'excusa poden ser els papers, el cava, «la Caixa», el Barça...- per guanyar adeptes en els territoris on no hi ha una identitat nacional pròpia arrelada. O sigui, cal descomptar el País Basc i Catalunya, bàsicament.
Però, tant de desgast tampoc és bo. I, si no, que li ho diguin a Mariano Rajoy, que quan va venir aquests dies a Barcelona, els empresaris catalans li van tocar el crostó. Li van dir que ha arribat el moment de treure el peu del pedal perquè la "tensió" ja comença a passar factura. Els empresaris només ententen un llenguatge, el del diner, i quan un tema polític comença a passar-los factura ja saben què han de fer. Si els polítics volen rebre el sobre sotamà per poder anar mantenint els seus ruïnosos partits, necessiten que els empresaris vagin bé. Com més bé vagin, més calés cauran! I com va dir l'Etoo després del «Madrid! Cabrón!...», mai pots mossegar la mà de qui et dóna de menjar.
Entrades
