El moment dels agraïments


És l'hora de donar les gràcies. A tothom qui ens ha ajudat o donat suport desinteressadament... gràcies. Sabem que el repte no era fàcil, que calia treballar a l'ombra perquè tot acabés sortint amb la major dignitat possible. I també calia tenir en compte el moment econòmic actual. Eren els primers premis i en tot moment hem pensat en la xarxa a través del nostre web i en la posada en escena. També en parlen la Trina i en Miquel.

Potser el repte era massa gran pensant en la magnitud de la xarxa, el català i Catalunya: Salt, Girona, Vic, Calella, Manresa, Barcelona, Reus, Tarragona, Andorra, Palma, Xàtiva, Berlín, Nova York... I ho hem intentat amb més força i convicció des de que el president del Parlament, Ernest Benach, ens va donar suport. El guardó de Jordi Portella, els músics (Moby Dixie), el presentador, els premiats, els ajuts, la logística, el jurat, la posada en escena, la gestió de Vilà-Clara & De Jong, els contactes, els col·laboradors, la Núria Prats i l'Auditori, els patrocinadors, la UdG, l'Ajuntament, la Generalitat a través de les conselleries i departaments... tot això ha estat gràcies al conjunt dels qui formem l'Associació Stic.cat.

És cert que ha costat, però no ha estat fàcil per culpa d'algunes trompades i crítiques, tot i que algunes d'elles eren necessàries. Però també ens van ajudar perquè ens han fet més forts. Era el preu. Ara és qüestió de valorar els errors i encerts i continuar pensant en aprendre. Però l'orgull de premiar uns bons blocs i els vint ordinadors que rebrà la Fundació Plataforma Educativa, gràcies a Infoself, ja és motiu d'orgull. Com també, el repte d'haver pensat en els continguts de la xarxa, els diaris personals, el català, Catalunya i la brillantor que li hem volgut donar com a país 2.0. Per tot això tan personal i com a col·lectiu, gràcies!

Música / The Man Who Can't Be Moved # The Scripts

PD: Sempre recordaré un gest especial i la seva empenta quan els Premis només eren una idea. El de Ferran Roura i els seus cafès. I va creure-hi per l'amistat.

7 comentaris:

Enric I. Canela ha dit...

Eduard,
Els que formeu STIC.CAT sou genials. Com he comentat ja, fer país és això. Sovint molta gent s'omple la boca de paraules però no fa res.
Vosaltres heu deixat emprenta.
Gràcies a vosaltres.

miq ha dit...

Moltes gràcies i endavant i ànims per a la segona edició!

Anònim ha dit...

Gràcies Eduard a tots els que hi heu treballat de valent perquè la iniciativa tirés endavant. Heu treballat perquè tot sortís segons el previst (dius "amb la major dignitat possible"), però el resultat era de nota. Enhorabona! Ara us toca gaudir d'un merescut descans.

Eduard Muntaner Perich ha dit...

Enhorabona Eduard, va ser tot un èxit!

Els organitzadors heu fet una gran feina.

Salut!

Anònim ha dit...

Reitero: provocar és el que fa que les coses evolucionin. I tu ets un gran provocador! Quins pebrots!

Roger Casero Gumbau ha dit...

Bona feina Eduard i Cia.!. Fer d'una idea realitat i, sobretot, la possibilitat que els blocs rebin un reconeixement...

una abraçada, Roger

Eduard Batlle ha dit...

Gràcies a tots vosaltres per ser-hi i animar-nos a continuar. Pensàvem que podríem aconseguir moure alguna cosa però mai vam pensar que podia ser tant. Continuarem perquè a Stic.cat hi ha gent amb molta empenta i iniciativa.