Canvi a .cat

A partir d'ara em trobareu al domini .cat
El bloc manté el nom: www.eduardbatlle.cat

El nou domini ha estat ideat per www.losimo.cat

Parlament 2.0


El president del Parlament, Ernest Benach, ha reiterat una vegada més la intenció d'obrir el Parlament al món virtual i alhora la política. L'objectiu és liderar el canvi i apropar-se a la societat en tots els canals d'informació : o sigui, fer política més enllà de la cambra. En aquest procés és lògic que es presentin moltes reflexions i interrogants, però aquestes pors han avançat sempre i la nostra societat ha anat progressant. I és que els humans veiem els canvis com una dificultat i no com una oportunitat. Potser jens sentim desorientats perquè vivim en una societat que ja no pot digerir com voldria tot allò que l'envolta: pose'm per cas el que passava fa anys i veure'm com el món comercial ha devorat la literatura, la música, el cinema... Per tant, els impactes que rep l'usuari no només són a la xarxa.

Tampoc podem pretrendre trobar l'excel·lència en tot allò que innovem en l'era digital perquè en el nostre entorn tampoc existeix. Seria absurd pensar que la política 2.0 s'ha de fomentar en el camí de la perfecció quan, en l'essència, ja no té aquesta essència degut a la competivitat entre partits per acabar governant. Així doncs, si el poder és la finalitat, el que s'ha d'intentar és que els mecanismes que ens governen, en totes les matèries i no només les TIC, siguin fonamentals. Perquè així, ens garantiran una transperència i un rendiment en el qual tots hi sotirem guanyant.



Sovint tenim tendència a utilitzar la crítica fàcil sobre la societat nord-america, de fet, com també passa a la inversa, que menyspreen la vella Europa. La infravaloració és mútua, tot i que ells són la primera potència mundial. Ara mateix, tenen un candidat de color que està molt a prop de convertir-se en el president de la potència mundial, un fet que ara mateix sembla impensable a la UE. Obama agrada molt i és lògic, sobretot després de l'herència de Bush, però seria igualment valorat si volgués ser president de França, Itàlia, Alemanya o Espanya?

El mateix passa amb el gest mediàtic de Powell, que tot i ser un dels referents del madat de Bush i amic del candidat republicà, ha anunciat que dóna suport a Obama. Un símptoma més del canvi que s'entreveu i el nou cicle que suposarà Obama. Però la transversalitat de Powell (tres grans diaris han fet el mateix i s'ha mullat a favor d'Obama, quan aquí totes tenen un color) va més enllà de la intenció de vot perquè això mateix, a Espanya, és impensable ho faci un exsecretari d'Estat a causa de la doctrina
soviètica dels partits. N'hem d'aprendre encara i molt!

Música / To Bee Free # Mike Olfield


PD: Adéu a Neal Hefti, el creador de la famosa banda sonora de Batman.



El 68è aniversari del record de l'afusellament de Lluís Companys ha tornat a evidenciar les diferències polítiques que pateix el pacte de l'Entesa, especialment entre els dos grans socis de govern: el PSC i ERC. Gairebé dos anys després de l'acord (23 mesos), s'intenta donar una sensació d'unitat que no existeix o s'ha d'amagar: s'avança a base de sotracs o convulsions. Fent un paral·lelisme seria la mateixa divisió la que separa el PSOE i el PP, per molt que intentin acostar posicions quan l'Estat espanyol ho necessita.

El PSC i ERC tenen una relació d'interès que funciona mentre no es necessitin. Cohabiten fent vides paral·leles. Però quan hi ha un tema que pot vincular el dos partits i les seves projeccions és quan topen i tens la sensació que, al final, tots dos hi poden acabar perdent i, sobretot, el que hi surt perjudicat és el país. És lògic que sigui complicat governar i no desgastar-se però, precisament, els dos partits ja tenen prou plataformes per pactar abans i donar una sensació d'unitat de govern. Necessària i que és la que realment percep el ciutadà. Els dos partits hi sortirien guanyant, el govern, també... i el país, també! Però és clar, a dos anys vist de les eleccions catalanes, comença a "no tocar". Per tant, més desavinences, més tensió i menys Entesa. I el país?

Música / Sally's Pigeons # Cindy Lauper

El món connectat a la xarxa i el món desconnectat, com la pròpia realitat social. Un post que s'afegeix al Blog Action Day 08, que aquest any s'ha dedicat a la pobresa. Quan els països del Primer Món pateixen el mal de l'excés resulta que el Tercer Món, el més necessitat, continua marginat i oblidat. La grafica sobre el tràfic de dades a internet ja demostra com la Revolució Digital accentua les diferències amb les zones més pobres del planeta, que ja han patit dues revolucions prèvies que no els ha permès desenvolupar-se com voldrien. Són l'agrícola i la industrial. Més diferències social, més rics, més pobres i la lamentació que el 70% de persones més pobres de la Terra són dones. És la constatació que la pobresa té la cara d'una dona.

Música / Hollow # Chad Michael Stewart

Rafael García ja no és delegat general a Girona de "la Caixa". Acaba de ser substituït per Jordi Nicolau i comença un nou cicle a l'entitat de referència a la demarcació. Aquest relleu ja estava previst de feia temps i no és cap sorpresa. Però aquestes línies són per agrair la predisposició que sempre m'ha demostrat Rafael García per si mai necessitava qualsevol cosa: tant d'ell com del seu equip més proper. És d'agrair. Potser, fins i tot, més del que es pensem. Tal com precisament va passar fa pocs dies a la segona planta. Com també ho ha estat el seu suport als Premis Blocs Catalunya, una iniciativa en la qual hi han volgut creure des del principi (reconec que discrepo d'algunes promocions, però entenc que són necessàries per a l'expansió a les espanyes). Per això, ara, busquem més interaccions i potenciar la xarxa, encara que sigui amb petits grans de sorra a través d'Stic.cat. Per això, en aquests moments, agraeixo el tracte que sempre he rebut i m'ha dispensat. Fins i tot, quan no necessitava res.


Música / Missing You # Tina Turner

Google.cat



M'agrada que els Premis Nacionals de Comunicació de la Generalitat hagin guardonat Google.cat per tot el que aquest domini implica: innovació, recerca, joventut, progrés constant... Que tretze milions de persones podem connectar-nos a la xarxa en la nostra llengua a través del portal de referència al món és un gran pas. Ja no només per a la nostra generació sinó per a les que venen, que cada vegada estaran més adaptades a les TIC. I això implica que hem d'estar preparats i hem de fomentar que l'accés a internet sigui vital per fer-ho en la nostra llengua. I és igual si després, mentre naveguem, hem de canviar al castellà o l'anglès, aquesta possiblitat encara ens enriqueix més, però almenys fer-ho d'entrada amb el català, la llengua amb la qual ens identifiquem.

I si hi ha dubtes sobre si els catalans podem tornar a demostrar que som capdavanters a la Mediterrània, la xarxa és una bona plataforma per jugar-hi fort i amb conviccions. Sense massa frens, sense obstacles simplistes, en igualtat de condicions -un concepte al qual no estem gaire acostumats- i sense l'espiral de negativitat que trobem habitualment a 600 quilòmetres de distància
. Si realment, en el fons, s'ha demostrat que alhora de projectar-nos com pretenen en aquest nou món és més fàcil aconseguir-ho via Silicon Valley. I aquí en tenim la demostració: Google.cat.

Música / Mr Rock & Roll # Amy MacDonald

PD: Lluís Companys. Avui fa 68 anys del seu afusellament a Montjuïc (vídeo del departament d'Educació).

Estic totalment d'acord amb la reflexió de Juan Varela sobre el futur del periodisme tradicional i la importància que té cada vegada més l'emissor, que ja no té una actitud passiva en el procés comunicatiu. Aquesta nova interacció que permeten les noves tecnologies als usuaris, encara és un món per descobrir però, de moment, està transformant models de negoci i obrint noves perspectives de negoci a la xarxa. És tan instantània aquesta nova realitat que encara costa planificar amb garanties i crea sensacions de reinventar-se constantment. Com si no poguessis aturar el temps per poder idear el procés creatiu, productiu, comercial.. i fer-lo rendible. I és que quatre anys d'un model de negoci a la xarxa ja no són els mateixos que en la realitat.

Varela analitza el periodisme i la seva redefinició més enllà d'una única informació (més enllà d'unes planes concretes o un temps d'emissió a la ràdio i la televisió). Però la seva visió és fàcilment transportable a molts altres àmbits que ens envolten i que encara faran que la nostra vida professional i quotidiana depengui més d'internet. Sens dubte, som a l'inici del canvi.
Música / Una estona de cel # Els Pets

Apple TV és la nova sensació mundial que prepara la marca de la poma: serà la barreja de l'ordinador i la televisió. Aquest nou concepte integrat serà l'aparell del futur, juntament amb el mòbil, que cada vegada tindrà més i millors prestacions. Per tant, l'aparell domèstic de moda barrejarà la programació televisiva amb la navegació a internet. Tot en un mateixa televisió panoràmica en la qual ja hi treballen les grans multinacionals del sector, però Apple ja té ganes de ser la primera gran marca que aposta per aquest concepte. Tal com ha passat amb la telefonia, Apple vol jugar fort i s'entreveu una pugna comercial espectacular. I una vegada més, la demostració que els continguts digitals es desplaçaran a la televisió de manera directa i definitiva, i serà la consolidació del món on line.

Apple, a més, no oblidarà el seus incondicionals i encara farà un pas més per fidelitzar-los: afegirà com a extra la plataforma de compra i descàrrega de continguts iTunes Store o el control de l'equip amb l'ajuda de l'iPhone i l'iPod Touch.

Música / Cuatro Rosas # Gabinete Caligari


És l'hora de donar les gràcies. A tothom qui ens ha ajudat o donat suport desinteressadament... gràcies. Sabem que el repte no era fàcil, que calia treballar a l'ombra perquè tot acabés sortint amb la major dignitat possible. I també calia tenir en compte el moment econòmic actual. Eren els primers premis i en tot moment hem pensat en la xarxa a través del nostre web i en la posada en escena. També en parlen la Trina i en Miquel.

Potser el repte era massa gran pensant en la magnitud de la xarxa, el català i Catalunya: Salt, Girona, Vic, Calella, Manresa, Barcelona, Reus, Tarragona, Andorra, Palma, Xàtiva, Berlín, Nova York... I ho hem intentat amb més força i convicció des de que el president del Parlament, Ernest Benach, ens va donar suport. El guardó de Jordi Portella, els músics (Moby Dixie), el presentador, els premiats, els ajuts, la logística, el jurat, la posada en escena, la gestió de Vilà-Clara & De Jong, els contactes, els col·laboradors, la Núria Prats i l'Auditori, els patrocinadors, la UdG, l'Ajuntament, la Generalitat a través de les conselleries i departaments... tot això ha estat gràcies al conjunt dels qui formem l'Associació Stic.cat.

És cert que ha costat, però no ha estat fàcil per culpa d'algunes trompades i crítiques, tot i que algunes d'elles eren necessàries. Però també ens van ajudar perquè ens han fet més forts. Era el preu. Ara és qüestió de valorar els errors i encerts i continuar pensant en aprendre. Però l'orgull de premiar uns bons blocs i els vint ordinadors que rebrà la Fundació Plataforma Educativa, gràcies a Infoself, ja és motiu d'orgull. Com també, el repte d'haver pensat en els continguts de la xarxa, els diaris personals, el català, Catalunya i la brillantor que li hem volgut donar com a país 2.0. Per tot això tan personal i com a col·lectiu, gràcies!

Música / The Man Who Can't Be Moved # The Scripts

PD: Sempre recordaré un gest especial i la seva empenta quan els Premis només eren una idea. El de Ferran Roura i els seus cafès. I va creure-hi per l'amistat.

M'he sentit afortunat perquè el president del Parlament, Ernest Benach, m'ha escollit per plantejar el debat sobre com han de les jornades 2.0 que la cambra catalana farà el primer trimestre de 2009. És un honor que s'hagi establert aquest vincle amb el president de la cambra d'ençà la preparació dels Premis Blocs Catalunya. He mantingut vincles directes i constants amb el president a través d'internet i m'han engrescat les trobades per preparar projectes digitals amb el Parlament i l'associació Stic.cat. Han estat cordials i esperançadores: el català, la política, el Parlament, l'educació, la igualtat i el país ens uneixen. I només per la seva predisposició amb el nostre petit projecte, però gran per a nosaltres, estic segur que les jornades seran un èxit.

Reitero que Catalunya encara no està preparada per aquesta transversalitat que el món de les TIC ens ofereixen. Com la pròpia societat. I la política. Però anem aprenent i avançant. I la predisposició és bàsica. Hem de tenir l'esperit de voler ser amb convicció a la Revolució Digital mundial, que ens obliga a transformar-nos. Aquesta nova Catalunya Global pot ser ON sense frens, obstacles i amb empenta. Ho va ser agrícolament i industrialment. Ara, només és qüestió de creure-s'ho. I de voler vertebrar-nos molt més, fer xarxa i menys divisions. I és que les eines juguen a favor nostre!

De moment, Stic.cat és el nostre primer gra de sorra. Des de Girona, transversals, en català, i al món. La nostra primera inèrcia són els blocs i els blocaires, aquest altre exèrcit que ja té Catalunya i el català. Com diuen alguns, potser sí que sempre som els mateixos blocaires, que què en hem cregut, que som massa presumptuosos... potser si que tenen raó... i més coses encara. Però, sincerament, em sento orgullós de poder compartir idees i projectes amb gent que valoro i que em permeten aprendre. I tenim la sort que persones, empreses i entitats ens han ajudat a canvi de res. I també d'aquesta interacció amb el president del Parlament.

Per tant, gràcies a tothom. I gràcies president 2.0 per ser avui amb el premis. Li puc ben assegurar que és una associació de sentiments: per això només hem volgut generar il·lusions (blocs), reconeixement (català) i creences de país (Catalunya). Un honor i un orgull.


Música / Camins # Sopa de Cabra

M'agrada la iniciativa de la pastisseria Can Castelló de Girona, que ha impulsat una campanya per situar el tradicional xuixo com un dels referents gastronòmics de la ciutat. Aquesta pastisseria vol ressaltar la manera tradicional d'elaboració del xuixo i rellançar-lo per fer-lo atractiu tant per als gironins com per als visitants i turistes. La presentació d'ahir al Museu d'Art de la ciutat ja va ser una posada en escena amb una àmplia representació, que el van venerar.

El xuixo és un dels productes típics de la ciutat de Girona que data de principis del segle XX i que durant dècades ha estat elaborat de manera artesanal a nombroses pastisseries de la ciutat. Ara, la família Castelló ha decidit donar-li un nou impuls perquè la gent conegui aquest tradicional pastís i situar-lo "a un nivell alt". El producte funciona a Girona, agrada i és fàcil rendibilitzar-lo, tal com s'ha demostrat sovint, però per fer-lo encara més visible només calia posar-s'hi. Si és que a vegades... no calen grans invents sinó fer rendible allò que et dóna el propi territori i que té el valor afegit de la història, la ciutat i la gastronomia tradicional.


Música / Romeo Had Juliette # Lou Reed



Segon debat televisiu entre McCain i Obama -catalogat d'avorrit i tens- i una vegada més la sensació dels analistes i opinadors és que Obama és qui ha sortit més victoriós. Obama s'ha convertit en una figura mundial i l'aurèola que l'envolta ja sembla que li doni la pròxima presidència dels Estats Units. I amb el valor afegit que el país necessita un canvi, que sempre és un plus per als estrategues electorals. A més, el candidat demòcrata té molt més encant mediàtic que l'aspirant republicà i això també es nota a internet. El màrqueting polític cada vegada es basa més en utilitzar tots els canals possibles per fer arribar el missatge: un sol emissor per a milions de receptors. Comunicació en estat pur. I al mateix temps, adaptar-lo a cada concepte d'emissor: per exemple, a internet a un públic més juvenil; a través de la televisió, a una persona més adulta; i als diaris pensant en un lector més reflexiu.

El penúltim cara a cara entre Obama i McCain ha demostrat una vegada més la sensació que hi haurà un canvi de cicle a la Casa Blanca després del madant de George W. Bush. Però no sempre aquesta visió que s'analitza des d'Europa s'acaba produint. I l'exemple el tenim presisament les dues victòries de Bush. És per això que té la seva gràcia que Obama seria el candidat d'Europa però potser no ho serà per al granger de Texas, que li agradarà les directrius militars de McCain. Ara, però, a diferència de les dues últimes eleccions, la potència mundial està saccejada per la convulsió econòmica.


Música / If Could Turn Back Time # Cher

PD: Reconeixement merescut per a Joan Margarit amb el Premio Nacional de Cultura.

PD2: Zapatero presenta el seu pla econòmic que em dóna la sensació que, aquesta vegada sí, s'ha deixat assessorar pels grans taurons financers.


PD3: El mèrit d'Irlanda de saber jugar fort i creure en les TIC. Ara, hi tindrà una nova seu europea: la de Facebook.



Els informatius de televisió dediquen cada vegada més temps a informar-nos sobre la preocupació global per la situació dels mercats financers. Són els efectes de la davallada econòmica d'aquest sistema basat en la globalització, que té grans lums i grans ombres. Ara mateix escolto que parlen dels mercats, dels parquets borsaris i de la importància que el sistema recuperi la calma, ja que els grans taurons financers han deixat guanyar molts diners i alguns, fins i tot, trontollen.

Però indirectament, aquests efectes estant provocant que les empreses i entitats que es dediquen a ajudar el Tercer Món també acusin la situació i rebin menys ajuts per dur a terme els seus projectes. Aquesta davallada, l'acaba de transmetre Save the Children (informe Salvar vida en temps de crisi), que ha deixat clara la idea que a més crisi financera global, més pobresa mundial. Que trist que, en el fons, la fam al món acabi depenent d'un gran sistema controlat per unes petites elits que són un gran contrapoder als governs.


Música / Automatic Imperfection # Marlango

M'ha agradat la deferència que ha tingut el Col·legi de Periodistes de Girona aquest any perquè recordarà l'entranyable Miquel Diumé. Per això, felicito la junta del col·legi, especialment el seu president Narcís Genís, per decidir atorgar el guardó de la Mosca de la Professió a títol pòstum a Miquel Diumé, que aquest any va morir a conseqüència d'una llarga malaltia. D'aquesta manera, el premi reconeix la trajectòria professional de Diumé i es converteix en un homenatge que li fan els periodistes gironins. Enhorabona Miquel! I m'agrada saber que el teu bloc encara rep, de tant en tant, comentaris de record.

L'acte de lliurament de les Mosques de la Informació 2008 tindrà lloc a la Factoria Cultural de la Coma Cros de Salt, el 17 d'octubre, a dos quarts de nou del vespre. Durant l'acte serà també quan s'entreguin els guardons de la Mosca Grossa i la Mosca Borda, que els periodistes gironins atorguen a aquelles persones i entitats que més els hagin facilitat o entorpit la feina durant el darrer any.

Música / Immortality # Celine Dion & Bee Gees



Roger de Gràcia from Premis Blocs Catalunya on Vimeo.

Catalunya lidera el nombre d'usuaris freqüents d'internet (almenys una vegada per setmana) amb un índex del 59,1% dels usuaris de les tecnologies d'informació i comunicació (TIC), segons que ha publicat aquest matí l'Institut Nacional d'Estadística (INE), feta en col·laboració amb l'Idescat, entre altres organismes (nota dde premsa). Catalunya ocupa la segona posició de l'estat espanyol en utilització de l'ordinador, en la utilització d'internet els tres darres mesos i entre usuaris del telèfon mòbil.


Música / La ci darem la mano # Pavarotti & Shreyl Crow



Aquest matí es fa la roda de premsa de l'Associació Stic.cat per presentar la primera edició dels Premis Blocs Catalunya, que serà a les 11 a la seu de l'IEC: no podíem tenir un millor escenari. Gràcies, una vegada més, a tots i totes els qui ens heu ajudat a poder arribar fins aquí; amb idees, suport, diners, empenta i, en ocasions, sense esperar res a canvi. Així doncs, pensant en els blocs, les TIC, l'escletxa digital i Catalunya... ara sí, serà d'aquí 10 dies a l'Auditori de Girona.

;;